dijous, 19 d’abril del 2012

UN SANT QUE NO PUJARÀ ALS ALTARS


In Memoriam

De mossèn Jesús Huguet, traspassat el 9 de març d’enguany, se n’han dit ja moltes coses, però potser ningú ha dit encara, de forma rotunda, que era un sant. Un sant que l’Església no canonitzarà, perquè com llegeixo que ha dit un capellà jubilat: «El tenien enterrat i l’han ressuscitat Déu i el poble» (R.Alsina, El Pregó, nº 430)  Però quí era que el tenia enterrat? Doncs el seu bisbe, el d’abans i el d’ara. La feina de bisbe (episcopus) és la d’observar des de d’alt perquè els cristians de la seva diòcesi es comportin d’acord amb el missatge evangèlic. Un capellà basc ens comentava al Fòrum Cristianisme i món d’avui (València, 24-25 de març de 2012) que li va preguntar al seu bisbe, més o menys això: Vigilante, cómo se ve el futuro de la Iglesia des de tu atalaya... i encara espera la resposta. I és que els desconcerta veure que hi ha algú que es pren seriosament l’exemple del Mestre i posa en evidència l’estructura eclesial (Estat del Vaticà) i la seva pròpia missió.

Mossèn Huguet ha patit l’ostracisme de part dels seus bisbes, des de Tarancon fins el d’ara (exceptuant el bisbe Antoni Deig, ell mateix marginat pels seus germans en l’episcopat). Fill de la boira i de les quietuds del Pla d’Urgell, com escriu mossèn Ballarín (Foc Nou), «va aprendre a viure sense bisbe» fent allò que l’havia mogut a fer-se capellà, que era estar amb la gent, com feu Jesús de Natzaret.

Huguet que era canonista, va tenir sempre molt clar que l’Evangeli està per sobre del Dret Canònic i els bisbes no són governadors. Això li va permetre ser conseqüent amb la seva consciència a l’hora de prioritzar. El seu amic Ballarín diu creure en el pecat original, però que ha Huguet «no li veies». I a més s’atreveix a dir que: «En el sentit de Péguy era un sant innocent, en el de santa Teresina era un infant de Déu».

Però Jesús Huguet no pujarà als altars ni entrarà al santoral. Ja s’encarregaran els “observadors des de dalt” que no passi. No fos cas que pel seu exemple o per la seva intercessió, els cristians creguéssim que les causes del Regne depassen els límits de la doctrina de l’Església, i que, com ha escrit Gonzáles Faus, comentant el judici final anunciat per Mateu (Mt 25,31ss), els "que van obrar bé no coneixien Déu" (CJ 30, pàg. 15). 

Les persones passen però les obres queden. De Jesús Huguet ens queden els seus escrits i el record d'un home, un capellà, que va viure estimant. Leonardo Boff escriu que «el "sagrament del germà" és absolutament necessari per la salvació. Qui ho nega, nega la causa de Crist». Ens podem dir cristians (alguns prefereixen dir-se catòlics) però si no practiquem el "manament de l'amor" hem de ser cosncients que aquesta afirmació no té cap sentit. 

Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada