RELIGIÓ O ESPIRITUALITAT.

Que els humans, segons els erudits, som uns individus necessitats de creure en quelcom transcendent,

s’ha demostrat abastament, del contrari, no hi hauria la gran quantitat de religions que existeixen en el

nostra planeta Terra, a traves de les quals, una gran majoria, exterioritza una necessitat espiritual,

normalment vinculada a les seves cultures, costums, tradicions, rituals i  codis morals o valors de la

institució religiosa, associades amb alguns conceptes seculars de cada indret geogràfic.

Pel que fa a la nostra cultura occidental, la religiositat secular que predomina, és la resultant de les

divergències hagudes, al llarg dels temps, del que fou el missatge i els testimoniatge que Jesús de

Natzaret va recomanar als seus deixebles que difonguessin el missatge de la Bona Nova i de la

construcció del Regne de Déu entre els humans o, el què és el mateix, el regne d’amor, de justícia i de

pau. Cal considerar, però, que Jesús ni fou cap clergue, ni expressà mai el desig que els seus deixebles

fundessin cap religió, per la qual cosa, és del tot evident que aquesta qüestió va sorgir, no per voluntat

divina, sinó per la concepció humana de convertir el que només és transcendent en quelcom estructurat

humanament. Les conseqüències les coneix tothom: el missatge fou propagat mitjançant una nova religió,

que l’acció humana i les conseqüents divergències, aconseguiren desvirtuar-lo fins a ser subdividit ens

unes quantes confessions religioses, que tenen molt en comú, però que fins ara han fracassat tots els

intents de reunificar-les de nou.

Segons Ramon M. Nogués, “a Occident quan les religions històriques, es trobaven enmig de la gran crisi,

les espiritualitats sorgiren potser més com una reivindicació substitutiva de les religions que no pas com un

nou estat assolit i estable.” En qualsevol cas, les religions al institucionalitzar-se i convertir-se en

estructures de poder transnacionals, els grans objectius originals, resten sepultats per un allau

d’interessos, de poder, de ritus, cerimònies i d’estrictes normes que ofeguen l’espiritualitat i la fe

originaries. Pierre Teilhard de Chardin, al parlar de l’espiritualitat, ens diu que l'evolució física que va

desembocar en l'hominització, es doblegà sota una evolució espiritual a la qual anomena humanització.

Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals

religiosos. A partir del segle XIX l'espiritualitat sovint se separa de la religió, i s'ha tornat més orientada a

l'experiència personal i al creixement humanitzant.

Feta aquesta breu exposició sobre la necessitat dels humans en creure en el transcendent i del que pels

occidentals és l’origen del que fou i ha de seguir sent la raó de la nostra fe, i un cop vista la dissortada evolució

que ha tingut la religió entre els occidentals (especialment en indrets com Espanya, on fou barroerament

instrumentalitzada pels bisbes del nacionalcatolicisme franquista), com el que fou l’origen de l’espiritualitat i la

seva raó de ser, tal i com defineix Pierre Teilhard de Chardin, us proposo un petit recull d’algunes de les

substancials diferències entre religió i espiritualitat, moltes encara vigents i d’altres esmorteïdes pel descrit

creixent de la religió.

La religió s’aferra a rituals, cerimònies, paraules màgiques, mites i més d’una superstició. L’espiritualitat,

transcendeix aquests elements. La religió, a vegades, se serveix d’efectes hipnòtics. L’espiritualitat ens

desperta. La religió és per aquells que necessiten que algú els digui què han de fer. L’espiritualitat és pels

qui només escolten la seva veu interior. La religió s’organitza en base a dogmes inqüestionables i

imposicions autoritàries. L’espiritualitat invita a raonar-ho tot i impulsa que sigui la persona qui prengui

les decisions i assumeixi les conseqüències dels seus actes. La religió amenaça i atemoreix amb càstigs,

sancions, excomunions, privació de vida eterna i un llarg etc. L’espiritualitat, dóna pau interior, goig, repòs

de l’ànima, tendresa. La religió parla de pecat i de culpa, de redempció pel sofriment, creant sentiments de

culpabilitat. L’Espiritualitat ajuda a aprendre dels errors passats. La religió atrapa i lliga la ment.

L’espiritualitat allibera la consciència.

 

Girona, 12 de gener de 2922 Jaume Rocabert i Cabruja