dissabte, 26 d’octubre del 2024

 MIENTRAS NO VEAMOS CLARO, SERÁN INEVITABLES LOS TROPIEZOS*

Algunes claus per interpretar l’evangeli d’avui (Mc 10,46-52), sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta


 CONTEXT

Jesús surt de Jericó, camí de Jerusalem. Avui no hi ha ensenyança afegida, la lliçó va en el relat. Estem a l’última escena, abans d’entrar a Jerusalem. 

Marc en aquest relat utilitza uns detalls inèdits. Jesús crida al cec. Li pregunta què és el que vol. Admet el títol de Fill de David. No l’aparta de la gent. La curació no va acompanyada de cap gest. No li ordena que guardi silenci sobre el que ha succeït...

Marc ha deixat clar que el camí cap el Regne és la renúncia i el lliurament fins la mort. No té sentit fer callar ni rebutjar el títol de Messies. Tot es mou en el món dels símbols.


EXPLICACIÓ

«S'estava assegut vora el camí.» Bartimeu és el símbol de la marginació, està fora del camí... El cec tenia el seu paper assignat, (l’exclusió), però no es resigna. 

«Fill de David.» Era un títol messiànic amb concepte equivocat; es considerava que havia de ser un Messies, rei poderós, que s’imposaria a la força. «Fill de David» és el crit dea multitud que el segueix quan entra a Jerusalem. 

«Tothom el renyava perquè callés.» Els qui seguien Jesús no volien saber res dels problemes del cec. No tenia dret a cridar. El poble jueu, tant religiós, pensava que al cec li tocava: aguanta i calla. 

«La gent.» Són la majoria de cristians que segueixen Jesús, però no descobreixen la necessitat d’emprendre un camí nou. 

«Crideu-lo.» Marc destaca el simbolisme del seguiment. Per tres vegades es repeteix el verb cridar. Primer Jesús crida, després ve el seguiment. 

«Llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús.» Jesús valora la situació de manera diferent de com ho fan els seus. El cec que devia caminar tantejant, ara confia en Jesús tot i que no el veu. El mantell representa el refugi on havia estat fins aleshores. Ara tot està en esperança. Confia en Jesús. El miracle el realitza el mateix cec..

«Què vols que faci per tu?» És la mateixa pregunta del diumenge passat a Jaume i Joan. La pregunta és igual, però la resposta és diferent. Els dos germans demanaven privilegis. El cec només demana veure-hi, «poder caminar» amb ell. 

«Fes que hi vegi.» A la Bíblia, «veure» quasi sempre té connotacions cognitives. Veure significa la plena comprensió del que és important per la vida espiritual. 

«Vés, la teva fe t'ha salvat.» Una vegada més, la fe-confiança és el que allibera. Només ell veu Jesús. Només ell el segueix. Només ell se situa al camí... El camí que porta al lliurament total a la creu. Marc deixa ben clar que una resposta autèntica a la crida de Jesús, sempre serà cosa de minories. La multitud que segueix Jesús encara no el veuen. Els deixebles no van entendre Jesús fins després de l’experiència pasqual.

«I el seguia camí enllà.»  El cec, una vegada que ha descobert Jesús, el segueix. Abans estava vora el camí, ara el segueix pel camí. El relat d’una ceguera material es el suport d’un missatge teològic: Jesús és capaç de il·luminar el cor dels homes que estan cecs i en la foscor. Els deixebles demostren una i altre vegada, la seva ceguesa. Un home marginat crida al «fals Messies davídic.» Ara segueix l’autèntic Jesús, que va cap el lliurament total a la creu, i el segueix.

Jeremies, a la lectura primera, ja anuncia que Déu salva del seu poble, no els poderosos, ni els savis, ni els perfectes, sinó els cecs i coixos, i dones amb fills. És a dir, els pobres.

No es el cec el qui està enfonsat en la misèria. La verdadera misèria humana és en els que, tot i seguir Jesús, diuen al cec que calli. Són frases que sentim repetir diàriament. Que callin tots els pobres que molesten! Que s’eliminin els captaires dels carrers! No ens deixen viure en pau!. Per molta gent, també dels que diuen seguir Jesús, no escoltar, no veure la misèria que hi ha al nostre entorn, mirar cap a una altre costat..., és l’única manera de viure tranquils.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3...