Les eufòries col·lectives són elusives, s’esvaeixen a la mateixa velocitat en que són adquirides. En el comportament personal només perduren les conviccions i aquestes són difícils d’assolir i de incorporar-les a la manera de viure, com a norma.
Però, com diu José María Castillo, les conviccions són el motor de l'acció responsable. Convé recordar aquests axiomes mentre celebrem el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia que el papa Francesc va inaugurar el 8 de desembre de 2015, festivitat de la Immaculada Concepció. S’iniciava, un any sant dedicat a la contemplació i a la realització d’aquella activitat, que el diccionari defineix com: «profunda pietat o compassió que empeny a perdonar, a socórrer». I, a la vegada evoca l’atribut que Jesús va destacar en el seu alliçonament sobre Déu.
Al llarg d’aquest any s’organitzen peregrinacions a Roma, i també a santuaris recomanats, a l’objecta d’estimular el compromís personal i col·lectiu de viure la misericòrdia amb la màxima intensitat. Compromís que contribueixi a fer possible el desplegament de la pau i la justícia que condicionen de forma indispensable indispensable el regne de Déu.
Una d’aquestes peregrinacions, potser la més destacable, serà les «Jornades Mundials de la Joventut», que tindrà lloc a Cracòvia, del 21 al 26 de juliol.
Sembla que el papa Francesc segueix el costum dels papes anteriors de promoure grans concentracions amb el pretext de «revitalitzar la fe», com si aquesta es pogués transmetre en forma d’osmosi; una mena de contacte engrescador que amb l’ajut de l’Esperit pot transformar-se en l’assoliment de conviccions fermes. Es diu que els joves tornen d’aquestes Jornades «amb ganes de més; amb un impuls renovat». Almenys aquesta sembla ser la intenció dels organitzadors. Tanmateix, la misericòrdia, com s’ha dit, és l’acció d’evitar el patiment de l’altre, i això no s’instal·la a la vida de forma precipitada, s’aprèn a base de l’esforç continuat d’adonar-se que sovint el què un diu i fa no solament no alleugen el patiment de l’altre sinó que sovint el provoquen.
En aquestes Jornades s’inclou una visita a Auschwitz, el camp d’extermini polonès, paradigma de maldat de la condició humana. Un lloc on queda palès que, malgrat l’orgull que sentim els europeus de ser fills de la l”lustració com a paradigma de drets humans universals, es va perpetrar el pitjor de «la capacitat que té l'home de fer mal i fer patir», Sols recordar-ho fa venir «esgarrifança i por». I més ara que estem vivint un èxode impressionant de refugiats (65,3 milions de persones segons El Punt Avui - 29/06/16) que han d’abandonar la seva casa a causa de guerres i fam. Avui no tenim jueus morint a les cambres de gas, però tenim milers de persones (la meitat nens i nenes) morint (3770 el 2015) a les aigües del Mediterrani. El mar que paradoxalment va veure el naixement de la civilització occidental, avui s’ha convertit en fossar dels que busquen a la UE un lloc segur d’acolliment.
Hi ha 65,3 milions de refugiats, segons El Punt Avui (29/06/16) i els mandataris de la UE semblen insensibles a tant de patiment i es reuneixen no per acordar accions d’acolliment sinó per a fixar una nova data per a reunir-se, sense presa. Ells tenen bona salut i estan ben alimentats. Entretant, una bona part dels joves del món es reuniran a Cracòvia i prendran consciència de la desorientació del món actual. I se’ls parlarà de drets humans i sobretot de misericòrdia. Alguns d’aquests joves seran els dirigents mundials d’aquí a uns anys i cal que prenguin consciència de les paraules de santa Teresa: «obras son amores y no buenas razones». Les bones paraules, inclús els bons pensament, no valen per a res si no van acompanyades d’acció. Com deia Vicent Ferrer, «La bona acció és l’acte espiritual més profund que pot fer l’home» i cal que es transformi en «l’acció dominant» de la vida.
Es clar que, assolir aquest nivell de conducta humana requereix hores i dies d’oració i meditació. No fóra bo que els joves es quedessin en les grans trobades ni en les grans tragèdies. La vida de misericòrdia cal exercir-la en les petites coses de cada dia. I això requereix molt de temps i unes conviccions arrelades sòlidament.
Però, com diu José María Castillo, les conviccions són el motor de l'acció responsable. Convé recordar aquests axiomes mentre celebrem el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia que el papa Francesc va inaugurar el 8 de desembre de 2015, festivitat de la Immaculada Concepció. S’iniciava, un any sant dedicat a la contemplació i a la realització d’aquella activitat, que el diccionari defineix com: «profunda pietat o compassió que empeny a perdonar, a socórrer». I, a la vegada evoca l’atribut que Jesús va destacar en el seu alliçonament sobre Déu.
Al llarg d’aquest any s’organitzen peregrinacions a Roma, i també a santuaris recomanats, a l’objecta d’estimular el compromís personal i col·lectiu de viure la misericòrdia amb la màxima intensitat. Compromís que contribueixi a fer possible el desplegament de la pau i la justícia que condicionen de forma indispensable indispensable el regne de Déu.
Una d’aquestes peregrinacions, potser la més destacable, serà les «Jornades Mundials de la Joventut», que tindrà lloc a Cracòvia, del 21 al 26 de juliol.
Sembla que el papa Francesc segueix el costum dels papes anteriors de promoure grans concentracions amb el pretext de «revitalitzar la fe», com si aquesta es pogués transmetre en forma d’osmosi; una mena de contacte engrescador que amb l’ajut de l’Esperit pot transformar-se en l’assoliment de conviccions fermes. Es diu que els joves tornen d’aquestes Jornades «amb ganes de més; amb un impuls renovat». Almenys aquesta sembla ser la intenció dels organitzadors. Tanmateix, la misericòrdia, com s’ha dit, és l’acció d’evitar el patiment de l’altre, i això no s’instal·la a la vida de forma precipitada, s’aprèn a base de l’esforç continuat d’adonar-se que sovint el què un diu i fa no solament no alleugen el patiment de l’altre sinó que sovint el provoquen.
En aquestes Jornades s’inclou una visita a Auschwitz, el camp d’extermini polonès, paradigma de maldat de la condició humana. Un lloc on queda palès que, malgrat l’orgull que sentim els europeus de ser fills de la l”lustració com a paradigma de drets humans universals, es va perpetrar el pitjor de «la capacitat que té l'home de fer mal i fer patir», Sols recordar-ho fa venir «esgarrifança i por». I més ara que estem vivint un èxode impressionant de refugiats (65,3 milions de persones segons El Punt Avui - 29/06/16) que han d’abandonar la seva casa a causa de guerres i fam. Avui no tenim jueus morint a les cambres de gas, però tenim milers de persones (la meitat nens i nenes) morint (3770 el 2015) a les aigües del Mediterrani. El mar que paradoxalment va veure el naixement de la civilització occidental, avui s’ha convertit en fossar dels que busquen a la UE un lloc segur d’acolliment.
Hi ha 65,3 milions de refugiats, segons El Punt Avui (29/06/16) i els mandataris de la UE semblen insensibles a tant de patiment i es reuneixen no per acordar accions d’acolliment sinó per a fixar una nova data per a reunir-se, sense presa. Ells tenen bona salut i estan ben alimentats. Entretant, una bona part dels joves del món es reuniran a Cracòvia i prendran consciència de la desorientació del món actual. I se’ls parlarà de drets humans i sobretot de misericòrdia. Alguns d’aquests joves seran els dirigents mundials d’aquí a uns anys i cal que prenguin consciència de les paraules de santa Teresa: «obras son amores y no buenas razones». Les bones paraules, inclús els bons pensament, no valen per a res si no van acompanyades d’acció. Com deia Vicent Ferrer, «La bona acció és l’acte espiritual més profund que pot fer l’home» i cal que es transformi en «l’acció dominant» de la vida.
Es clar que, assolir aquest nivell de conducta humana requereix hores i dies d’oració i meditació. No fóra bo que els joves es quedessin en les grans trobades ni en les grans tragèdies. La vida de misericòrdia cal exercir-la en les petites coses de cada dia. I això requereix molt de temps i unes conviccions arrelades sòlidament.
Salvador Sol .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada