Ortodòxia
i tradició, són conceptes que s’esgrimeixen sovint pels jerarques immobilistes
que per conservar el que per a ells és «la dignitat» de les seves funcions incompleixen
greument el que Jesús recomanava: «no actueu com ells» (Mt 23, 3) referint-se
als mestres de la llei i els fariseus que es creien estar per sobre dels altres.
Avui com aquells que Jesús criticava, alguns membres de l’Església estan «asseguts
a la càtedra de Moisès» (Mt 23,2) i creient-se en poder de la veritat absoluta «Preparen
càrregues pesades i insuportables» (Mt 23,4) sense tenir en compte que la
religió no pot estar d’esquena a l’evolució del coneixement i a les necessitats
temporals. Amb la seva rigidesa moral, tanquen «a la gent l’entrada del Regne
del cel» (Mt 23,13) i, inflats pel boato de les seves vestimentes i palaus, obliden
«les coses més fonamentals de la llei: la justícia, l’amor i la fidelitat»
Haver
escollit un argentí per papa, a molts ja els devia caure com una galleda d’aigua
freda. Si al menys es comportés com un emperador en un esquema d’organització
equivalent al del l’Alt Imperi, com han fet la majoria de papes anteriors, la
seva procedència americana passaria inadvertida. Però no, Bergoglio és, primer
de tot, un seguidor de l’únic model a seguir: «perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres
sou germans» (Mt 23,8). Doncs, resulta que Bergoglio actua com a germà grans
dels cristians de Roma, que és el seu bisbat, i representant de l’Església
catòlica. La seva missió, com a seguidor de Jesús, no és la de «condemnar el
món, sinó salvar-lo» (Jn 12,47). Ho ha repetit en resposta a moltes preguntes: «qui
soc jo per a condemnar».
Les discrepàncies entre el papa Francesc i alguns
cardenals (almenys n’hi ha cinc que han donat la cara), estar en el fet de no
obeir la voluntat d’aixecar la prohibició de donar la comunió als catòlics divorciats,
que viuen en parella. El llibre, publicat pels cinc cardenals, du per títol: Permanecer en la verdad de Cristo. Matrimonio
y Comunión en la iglesia Catòlica. Es tracte d’un clar manifest en contra
de la doctrina impulsada pel cardenal Walter Kasper, en el Sínode sobre la
família. Al president emèrit del Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat
dels Cristians no se li van acceptar els seus arguments, i va ser derrotada la
seva proposta. El que defensava el cardenal Kasper està escrit en el seu llibre:
La misericordia, molt proper al
pensament del papa actual.
Cal tenir present que els cardenals crítics de la
línia pastoral de Bergoglio, no són qualsevol. Tots ells formen, o han format
part de l’Staff del Vaticà: Gerhar Müller, és prefecte de la Congregació per a
la Doctrina de la Fe; Raymond Lee Burke, és prefecte del Tribunal Suprem de la
Signatura Apostòlica; Walter Brandmüller, és president emèrit del Comitè
Pontifici de Ciències Històriques; Carlo Caffarra, és arquebisbe de Bolonia;
Velasio De Polais, és president emèrit de la Prefectura per els Afers Econòmics
de la Santa Seu. (Font: univisionNOTICIAS).
La postura sobre els divorciats defensada per aquests
il·lustres purpurats no sembla justa. Entre altres qüestions perquè en un
divorci, normalment, hi ha qui deixa i qui és deixat, i no sembla raonable, i
per descomptat no forma part de la misericòrdia, obligar a aquests al celibat
de per vida. Tampoc sembla just condemnar als qui tenen l’orientació sexual distorsionada,
per la senzilla raó de que no ho han elegit ells. Per tot això, crec que la
qüestió de la família no ha quedat resolta i que en el proper Sínode caldria
que hi haguessin actituds més comprensives vers aquells que tenen problemes de
convivència.
Demanem a Déu que el papa Francesc no se’ns refredi,
i segueixi aplicant les reformes que li calen a l’Església. I, als senyors
cardenals que facin pinya amb el papa en la línia de la comprensió dels
problemes humans; que baixin del núvol i toquin de peus a terra. Si Déu estima
els homes, qui són els cardenals per a condemnar-los?
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada