PELS CAMINS DE L’EVANGELI*
Diumenge 5 de Pasqua (Jn 14,1-12)

«Senyor, si ni tant sols sabem on vas, com podem saber quin camí i porta?. Jesús li respon: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.» (Jn 14,5-7)

Tomàs raona amb coherència: «Si ni tant sols sabem on vas...» Jesús torna allà d’on ha vingut. Però als apòstols --com a nosaltres--, ens costa reconèixer que venim de Déu i anem cap a ell; som fruit de la Creació. Com passa amb el cercle, després de donar tota la volta, tornem al punt d’on hem sortit.

«Ser cristià és, abans de tot, creure en Crist» (Pagola) Que és igual que creuer en Déu. Perquè Jesús és la imatge humana de Déu: «Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare.» (Ibis 9)

«Creure en Déu («Pisteuete eis»), en sentit bíblic, és fer confiança en...» (Fray Marcos -Fe adulta). Jesús també demana que creiem en ell, Només ell és «el camí»: «jo estic en el Pare i el Pare està en mi.» (Jn 14,11). Jesús és conscient del difícil que resulta creure en la seva paraula. Per això fa una segona invitació: «Si no creieu en mi, creieu en les meves obres.»

Salvador Sol Bachs

*.- Veure comentari de l’evangeli, per J,A,Pagola http://cristiansxxigracia.blogspot.com