LA MISERICÒRDIA ÉS UN ATRIBUT DE DÉU

La misericòrdia és una virtut que ha d’arrelar en el més profund del sentiment d’humanitat que ha de tenir tota persona, pel fet de ser-ho. I, cal practicar-la amb alegria, i no posar impediments a la pràctica misericordiosa dels altres. Pel jesuïta Josep Rambla «La misericòrdia suposa la pràctica de la justícia». I, en paraules del papa Francesc, l’economia i la política tenen molt a veure en la pràctica de la misericòrdia,

Avui veiem com vint-i-set governants de vint-i-set països democràtics no són capaços de trobar una solució al problema dels refugiats per la guerra de Síria i els mantenen malvivint en la intempèrie, passant gana i fred.

També a casa nostra hem vist com uns ministres són capaços d’impugnar unes lleis d’origen popular i aprovades pel Parlament català –sense abstenció ni el vot en contra de cap dels partits representats a la cambra-. Lleis destinades a protegir el dret a la vivenda i a disposar dels recursos d’aigua i llum a aquelles famílies que no disposen d’ingressos suficients. I veurem uns magistrats que aprovaran, a ben segur, aquesta decisió sense el més mínim problema de consciència. Quan el govern central impugna les lleis del Parlament català que pretenen protegir les necessitats bàsiques de tota persona que viu en el seu territori, com: posar un impost sobre els propietaris dels pisos buits, i la llei d'igualtat, no només atempta contra la capacitat legislativa dels representants elegits pel poble -atenent la demanda del poble-, sinó que estan deixant a la seva sort els col·lectius més vulnerables que intenten sobreviure a la precarietat més absoluta.

Recordem que les obres de misericòrdia corporals, són: donar de menjar a qui té gana, i donar sostre a qui no en té, entre d’altres. Són, segons el Catecisme de l’Església Catòlica: «una pràctica de justícia que agrada a Déu» (2447). Recordem també, que alguns ministres del govern central són de l’Opus Dei. .

La misericòrdia no és una virtut que només afecti als cristians. Afecta, com hem dit, a tota persona que tingui el més mínim sentit d’humanitat. No és una qüestió de caritat, sinó de justícia. Promoure lleis per a protegir els rics en contra dels drets dels pobres, és un pecat social! I ningú pot negar que les lleis impugnades van en aquesta direcció, perjudicant seriosament la qualitat de vida dels més afectats per la crisi econòmicales que encara molts estan patint. Diuen els moralistes que cal dissociar el pecat del pecador. Però quan deliberadament es perjudica a persones que tenen nom i cognom és difícil oblidar-se del nom i cognom dels qui les perjudiquen. Com a mínim ens queda el deure d’indignació, com s’indignà Jesús en veure en què havien convertit el Temple els representants de Jahvè, el Déu dels jueus.

El papa Francesc ha decretat que el 2016 sigui l’any de la misericòrdia i ens demana que treballem per a fer-ho possible. Una «misericòrdia (que l’Església ha de practicar) en la seva forma de viure, d’actuar i de predicar. [...] La misericòrdia, com a actitud i virtut evangèlica, ens acosta al mateix ésser de Déu que ens ha revelat Jesús. [...] Es tracte d’un estat de perfecció que toca de ple la forma de tractar-nos els uns als altres, amb la invitació que sigui sempre feta des de l’amor». (S. Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona. Any de la Misericòrdia, nº 4)

A la pregària que el papa ha recomanat per aquests any sant fa una referència al salms, quan, sense citar-lo diu: «Mostreu-nos el vostre rostre i serem salvats». (Sl 80,4/BCI). La mirada de Déu que és la mirada de Jesús -«Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare»- quan va escollir els seus apòstols. Ha de ser una mirada penetrant i bondadosa a la vegada. Pròpia del que descriu la paraula hebrea rajamim, que uneix «el desig de donar i la voluntat de retenir». «Rajamim «és misericòrdia», «empatia amb les altres ànimes, en la seva situació present de vida, inclús si l’altre sembla aparentment indigne». Severino Maria Alonso, cita, parlant de misericòrdia, els sants Tomàs i Joan de la Creu. Del primer: «la persona recreada en bondat i bellesa per la primera mirada de Déu, atreu una segona mirada ja del tot complaguda del mateix Déu». I, del segon: «Cuando tú me mirabas, su gracia en mi tus ojos imprimían; por eso me adamabas y en eso merecían los míos adorar lo que en ti vían». (Cántico espiritual).

Només podem aconseguir misericòrdia del Déu de Jesús si practiquem la misericòrdia en aquells que la vida, per causes polítiques, econòmiques o de salut, els resulta més difícil.

Salvador Sol