Els antics es
preparaven per a rebre la visita dels senyors de la terra quan aquest es
desplaçaven per a fer una estada triomfal al poble conquerit, Paradoxalment, el
poble sotmès, aixecava arcs, engalanava els carrers i preparava grans festes.
En això consistia l’advent pagà. Però nosaltres no esperem la visita fugaç d’un
general victoriós que ve a prendre possessió del terreny que ha conquerit, i un
cop festejat amb tots el honors se n’entorna, sinó el naixement d’un infant que
ve per instal·lar-se en nosaltres al llarg dels segles. Déu no ens visita només
una vegada l’any, ni la seva vinguda forma part de la història passada.
L’Esperit del Senyor, el Jesús Fill de Déu, el Crist universal, el Messies, ens
ve sempre a l’encontre, anunciant-nos la Bona Notícia de la salvació.
El que nosaltres
esperem ve precedit de l’anunci del profeta: «la noia que ha d'infantar tindrà
un fill, i li posarà per nom Emmanuel (que vol
dir: "Déu amb nosaltres"» (Is 7,14).
Advent inicia
un cicle litúrgic a través del qual recorrem una vegada més el camí que ens
apropa a Jesús, que encara és per a nosaltres el gran desconegut. A molts
dels que ens creiem cristians ens podria dir avui el Baptista, allò que en
altre temps va respondre a sacerdots i levites: «enmig vostre hi ha el qui no
coneixeu». (Jn 1,26). Les paraules
que l’evangelista posa en boca de Joan el Baptista, són per afirmar que s’ha
acomplert la promesa, que aquell que ens preparem per a rebre ja és aquí, i
viu, pel seu Esperit, entre nosaltres. Pau en dona testimoni en la carta
dirigida al gàlates (i a nosaltres), manifestant, un quants anys després de
la mort i resurrecció del Senyor: «Ja
no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi». (Ga 2,20). Podríem dir que
Jesús, el Crist, reviu en cada persona que compleix la seva paraula, estimant
Déu per damunt de tot.
La vida cristiana
és un procés de recerca, de millora constant, buscant la perfecció: «Sigueu
perfectes com ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,48). Però conscients de
que mai assolirem aquesta fita, ens abracem a l’Advent i intentem apropar-nos
al Nadal amb el cor disposat a deixar-nos seduir pel misteri.
|
Això és Advent, una
preparació per a poder rebre aquell «que sempre ens ve», que el volem conèixer
malgrat tenir-lo present en els germans, sobretot en els més desvalguts.
Jesús està en el
centre del procés històric narrat en l’Antic Testament: Abraham «surt» perquè
ha escoltat la veu de Déu que li promet terra pels seus ramats, seguretat pels
seus fills i una llarga descendència. Abraham, escolta la «veu» i surt, insegur
confiant només en la «promesa». Una promesa que no s’esgota en ell, sinó que
transcendeix en els fills, i juntament amb ells, formarà el patriarcat que va
configurant el poble. Moisés durà aquest poble a la terra promesa,
alliberant-lo de l’esclavitud. David reunirà les tribus i en farà un regne.
Enmig de les dificultats, de guerres i deportacions, els profetes aniran
alimentant l’esperança, anunciant la vinguda del Messies que durà a la terra la
pau i la justícia.
Els cristians, som
hereus d’aquest procés històric, i celebrem cada any la vinguda d’aquest Déu
que s’encarna, per viure entre els homes i dones, i donar testimoni de
l’acompliment de la promesa. El nounat no es dirà Emmanuel (Déu amb nosaltres)
perquè no vindrà només a estar uns anys al món, sinó que es dirà Jesús (Déu que
salva), i romandrà entre nosaltres repetint constantment les Benaurances com
anunci escatològic d’«un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia»
(2.Pe 3,13).
Avui, la corona
d’Advent de les nostres celebracions litúrgiques ens recorden tímidament els
focs que s’encenien als països nòrdics per demanar al sol que els tornés la
llum, després dels dies curts i foscos de l’hivern. La reforma litúrgica del
Concili Vaticà II ens porta l’analogia d’aquelles celebracions amb la presència
d’uns ciris que encenem perquè qui és la Llum del món no deixi d’il·luminar-nos
al llarg de la vida.
Amb l’Advent ens
volem preparar per a descobrir Nadal, que en paraules de Pau VI vol dir: «Déu
t’estima».
Nadal és el gran misteri,
perquè com ha escrit Leonardo Boff: «En Jesús es revela allò que hi ha de més
diví en l’home/dona i allò que hi ha de més humà en Déu».
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada