A L’ESPERA D’UN NOU PAPA

Benet XVI, fent us de les seves prerrogatives a deixat el càrrec. Això s’hauria de considerar normal. Si els bisbes de totes les diòcesis han de presentar la seva renúncia a una edat avançada, setanta-cinc anys, per a poder exercir la seva funció, perquè no ho ha de fer el bisbe de Roma?

Ara els cardenals han d’elegir la persona més idònia per posar al capdavant de l’Església catòlica. Sembla que Benet XVI ha deixat una carta –testament?- dirigida exclusivament al seu successor. Però alguns cardenals volen saber, abans d’emetre el vot, el contingut de la carta. Crec que és bo que no hi hagi secrets, però ¿convé que tots coneguin el contingut que només va dirigit a un, quan ja sigui papa? Podria ser que a la carta hi hagi consignes per a prevenir-lo de la cúria, però també que el previngui d’algun possible afer fosc d’algun dels cardenals ara reunits.   

L’elecció d’un papa és una qüestió complicada. ¿Per què només hi ha de participar cardenals que han estat triats i promoguts al càrrec pel papa anterior? Els apòstols, ens diu Lluc, elegiren Maties per ocupar el lloc de Judes. Els onze tingueren present la seva condició de batejat per Joan i el seguiment a Jesús. Volien que l’elegit “sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció” (Fets 1,22)  Doncs, senyors cardenals, correspondria als bisbes titulars de diòcesi –successors dels apòstols- els qui fessin l’elecció del papa. Perquè, ¿quina garantia tenim de que la persona més idònia de tot el poble de Déu estigui entre vostès, sabent que alguns estan sota sospita?. .

El nou “papa” cal que sigui, abans que tot, un home de fe, i que en doni testimoni de vida. Un home d’evangeli practicat, un pastor, no pas un erudit en Dret Canònic. No ha de ser un diplomàtic, ni un home d’estat. L’Església necessita un home de Déu, més semblant a Pere que a Constantí

Confiem en que l’Esperit il·luminarà als reunits en conclave, i que els cardenals tinguin la ment i el cor oberts.

Salvador Sol