Extracte del comentari de l’evangeli (Lc 13,01-09) escrit per Enrique Martínez Lozano
Lluc, en aquest fragment
d’evangeli, presenta una reflexió en forma de paràbola per a la conversió.
Per la mentalitat jueva la malaltia i el
mal, en general, eren conseqüència del propi pecat. I la seva absència, era signe
de la benedicció divina. Jesús, es desmarca d‘aquesta idea tradicional, desfent
el nus «religiós» entre sofriment i pecat, que afavoria que els sentiments de
culpa disposés a ser submís als dictats abusius de l’autoritat.
La «novetat» que proposa Jesús eradica el sentiment
de culpa amb una actitud sana, responsable, com a «resposta»,a les distintes
situacions de la vida.
La responsabilitat causa angoixa, però ens
disposa pel canvi. Contràriament la culpabilitat ens paralitza.
«Som
responsables de tot allò en el que intervenim
i d’allò que deixem de fer,
però culpables no ho som de res».
L’evangeli ens demana que responguem
humanament als reptes de la vida, altrament, ens estem tancant, creant-nos infelicitat,
fent la convivència impossible...
Això és el que vol dir la paràbola de la figuera
plantada a la vinya, a la que s’amenaça de tallar-la si el proper any no
fructifica. I, també posa de manifest la paciència del vinyater. Tot i que
porta «tres anys» sense donar fruit, el vinyater encara li fa confiança,
oferint-li cuidar-la i abonar-la..
Jesús sembla destacar la paciència divina,
perquè comprèn i respecta el moment i el ritme de vida de cada persona, i els condicionants
que pesen sobre d’ella:
Necessitem temps i paciència per obrir-nos a
allò que som i anar construint relacions harmonioses. Això és el que significa,
segons l’evangeli, «donar fruit», que a la vegada, sintetitza les paraules de
Jesús: «Sigueu compassius com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36).
Per això, si la religió oblida aquest principi
tant elemental, s’allunya del seu nucli espiritual, que no és altre que la compassió i la llibertat.
Quan Leonardo Boff va preguntar al Dalai
Lama, quina era la millor religió? Va obtenir aquesta resposta: «La millor
religió és la que t’apropa més a Déu, al Infinit. És aquella que et fa ser
millor, més compassiu, més sensible, més humanitari, més responsable, més
ètic».
No hi ha criteri més encertat, conclou
Boff: «La millor religió és la que ens fa ser millors persones». O, com va dir
el propi Dalai Lama, en una altre ocasió: «La meva religió és la compassió». Una
resposta totalment «cristiana», perquè va ser això el que Jesús va viure i
ensenyà. Ens ho diu Lluc en els Fets dels apòstols: «va passar fent el bé i
guarint tots els oprimits» (Ac 10,38.BCI) I ho va escriure Osees: «el que jo vull és amor, i
no sacrificis, coneixement de Déu i
no pas holocaustos». (Os
6,6)
Selecció, traducció i redacció:
Salvador Sol – (CSXXIG – Publicacions)
* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada