Malgrat aquesta mesura extrema, la monja benedictina i teòloga Teresa Forcades, ha dit: «Cap papa s’ha atrevit a prohibir ex càtedra el sacerdoci femení». Religión digital 23/10/11, i Lluís Duch, antropòleg i monjo de Montserrat ha manifestat que aposta pel sacerdoci femení per superar la crisi de l’Església. ARA.cat 09/05/11
La qüestió ve de lluny. L’Església apel·la a la tradició i s’agafa a l’evangeli per dir que Jesús va escollir només apòstols i a Pau, que només parla dels homes en quan a responsables de les comunitats. Alguns fan servir com argument aquell relat dels Fets dels apòstols, que diu: «Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren: --No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació. Plens de l’esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca. Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula». (Ac 6, 2-4) Però tot plegat no té en compta la revolució que ha fet la dona en el món occidental, en comparació amb la marginació que ha sofert al llarg de la història, sobretot al segle primer de l’era cristiana. No adonar-se que avui la dona és tant o més responsable que l’home, és no escoltar els signes dels temps.
Els responsables de l’Església farien bé d’escoltar homes savis com Duch que proposa «una traducció en termes actuals del missatge evangèlic», per no quedar fora del temps i evitar «la profunda desafiliació» d’homes i dones, que malgrat tot, són exemple de comportament ètic i manifesten capacitat per practicar la virtut cristiana d’ajudar al necessitat.
Els signes dels temps marquen un desfasament important de l’Església en ordre a la seva inculturació. El Regne predicat per Jesús és més gran que l’Església, inclou a tota la humanitat. I, en el Regne, els primers, seran els marginats. Avui les dones poden ser primeres ministres de països importants i directores generals d’empreses potents, però no poden ser intermediàries entre els homes i Déu. Això s’ho reserven uns homes que es creuen amb la potestat de marginar-les. .
Però no us preocupeu dones. La jerarquia és endògena i creu que fora d’ella tot és maldat. «Crist no va ser sacerdot sinó laic. Considerat des del punt de vista israelita, jurídicament no tenia cap “ofici”. I, no obstant això, Crist no es va entendre a sí mateix com intèrpret de desitjos i esperances humans, quelcom semblant a la veu de poble, des de baix, com si fos el seu mandatari secret o públic, ni va comprendre la seva missió com si diguéssim en sentit democràtic. Més aviat es va presentar als homes sota el “menester” o necessitat d’un manament diví clarament perfilat amb autoritat i missió de dalt, com aquell a qui el Pare havia enviat», Això ho va escriure el cardenal Joseph Ratzinguer (El nuevo pueblo de Dios, Herder, 1969).
El Regne de Déu necessita missatgers / missatgeres que no necessariament han de ser capellans, perquè una cosa és el Dret Canònic i un altre, molt diferent, l’amor als altres. Malgrat tot, confiem en què l’Església haurà d’acceptar el seu error secular. Que en l’evangeli, o Pau, no es parli de la dona per a missions apostòliques no significa exclusió, sinó adaptació al moment sociològic. Però ja no estem al segle primer. Senyors bisbes, baixeu del vostre pedestal, si us plau!.
Salvador Sol
solbachs@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada