El teòleg José María
Castillo, al seu blog Teología sin
censura, del 3 d’octubre, comenta la tasca dels vuit cardenals a qui el
papa Francesc ha demanat que estudiïn les reformes que convenen a l’Església
per apropar-la a allò que Jesús en va dir el Regne de Déu. Per Castillo, hauria
d’esdevenir «més comunitària, menys jurídica i més participativa». És el que
voldríem molts i és el que s’espera d’un papa que ha escollit el nom de
Francesc, en un intent d’assimilar la seva trajectòria personal a la del sant
d’Assis, enfrontat a l’estructura eclesial del seu temps. Hi ha signes evidents
que ens permeten creure que el papa actual va per aquests camí. Castillo
reconeix que els vuit cardenals «estan treballant intensament aquests dies per
tal d’oferir als cristians un projecte de renovació de l’Església». No sabem
que en sortirà ni com serà l’aplicació de les reformes necessàries. Per una
banda veiem una Cúria enrocada i prepotent que intentarà frenar qualsevol
modificació que els aparti dels privilegis que es deriven de l’actual Statu quo. Recordem l’enuig manifestat
pel cardenal Bertone en saber que no seguiria en el càrrec de secretari
d’estat. Per altra banda, mai un canvi fet des de dalt ha estat radical, doncs
que els reformadors són, o han estat, d’alguna manera, part del problema.
La pregunta és pertinent: qui
són aquests cardenals? Suposem que el papa ha escollit els millors d’aquest
estament eclesial; que són de tarannà dialogant i ment oberta; que s’han
manifestat en contra de la manera com es governa l’Església des dels dicasteris
vaticans… Però malgrat aquesta actitud, que d’entrada els honora, no deixen de
ser clergues, i per tant, amb una visió esbiaixada del món real en el que viuen els laics,
explotats en empreses capitalista (ja sabem que l’acròstic S.A. per a molts vol
dir: Sense Ànima), intentant tirar endavant una família en una societat
consumista i cuidar de l’educació i manutenció dels fills… Encara que aquests
cardenals siguin sants i savis els manca l’experiència de la gent corrent, que
en definitiva és el Poble de Déu, receptors del Missatge.
Creiem que un canvi de model
de govern ha d’afrontar, primer de tot, el sistema que el Dret Canònic
estableix pel nomenament de bisbes, i l’elecció dels cardenals. Ambdues
eleccions es fan sense la més mínima participació del poble. Si l’Església és
el Poble de Déu, com es va definir en el Concili Vaticà II, aquest ha de poder
tenir la possibilitat d’intervenir en tot allò que l’afecta, doncs que igual
que els bisbes i cardenals té l’assistència de l’Esperit. No es tracte de
repetir aquella broma d’Alfred Loisy que diu: Jesús predica el Regne... però el
que va venir va ser l’Església!. Entre
altres coses perquè aquesta afirmació no és cap broma, sinó la crua realitat.
L’Església oficial instal·lada al Vaticà no te res a veure amb la vida i
predicació de Jesús de Natzaret ni la del pobrissó d’Assis que sembla que
inspira al papa.
Jorge Maria Bergoglio ha dit
que la cúria vaticana es comporta com una cort que només es mira a ella
mateixa, narcisista..., és la lepra del papat. (F.Romeu, Paraules de vida, Catalunya Radio). Ell vol una Església sinodal. Però
si abans no es modifica el sistema d’elecció episcopal, com ja s’ha apuntat,
estarem al mateix lloc. La renovació necessària ha de comptar amb els de baix;
s’ha de fer des de les bases.
El teòleg de granada denuncia
«que el centre de la vida de l’Església no és l’evangeli, sinó la religió». El
gran problema que segons ell cal resoldre, és el de vèncer la por a «quedar-se sense
els seus dogmes, les seves lleis i els seus rituals». I demana que l’Església s’identifiqui
«únicament amb l’immens sofriment dels altres». És a dir, «en la joia i
l'alegria, la tristesa i l'angoixa» de la gent del nostre temps. El 7 de
desembre de 2015 farà cinquanta anys que el papa Pau VI va signar aquesta
Constitució Pastoral Sobre l’Església al Món Modern, més coneguda com Gaudium et spes. Fóra bo que els assessors tinguessin present aquesta commemoració
i entre les propostes que faran al papa hi hagués la de l’aplicació d’aquests
document del Concili Vaticà II, sense reserves.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada