dimarts, 26 de febrer del 2013

ABANS QUE SIGUI TARD



Text: José Antonio Pagola.  
Traductor: Francesc Bragulat

El relat s'interromp bruscament. La paràbola queda oberta. L'amo de la vinya i el seu encarregat desapareixen d'escena. És la figuera la que decidirà la seva sort final. Mentrestant, rebrà més atencions que mai d'aquest vinyater que ens fa pensar en Jesús, "el que ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut".

El que necessitem avui a l'Església no és només introduir petites reformes, promoure el "aggiornamento" o tenir cura de l'adaptació als nostres temps. Necessitem una conversió a nivell més profund, un "cor nou", una resposta responsable i decidida a la crida de Jesús a entrar en la dinàmica del Regne de Déu.

Hem de reaccionar abans que sigui tard. Jesús és viu enmig nostre. Com l'encarregat de la vinya, ell té cura de les nostres comunitats cristianes, cada vegada més fràgils i vulnerables. Ell ens alimenta amb el seu Evangeli, ens sosté amb el seu Esperit.

Hem de mirar el futur amb esperança, al mateix temps que anem creant aquest clima nou de conversió i de renovació que necessitem tant i que els decrets del Concili Vaticà no han pogut fins ara consolidar en l'Església.

Publicat a: ECLESALIA, 27/02/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada