Selecció del comentari de l’evangeli (Lc 9,11-17) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta
Avui l’evangeli ens parla d’eucaristia, que des dels primers
cristians significa assumir com havia viscut Jesús, fer el seu «memorial», i prendre el compromís de viure com
ell.
L’essència primigènia de l’eucaristia –el Sopar del
Senyor--, era el seu «aspecte sacramental». L’eucaristia és un sagrament.
És a dir: «la unió d’un signe amb una realitat significada».
El signe.-
Totes les formes de llenguatge són signes, que permeten que la ment identifiqui
realitats que no capten els nostres sentits.
En l’eucaristia hi ha dos tipus de signes:
- El Pa partit i preparat per a ser menjat,
és el signe del que va ser Jesús tota la seva vida. El signe no està en el pa com a cosa,
sinó en el fet d’estar partit
i re-partit, és a dir, en la disponibilitat de ser menjat.
Jesús va estar sempre preparat per a que tothom que s’apropés a ell se’l pogués
fer seu. Es va deixar partir, es va
deixar menjar, es va deixar assimilar…
- La sang vessada. Pels jueus la sang era la vida. Vist
així, la sang vessada fa referència a la vida de Jesús que va estar sempre a
disposició dels altres. No és la mort la que ens salva, sinó la vida humana que
va estar sempre disponible per a tothom que el necessitava.
La realitat significada.- Es tracta d’una realitat transcendent, que no està a
l’abast dels nostres sentits, i necessitem sagraments que, a través de signes,
ens la representin.
A través del sagrament poden accedir a la veritat eterna
i entendre què va ser la vida de Jesús i descobrir en ell, la presència de Déu.
En l’eucaristia es concentra l’AMOR que és Jesús --que és
l’amor de Déu--, donant-se a si mateix, com va fer tota la vida.
Per això, les paraules de la
consagració no diuen altre cosa que: «Això sóc jo». Sóc: donació total, amor
total, sense límits. I per això, en menjar el pa i beure el vi consagrats, estem completant
el signe. És a dir, fem nostra la vida de Jesús i ens comprometem a identificar-nos
amb el que ell va ser i va fer
De manera que, el pa que ens dona la Vida no és el que mengem,
sinó el pa en que ens convertim quan ens donem als altres.
Hauríem d’entendre bé que: Som cristians, no quan «mengem a Jesús», sinó quan ens deixem
menjar, com ell.
Pau i bé,
CSXXIG – Publicacions
Selecció i
redacció: Salvador Sol
* Veure original: : https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada