SOLO EL SERVICIO POR AMOR ME LLEVA A LA PLENITUD HUMANA*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Mc 9,30-37) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

En aquest fragment Jesús anuncia la Passió per segona vegada. Té la seva lògica, perquè aquesta repetició ens pot fer comprendre l’ensenyança del diumenge passat. Jesús travessa Galilea camí de Jerusalem, on l’espera la Creu. L’evangeli no diu expressament que volia passar desapercebut, perquè ara està dedicat a instruir els deixebles. Un nou ensenyament que se centre en la creu.

EXPLICACIÓ

Els deixebles segueixen sense entendre res, tot i que el diumenge passat se’ns deia que Jesús s’explicava «amb tota claredat.» Però, si els feia por preguntar devia ser perquè intuïen que la resposta no els agradaria. Això ens indica que més que no comprendre, el que no volien era acceptar la mort ignominiosa de Jesús. No van entendre el significat messiànic fins després de l’experiència pasqual.

Què discutíeu pel camí? Jesús vol que treguin els seus sentiments més íntims, però ells resten en silenci, perquè no estan d’acord amb el que Jesús els ensenya. Ells encara es mouen en la recerca del domini i el poder. Cal recordar que en aquella cultura el rang de les persones es prenia a pit i era la clau de totes les relacions socials.

Es reuneix amb els deixebles, i els diu: «Qui vulgui ser el primer que sigui l’últim i el servidor de tots». És exactament el mateix missatge del diumenge passat. I el mateix de l’episodi de la mare dels Zebedeus, demanant-li els primers llocs pels seus fills. Jesús no ens demana que no pretenguem ser més, al contrari, ens anima a ser el primer, però per un camí molt diferent al que nosaltres ens apuntem. Tots hem d’aspirar a ser, no només «primers», sinó «únics». Aquesta possibilitat es la grandesa de tot ésser humà.

Déu no vol que renunciem a res. Sovint hem donat la impressió als de fora de que, perquè Déu sigui gran, ens vol a nosaltres petits. Però el que diu Jesús és: Vols ser el primer? Molt bé. ¡Tant de bo estiguéssim en aquesta dinàmica! .

S’apropa a un nen i el posa al mig... El nen abraçat a Jesús no és una estampa bucòlica. Tot i que no és fàcil descobrir el sentit i la connexió amb el que ha succeït. Per això cal aclarir algunes coses. En els temps de Jesús, els nens no gaudien de cap consideració; eren simples instruments dels grans que els utilitzaven com petits esclaus.

Jesús no s’apropa un nen petit digne de llàstima, sinó a un xicot que ja es pot valer per si sol. Recordem que a l’episodi de la filla de Jaire, Marc repeteix quatre vegades la paraula «paidión» per referir-se a la nena de 12 anys. En aquest context, el nen, seria un servidor de la casa, l’últim de tots.

Qui acull un nen com aquest, m’acull a mi. No es tracte de manifestar afecta o protecció al dèbil sinó d’identificar-se amb ell.

Qui m’acull a mi, acull a qui m’ha enviat. Aquest pas és molt important: acollir Jesús és acollir al Pare. L’essència del missatge de Jesús consisteix en aquesta identificació. .

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 391-marcos