…y quedó el Verbo
encarnado
en el vientre de
María.
(St. Joan de la Creu)
En el Concili
d’Efes (431) es proclamà solemnement per Ciril d’Alexandria, representant del
papa Celestí I, que Maria era la Mare de Déu (Theotokos), rebutjant la tesi de
Nestori, patriarca de Constantinoble, que rebaixava la condició de Maria a Mare
de Crist (Christotokos), Aquesta línia teològica separava les dues naturaleses
de Jesús el Crist, negant la divinitat de l’Encarnació.
Ciril defensava
que Jesús no havia nascut humà i després Déu l’hauria assumit com a Fill
(hipòstasi) unint en ell les dues naturaleses, la humana i la divina, com ja
s’havia conclòs en el concili de Nicea (325).
Jesús «era de
condició divina» (Fl 2,6), «Ell estava amb Déu al principi» (Jn 1,2) «Déu nat de Déu [...]. Déu
veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa
naturalesa del Pare» (Credo Niceno-constantinopolità).
Aquest retorn als orígens de la fe, va motivar la festa mariana que avui
celebrem; la més antiga dedicada a Maria de l’Església occidental.
Una festa, tanmateix, que al llarg dels segles quedà desplaçada en el
calendari donant pas a un altre celebració: la Circumcisió del Senyor, en
acompliment cronològic de la narració de Lluc: «Quan van complir-se els vuit
dies [...] hagueren de circumcidar l’infant» (Lc 2,21). Però, en la reforma
litúrgica del Concili Vaticà II, es va restituir la tradició i el calendari
litúrgic postconciliar marca que l’1 de
gener se celebri la Festivitat de Santa Maria, Mare de Déu.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada