UN REINO DISTINTO PERO NO PARA EL MÁS ALLÁ*

Reflexions sobre l’evangeli (Lc 23,35-43) extretes de l’escrit de Fray Marcos

Som a l’últim diumenge de l’any litúrgic i va dedicat a Jesús. L’any litúrgic ens recorda la trajectòria humana de Jesús. Comença a l’Advent amb la preparació del seu naixement i acaba amb la festa que celebrem avui.

Com tot ésser humà Jesús va néixer amb un projecte que va anar realitzant al llarg de la seva vida i culmina amb la plenitud del seu ésser que expressem amb el títol de Rei. Però cal tenir present que la resposta de Jesús a Pilat, va ser: el meu Regne no és d’aquest món. Malgrat això, nosaltres el proclamem Rei de l’univers.

Però, amb l’evangeli a la ma, podem seguir parlant de «Jesús rei de l’univers?».

- Un Jesús que va lluitar contra tota classe de poder- .
- Un Jesús que va rebutjar com una temptació l’oferta de posseir tots els regnes del món..
- Un Jesús que va dir: Si no us feu com els infants no entrareu en el Regne de Déu.
- Un Jesús que va invitar als seus seguidors a no sotmetre’s a ningú.
- Un Jesús que va dir que no venia a ser servit , sinó a servir.
- Un Jesús que va dir a Zebedeu: «Qui vulgui ser gran que sigui el servidor i qui vulgui ser primer que sigui l’últim.
- Un Jesús que quan el volien fer rei, s’escapolí i va marxar a la muntanya; per cert, amb gran enuig dels apòstols que van anar a les barques sense esperar-lo.

Podríem seguir, però crec que ja ha quedat clar qui era Jesús segons els evangelis.

Les paraules Rei, Pare, Fill, Messies, Pastor, tenen gran riquesa de significats simbòlics, en l’AT i en el Nou. En totes les èpoques, hi han hagut grups religiosos que s’han entestat en interpretar-les literalment. Però cal anar al sentit metafòric o simbòlic d’aquestes paraules perquè ens obrin un nou horitzó; una nova manera d’entendre el sentit d’aquells conceptes.

La idea d’un «rei», a Israel no va ser l’arribada a Canaan, i van sentir la necessitat de copiar les seves estructures socials. Per això van demanar a Déu un rei. Petició que va fer aixecar la veu dels profetes que ho consideraven una heretgia; l’únic rei havia de ser Jahvè. Aleshores van trobar la solució convertir el rei en representant de Déu.

Una clau per entendre avui aquesta festa la podem trobar en l’evangeli d’aquest diumenge. En primer lloc el retol que Pilat va fer posar sobre la creu, era una manera de mofar-se, no de Jesús, sinó de les autoritats jueves que l’havien lliurat. Es curiós que nosaltres hàgim ampliat l’àmbit d’aquesta reialesa a tot l’univers. A qui volem escarnir?

Els soldats també li col·locaren una corona i un ceptre per a riure’s d’ell. Creieu que Jesús s’hagués trobat més còmode amb una corona d’or i brillants i amb un ceptre ple de pedres precioses?

Les autoritats, el poble, els soldats, un dels criminals, li demana que se salvi ell mateix; però Jesús no va baixar de la creu. Des del desert fins a la creu el va perseguir la temptació de poder. Jesús es va salvar des de la creu, no com esperaven que ho fes els qui tenia al voltant; Jesús es va salvar morint per nosaltres.

La plenitud dels humans és el servei fins la mort.

Per entendre correctament la festa que celebrem em d’entendre que el centre de la predicació i actuació de Jesús va ser «el Regne de Déu». Sempre referint-se a Déu.

Però, ni Déu ni Jesús poden fer res per implantar el Regne al marge de la nostra actuació. Som nosaltres els qui hem de fer-lo present ara i aquí. Tal com ho va fer Jesús mentre va viure entre nosaltres.


*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.