UN VIATGE ALLUNYAT DELS DE JESÚS

Després que el Papa se submergís en un continuat bany de masses, en motiu de la JMJ (jornada mundial de joves catòlics), milers de cristians es pregunten si el seu viatge a Madrid fou un viatge apostòlic, o més aviat fou una nova constatació que tant el Papa com l'Església Institució (donat l'immoral malbaratament de despesa i el sentit idolàtric que li promouen) s'estan allunyant de manera alarmant de l'evangeli i del missatge que Jesús ensenyava per terres galilees: "En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre". Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans". (Mt 23, 5-8)

Tenint en compte que fou rebut en honors de cap d'estat i que les despeses generades pel seu viatge superaren els 50 milions d'euros, dels quals el 50% foren sufragats per un Estat que tot i que constitucionalment és laic i que any rere any, tot i la crisi que ha provocat fortes retallades als sectors més desfavorits, subvenciona

l'Església espanyola amb d'altres 10 milions d'euros. Tenint en compte que la resta del 50% del viatge han estat aportacions privades que obtindran les conseqüents desgravacions fiscals (diners dels ?contribuents que només beneficiaran les grans fortunes), resulta que el papa Ratzinger amb el seu encontre amb els joves d'arreu del món (subvencionats també pels seus països per poder fer unes petites vacances per Espanya), ha provocat una despesa multimilionària no només supèrflua, sinó molt allunyada del que fou l'essència de la missió de Jesús: atendre els que sofreixen, els pobres, els tristos i depressius, els ancians i els infants abandonats, els que han perdut tot tipus d'amor, segons es desprèn de l'evangeli (Mateu 15, 21-28) que justament correspon litúrgicament al diumenge anterior a la seva arribada.

Aquesta pomposa actuació del papa Ratzinger, radicalment diferent de la del bon papa Roncalli (Joan XXIII), del papa Montini i del papa Luciani, és el trist i deplorable resultat del desmesurat afany de poder dels sectors més integristes del Vaticà, que de cap manera van acceptar que fos implantat un modus operandi d'absoluta transparència i de pobresa exemplar que l'esmentat papa Luciani pretenia aplicar com a punts fonamentals del seu pontificat i que havia ja expressat al Secretari d'Estat, cardenal Jean Villot, els quals van enfurismar als homes forts del Vaticà d'aquella època, entre ells al cardenal Giuseppe Siri, cap visible del sector conservador. Amb la seva encara no clarificada estranya mort, produïda el 28 de setembre del 1978, trenta tres dies del seu nomenament, els integristes aconsegueixen emmudir no només al papa i el seu revolucionari programa de reformes, sinó que amb els pontificats dels seus successors, el polonès Wojtyla i ara el de l'alemany Ratzinger, s'inicia un gradual desballestament de la doctrina renovadora del Concili Vaticà II, un retorn a les pràctiques de rígida disciplina eclesiàstica, un adoctrinament desfasat i carca proper als Concilis de Trento (1545) i del Vaticà I (1869), enaltit pel papa durant les jornades, així com l'intent de recuperar l'omnipresència de la jerarquia en els afers públics i polítics.

El Vaticà, en aplicar la seva gran maquinària propagandista, pretén ofegar les crítiques pel seu retorn a les pràctiques de segles passats i silenciar certs afers desgraciats com la pederàstia o la mateixa mort en rares circumstància del papa Luciani (tapats incomprensiblement pel papa Wojtyla), que sortosament avui s'acaben sabent. És per això que des del rigor evangèlic, ni la religió catòlica (tal i com ens la venen), ni la seva jerarquia, serveixen per emmirallar-nos-hi. A qui ens cal seguir, és a Jesús de Natzaret (Ell no va fundar cap religió, ni va instituir la casta sacerdotal, ni el papat). El que va interessar a Jesús fou alleugerir i eliminar el sofriment humà: la injustícia, el desamor, la insolidaritat, la corrupció, la marginació, l'explotació dels pobres pels rics, així com l'esclavitud del pobles pobres pels països poderosos, pobles com Uganda, Kenya, Somàlia o molts altres, on milers d'homes, dones i infants, moren diàriament de fam i misèria.

Jaume Rocabert Cabruja 

Cofundador d’Església Plural

Publicat, com article d'opinió, a: diaridegirona.cat (02/09/11)