ELS NOSTRES GERMANS EN LA FE, DE VALÈNCIA

Massa sovint identifiquem l’Església amb la seva jerarquia sense creure’ns, de debò, que l’Església és el Poble de Déu, que es manifesta aquí i allà on l’Esperit inspira i hi ha uns homes / dones que l’escolten. Això és el què es posa de manifest en el Fòrum “Cristianisme i món d’avui” que els nostres germans en la fe, de València, celebren any rere any, i ja han arribat a la vint-i-cinquena edició, amb el que ha tingut lloc els dies 13 i 14 d’abril.     

«És un compromís -diuen els organitzadors- amb el Concili Vaticà II i el poble valencià». I, en un escrit que ens han enviat (i, es pot trobar a la xarxa), donen gràcies per la «quantitat de coses bones que el Fòrum ha reportat al llarg d’aquests 25 anys», tot i reconèixer alguns desencerts i defectes personals d’organització. Però això no és important. El que compta són els «centenars i centenars de valencians i valencianes, de tot el País, a mantenir-se fidels a les institucions renovadores del Concili Vaticà II, i viure la fe des dels seus paradigmes, malgrat aquests hivern eclesial propiciat pels dos pontificats anteriors». En edicions anteriors hem pogut constatar l’ambient de trobada joiosa que es palpa en el Fòrum, de germans que s’estimen i es retroben al cap d’un any. És una pena que la jerarquia (en aquests cas els bisbes de les diòcesis valencianes) no siguin sensibles a la fe que promou l’Esperit en aquestes trobades, i no els donin suport.   

Aquests cristians de valència expressen l’alegria de la seva fe pregant i cantant en català-valencià –cosa estranya en aquelles terres per imperatius episcopals- en eucaristies «participatives, igualitàries, solemnes i, alhora, senzilles i naturals».  Això demostra que les excuses per impedir que la llengua ancestral del poble pugui ser utilitzada, amb normalitat, en les celebracions litúrgiques habituals és una autèntica fal·làcia, per més que ho afirmin bisbes mitrats.

En l’escrit esmentat, també es fa referència a les reflexions teològiques que s’imparteixen –amb ponents de primer nivell-, en un intent de inculturar la fe al nostre temps, des de la llibertat personal, en les «realitats temporals en les que un es desenvolupa, cercant l’harmonia entre cultura, ciència. Art i fe». El Poble de Déu és plural, i només des de la llibertat de pensament –allò que el teòleg José María Castillo en diu las convicciones-  es pot ser lliure. I, Déu no ens ha creat perquè siguem gregaris, sinó perquè enriquim la Comunitat col·laborant i aportant els dons que l’Esperit ens dóna.

Els organitzadors del Fòrum volen deixar clar que la seva intenció no és pas la de crear una església paral·lela o “al marge” de l’Església de Jesús, el Crist, doncs que -segons diuen-, es mantén la comunió amb els bisbes de la província eclesiàstica malgrat que els criteris respecta l’oportunitat de celebrar el Fòrum no siguin del tot coincidents. Precisament, els assistents són gent que mantenen activitats en parròquies, comunitats de base i moviments apostòlics.

No, el que afirmen rotundament és que el Fòrum pretén és ser un «esdeveniment eclesial, però no eclesiàstic». Els organitzador són, en la seva majoria, laics. Persones (homes i dones) que pel baptisme van ser incorporades a l’Església, i participen -segons la doctrina de sant Pau- dels ministeris de Crist sacerdot, profeta i rei.  Ells han estat els que han aconseguit que el Fòrum arribés a les vint-i-cinc celebracions. Per això ho celebren –i, ho celebrem amb ells-, pel goig de sentir-se creatius a favor del Regne. Nosaltres –diuen-, «no som del “pensat i fet” ni del “meninfot”. Resta clar que les valencianes i valencians, si volem podem». Doncs que sigui per molts anys!

Salvador Sol