SOLO EL SERVICIO POR AMOR ME LLEVA A LA PLENITUD HUMANA*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Mc 9,30-37) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

En aquest fragment Jesús anuncia la Passió per segona vegada. Té la seva lògica, perquè aquesta repetició ens pot fer comprendre l’ensenyança del diumenge passat. Jesús travessa Galilea camí de Jerusalem, on l’espera la Creu. L’evangeli no diu expressament que volia passar desapercebut, perquè ara està dedicat a instruir els deixebles. Un nou ensenyament que se centre en la creu.

EXPLICACIÓ

Els deixebles segueixen sense entendre res, tot i que el diumenge passat se’ns deia que Jesús s’explicava «amb tota claredat.» Però, si els feia por preguntar devia ser perquè intuïen que la resposta no els agradaria. Això ens indica que més que no comprendre, el que no volien era acceptar la mort ignominiosa de Jesús. No van entendre el significat messiànic fins després de l’experiència pasqual.

Què discutíeu pel camí? Jesús vol que treguin els seus sentiments més íntims, però ells resten en silenci, perquè no estan d’acord amb el que Jesús els ensenya. Ells encara es mouen en la recerca del domini i el poder. Cal recordar que en aquella cultura el rang de les persones es prenia a pit i era la clau de totes les relacions socials.

Es reuneix amb els deixebles, i els diu: «Qui vulgui ser el primer que sigui l’últim i el servidor de tots». És exactament el mateix missatge del diumenge passat. I el mateix de l’episodi de la mare dels Zebedeus, demanant-li els primers llocs pels seus fills. Jesús no ens demana que no pretenguem ser més, al contrari, ens anima a ser el primer, però per un camí molt diferent al que nosaltres ens apuntem. Tots hem d’aspirar a ser, no només «primers», sinó «únics». Aquesta possibilitat es la grandesa de tot ésser humà.

Déu no vol que renunciem a res. Sovint hem donat la impressió als de fora de que, perquè Déu sigui gran, ens vol a nosaltres petits. Però el que diu Jesús és: Vols ser el primer? Molt bé. ¡Tant de bo estiguéssim en aquesta dinàmica! .

S’apropa a un nen i el posa al mig... El nen abraçat a Jesús no és una estampa bucòlica. Tot i que no és fàcil descobrir el sentit i la connexió amb el que ha succeït. Per això cal aclarir algunes coses. En els temps de Jesús, els nens no gaudien de cap consideració; eren simples instruments dels grans que els utilitzaven com petits esclaus.

Jesús no s’apropa un nen petit digne de llàstima, sinó a un xicot que ja es pot valer per si sol. Recordem que a l’episodi de la filla de Jaire, Marc repeteix quatre vegades la paraula «paidión» per referir-se a la nena de 12 anys. En aquest context, el nen, seria un servidor de la casa, l’últim de tots.

Qui acull un nen com aquest, m’acull a mi. No es tracte de manifestar afecta o protecció al dèbil sinó d’identificar-se amb ell.

Qui m’acull a mi, acull a qui m’ha enviat. Aquest pas és molt important: acollir Jesús és acollir al Pare. L’essència del missatge de Jesús consisteix en aquesta identificació. .

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 391-marcos

PARA SABER QUIÉN ES JESÚS, TENGO QUE SABER QUIÉN SOY YO*

Algunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Mc 8,27-35) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

En aquest relat, Jesús està a Cesarea de Filip, al capdamunt del riu Jordà, pels contraforts de l’Hermon, la muntanya on neix. En aquest episodi Jesús comença a proclamar un missatge nou, el de la creu, anant més enllà dels límits de la comprensió. A la vegada, inicia el «camí» cap a Jerusalem on consumarà la seva obra.

EXPLICACIÓ

La doble pregunta de Jesús fa pressuposar que esperava una resposta diferent. Pere li diu amb tota rotunditat: «tu ets el Messies», pensant en un messianisme gloriós, lluny de com el comprenia Jesús. A Pere se li fa difícil entendre que el Messies pugui ser humiliat fins a l’aniquilació total. Per aixó increpa a Jesús per parlar-los-hi de la creu.

Cal que el Fill de l'home pateixi molt.

«Fill d’home»: significa «pertànyer a la raça humana, però en plenitud». I per cert, és l’únic títol que Jesús s’atribueix.

«Cal que»: no al·ludeix a cap necessitat metafísica o a una voluntat externa de Déu, sinó a l’exigència de l’home verdader.

«Pateixi molt»: fa referència no només a la intensitat del sofriment en un moment determinat (la seva mort), sinó a la multitud de moments de dolor que es produiran al llarg de tota una vida.

Jesús proclama, «amb tota claredat», que la seva missió va al contrari del que esperaven els jueus i també esperaven els deixebles. Res de poder ni de domini sobre els enemics. Tot el contrari. Deixar-se matar abans de fer mal a ningú. Pere es veu obligat a dir-li a Jesús allò que ha de fer, perquè la seva postura equivocada li fa pensar que Déu no pot estar d’acord amb el que acaba de proposar Jesús, com itinerari de salvació.

Jesús respon a Pere, però dirigint-se a tots els deixebles, per tal de que s’assabentin del gran error que suposa no acceptar el messianisme del lliurament i la creu. És un missatge irrenunciable. El que Pere li proposa a Jesús és el mateix que li proposà Satanàs en el desert: el poder i la glòria. Però aquesta no és la «manera de pensar de Déu.»

«Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix,»

Ara el que Jesús ha dit de si mateix ho aplica a la gent. No és fàcil entendre el verdader significat d’aquesta frase. Implica desfer-se del jo fals com a condició ineludible per a poder seguir pel camí que Jesús proposa.

«Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà,»

És difícil descobrir el sentit d’aquesta frase. «Psykhe», no pot voler significar vida biològica, perquè diria «bios»; tampoc significa ànima perquè és un concepte de la filosofia grega, no dels jueus. Per tant, ens obliga a anar més enllà de les paraules, i entendre que es refereix a buscar la plenitud de la vida en la seva totalitat.

Qui no és capaç de superar el seu propi jo i no deixa de preocupar-se per a ell mateix, destrueix la seva existència. Tanmateix, qui superant el seu egoisme, descobreix el seu ser verdader i actua en conseqüència, lliurant-se als altres, donarà ple sentit a tota la seva vida i aconseguirà la seva verdadera plenitud humana.

*-. Veure l’original: https://www.feadulta.com ›

 SI NO VEO A DIOS EN EL OTRO, MI DIOS ES UN ÍDOLO*

Alunes claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Mc 7,31-37) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

L’episodi de la narració d’avui, no té una localització precisa. Només sabem que ve de Tiro al Llac de Galilea, passant pel camí de Sidó, travessant la Decàpolis. Podem suposar, doncs, que és a la Decàpolis, que és terra de pagans. Marc no és massa precús en geografia, i situa Jesús on teològicament li interessa.

EXPLICACIÓ

Els jueus consideraven que una persona sordmuda o cega o coixa, no era només un problema de salut sinó, sobre tot, un problema religiós. Això volia dir que les forces del mal se sobreposaven a les del bé, que Déu l’havia abandonat, i la institució religiosa estava obligada a fer el mateix. Però Jesús, amb la seva actitud, manifesta que Déu està a prop dels marginats i dels que pateixen. Jesús els cura per treure’ls de la marginació, i denunciar que, si la religió margina, no ho fa en nom de Déu.

Marc, en el següent relat incideix sobre el mateix. La curació d’un cec. Utilitza els mateixos simbolismes i detalls: és presentat pels altres, el separa de la multitud, li aplica saliva i li mana guardar silenci.

Pels profetes, la ceguera i la sordera són símbols de resistència a la paraula de Déu. En els evangelis simbolitzen la incomprensió i resistència al missatge de Jesús.

Sord i mud a l’ AT, era, simbòlicament, el que no volia escoltar la paraula de Déu i per tant, tampoc podia complir-la o proclamar-la. Si tenim en compta que la religió jueva es basava fonamentalment en el compliment, de la Llei, qui no la podia escoltar ni proclamar, quedava exclòs.

La imposició de les mans signe de la comunicació de l’Esperit. La mirada al cel era signe de relació íntima amb Déu. Apartar-lo de la gent era separar-lo del móno. El dit fa referència al dit de Déu que actua amb força. La saliva es considerava com el vehicle de l’Esperit. Aparentment Jesús actua com un sanador. Però els taumaturgs tractaven de fer les seves guaricions amb la màxima ostentació possible. L’objectiu de Jesús és molt diferent..

Jesús, a les benaurances vol deixar molt clar que el regne de Déu està obert a tots, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals. El regne de Féu és dins de cadascú, és la descoberta de Déu en el més pregon de l’ésser humà. Uns vegada que es descobreix aquesta dinàmica, cal actuar a favor del Regne.

*-. Veure l’original: https://www.feadulta.com ›