dissabte, 23 de maig del 2026


PELS CAMINS DE L’EVANGELI*
Pentecosta - /Jn 20,19-23) 

«Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.» (Jn 20,19)

Reflexió:
Els deixebles tenen por, Jesús els porta pau (confieu). «Aleshores alenar damunt d’ells, i els digué: Rebeu l'Esperit Sant.» (Ibid 22)
- Rebre l’Esperit vol dir, seguir Jesús pels camins de Galilea i trobar-se amb ell a Jerusalem.
- Qui rep i segueix l’Esperit viu la vida de Jesús, que és la vida que Déu ha dissenyat pels humans.

Ens cal una nova Pentecosta que ens porti a l’«aggiornamento» que demanava el Papa Joan, i «aprenguem a mirar com Jesús mirava els qui pateixen, els qui ploren, els qui cauen, els qui viuen sols i oblidats.» (Pagola)

«Veniu, oh Esperit Sant, Aura divina, / baixeu del cel als cors que haveu creat; / Pentecostes l'obra del Crist culmina: / Veniu, Amor sagrat.»

*.- Veure comentari de l’evangeli, per J,A,Pagola

divendres, 22 de maig del 2026

 REFLEXIONS


El benefici de les companyies. El refranyer castellà ho diu clarament: «Dime con quién andas y te dirè quién eres.» Els humans som éssers influenciables i per tant hem de saber escollir amb qui ens relacionem, si volem progressar en la nostra condició humana.

S’ha dit que el més normal és que ens relacionen amb els qui compartim els mateixos gustos. Però una frase que divulguen els psicòlegs dedicats al desenvolupament personal, contradiu aquest criteri. La frase és aquesta: «No busquis persones amb els mateixos gustos, busca persones que tinguin els teus mateixos valors.»

Compartir gustos és optar per una manera superficial o emotiva de passar-s’ho bé. El gust, entès com plaer o satisfacció que ens produeix una cosa, és extern i momentani.
Els «valors» venen de dins d’un mateix i condicionen el caràcter; el què som realment. Tenen a veure amb les actituds, amb com reaccionem o actuem davant dels fets dels que som protagonistes, o d’allò que és la nostra activitat habitual. La manera de treballar, pensant en l’ús social del que fem, estimula el valor de la qualitat, allò que en català en diem «la feina ben feta.» A la vegada dona sentit a la vida, «som útils», socialment parlant.

Els valors s’adquireixen per contagi o per osmosi. Per això és important relacionar-se amb qui compartir valors universals que ens ajudin a desenvolupar-nos personalment i ajudin a millorar les condicions de vida del coetanis d’avui i del futur.

En la línia d’un escrit de Paulo Coelho: «Qui té l’actitud de «plantador», sap que haurà de tenir cura del seu creixement d’allò que planta i possiblement no n’arribarà a veure’n el fruit.» Però algú, com també s’ha escrit: «Gaudirà de l’ombre de l’arbre plantat.» Això justifica amb escreix, una vida centrada en els valors.

Salvador Sol Bachs

dimecres, 20 de maig del 2026


REFLEXIONS.-

«No hi ha pau sense justícia, no hi ha justícia sense perdó:» (Joan Pau II)

Un dia com avui (18 de maig) de 1920, va néixer a Wadowice (Polonia) Karol Józef Wojtyła, sacerdot catòlic que el 16 d'octubre de 1978 va ser elegit Papa de l’Església catòlica, amb el nom de Joan Pau II, i es convertí en el pontificat més llarg de la història; 26 anys, 5 mesos i 17 dies
Joan Pau II va ser el primer papa no italià (després de 455 anys). Un papa d’una personalitat complexa, amb una forta capacitat de presència (havia estat actor de teatre en la seva joventut), de conviccions doctrinals fermes i a la vegada, amb una gran capacitat d’empatia que el feia proper a la gent i als pobles. Recordem el petó que feia a la terra del país que visitava (en visità 120) en els seus 104 viatges apostòlics.
Al llarga del seu pontificat (del 16 octubre 1978 al 2 abril 2005) va tenir una intervenció decisiva (lideratge moral) per acabar amb la Guerra Freda i la consegüent caiguda del Mur de Berlín el 1989. Això ho va reconèixer el president rus Gorbatxov quan va declarar: «Tot el que ha passat a l'Europa de l'Est en els últims anys hauria estat impossible sense l'esforç d'aquest Papa i el paper formós que va exercir en l'escena mundial.»

També recordarem Joan Pau II per ser el Papa que va patir un greu atemptat, el 13 de maig de 1981, a la plaça de Sant Pere a mans del turc Ali Ağca, el dia que se celebrava la festivitat de la Mare de Déu de Fàtima. Fet que s’ha relacionat amb un dels Tres Misteris de Fàtima; la que parlava de la mort a trets d'un «Bisbe vestit de blanc.»

Joan Pau II va morir a Roma, el 2 d’abril de 2005. Les seves restes reposen al a la basílica de Sant Pere del Vaticà.

El reconeixement de santedat de Karol Józef Wojtyła ha estat unànime i accelerat: el mateix any de la seva mort va ser declarat pel papa Benet XVI, Servent de Déu (2005), Venerable (2009) i Beat (2011). Després el papa Francesc el 2014 el va canonitzar Sant, establin la seva festivitat pel 22 d’octubre.

Salvador Sol Bachs

dissabte, 9 de maig del 2026


EL PARÁCLITO*
Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 14,15-21) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta


En aquest fragment d’evangeli, Joan tracte de fer veure als cristians de finals del secle primer, que no estaven en inferioritat de condicions en relació als que havien conegut Jesús; per això és també important aquest tema, per a nosaltres avui.

Ens posa davant de la realitat de Jesús viu, que ens fa viure a nosaltres amb la mateixa Vida que tenia ell abans i després de la seva mort; i que ara es manifesta amb la mateixa Vida de Déu.

«Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, Els manaments perden el seu caràcter de imposició; són exigència interna de l’amor. No es tracte d’una obediència a normes externes, sinó manifestació d’un impuls interior.

Sels manaments no són com la «Llei». Són «exigències» que no venen de fora, sinó resposta de l’amor a les possibilitats d’arribar a la plenitud humana.

Joan considera que «el pecat del món» és l’opressió, que es manifesta en tota classe d’injustícies. Mentre que l’«amor» és únic, i es desplega en tota classe de solidaritat i lliurament als altres.

«Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Quan Jesús diu que el Pare enviarà un altre defensor, no està parlant d’una realitat diferent d’allò que és ell o del que és Déu. Està parlant d’una nova manera d’experimentar l’amor, que serà molt més propera i efectiva que el que va ser la seva presència física de quan vivia a la terra.

«Defensor» (paraklêtos) = el que ajuda en qualsevol circumstància; advocat defensor quan es tracta d’un judici.

Naturalment es tracta d’una expressió metafòrica. La defensa a la que es refereix, no vindrà d’una altre entitat, sinó que serà la força de Déu-Esperit que actuarà des de dins de cadascú.

L’Esperit serà un altre garant. Mentre estava amb ells, era el mateix Jesús qui els ensenyava i defensava. Quan ell se’n vagi, serà l’Esperit l’únic defensor, però serà molt més eficaç, perquè defensarà des de dins a cadascú.

«Ell és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, . L’ambivalència del terme grec (alêtheia) = veritat i lleialtat, posa la veritat en connexió amb la fidelitat, és a dir amb l’amor.

«De la veritat». L’Esperit que és la veritat, està en Jesús que ha dit d’ell mateix que és la veritat.

«El món» és aquí l’ordre injust que professa la mentida, la falsedat. El món proposa com valorar allò que redueix o suprimeix la vida de l’home. El contrari de Déu.

«No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres.» En grec (órfanoús) = orfes s’utilitza sovint en sentit figurat. En 13,33 havia dit Jesús: fillets meus. A l’AT l’orfe era el prototip d’aquell a qui es pot cometre tota classe d’injustícies impunement. Jesús no deixarà als seus indefensos davant del poder del mal.

El món deixarà de veurem; vosaltres, en canvi, em veureu, perquè jo tinc vida i també vosaltres la tindreu. La profunditat del missatge ens pot deixar en la superficialitat de la lletra.

«D'aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu,» Jesús no fa referència a la visió física. No es tracte de veure’l ressuscitat, sinó de descobrir que segueix donant-nos Vida.

Aquesta idea és clau per entendre bé la resurrecció. El món deixarà de veure’l, perquè només és capaç de veure’l corporalment. Ells que l’havien vist amb vida terrestre, l’havien vist com el món, externament, ara seran capaços de veure’l d’una manera nova. El seguiran veient i amb més claredat.

Aquell dia descobriran que Jesús està en comunió de Vida amb el Pare. Experimentaran que s’identifica amb ell, i vosaltres amb mi i jo amb vosaltres. Al participar de la mateixa Vida de Déu, de la que el mateix Jesús participa, experimentaran la completa unitat amb Jesús i amb Déu.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com

divendres, 8 de maig del 2026


PELS CAMINS DE L'EVANGELI*

«Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre.» (Jn 14,15-16)

La setmana passada Jesús s’identificava: «Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare.» (Jn 14,9) Avui va més enllà: «Qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell.» (Jn 14,21)

Jesús, el Crist, ja «no és visible amb la llum d’aquest món.» (Pagola). Però ens deixa el seu Esperit --que és l’esperit de Déu--, perquè mantibguem viva «aquesta presència de Jesús ressuscitat» (Íbit), estimulant-nos a treballar per un món més just.

El món no coneix «l’Esperit de la veritat», perquè no creu en la meva paraula ni en les meves obres. «Sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres.» (Jn 14,17).

Salvador Sol Bachs
*.- Veure comentari de l’evangeli, per J,A,Pagola http://cristiansxxigracia.blogspot.com .

dissabte, 2 de maig del 2026

 

JESÚS SE IDENTIFICA CON DIOS-VIDA*
Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 14,1-12) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

El context d’aquest fragment d’evangeli, és el discurs de comiat del sopar pasqual. En el capítol 13 Joan se centre en Jesús. En aquest (14) el centre és el Pare. L’ambient és de inquietud. La traïció de Judes, l’anunci de la negació de Pere, l’anunci del comiat. Jesús invita a la calma i a la confiança. La clau del missatge en aquest capítol és la relació de Jesús i la dels seus deixebles, amb el Pare.

Joan posa en boca de Jesús, allò que, en realitat, són reflexions pasquals de la seva comunitat. Jesús parla d’un futur que per a nosaltres ja és present. Però, a la vegada deixa entreveure un altre futur, que l’Esperit Sant anirà fent realitat.

«Creieu en Déu, creieu també en mi.» (Jn 14,1). La frase grega «Pisteuete eis», no significa creure, en el sentit que li donem nosaltres. En sentit bíblic, l’hem de interpretar com: «Poseu la vostra confiança en...» En aquest cas, posar la confiança en Déu i posar-la en Jesús, és la mateixa cosa.

«A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts.» (Ibis 2). Jesús no es refereix a un lloc, sinó a l’àmbit de l’amor de Déu. També es podria traduir per: «a la família de Déu...»

Tot el llenguatge emprat és mític-simbòlic. «Vaig», «quan hauré anat», «tornaré»... no tenen un sentit literal. És teologia clau per entendre que Jesús marxa però es queda. Segueix al nostre costat, per fer-nos descobrir la seva identificació amb Déu i ensenyar-nos a viure, aquesta realitat, ara i aquí.

«Jo sóc el camí, la veritat i la vida.» (Ibis 6) El concepte de «camí» pressuposa un destí; el destí és el Pare. El concepte de «veritat» pressuposa que el descriu; que la veritat és ell mateix. Dels tres termes, l’únic absolut és «Vida». Jesús posseeix la Vida i per això, és camí i veritat.

Jesús és «el camí» perquè ha realitzat el projecte de Déu arribant a la plenitud humana. El camí de l’amor que duu a la mort. El lliurament total de si mateix fent que a través seu brilli la presència de Déu. Jesús s’ha fet camí perquè nosaltres puguem seguir-lo. A l’AT el camí era la Llei. Jesús substitueix la Llei, no amb una altre llei, sinó amb la seva persona.

«Jo sóc la veritat», és com dir: sóc el que he de ser. No es tracte d’una veritat lògica, sinó d’una veritat ontològica, que fa referència a l’ésser de Jesús, que és l’home autèntic. «Jo sóc» és el nom que es dona Déu a si mateix, en resposta a Moisès. El complement pot ser: pastor, camí, vida, veritat. Qui s’identifica amb Déu ho és tot.

Jo sóc vida, és a dir, l’essencial del meu ésser és l’energia que fa que sigui allò que sóc.

«Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare.» (Ibis 9) Felip segueix separant Déu de l’home. No s’ha assabentat de que Déu només és visible en l’home. Per això Jesús pot dir: qui m’ha vista a mi ha vist el Pare.

Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. «És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres.» (Ibi 10) Compta amb el que diu: és el Pare qui fa les obres. I si no hem creieu a mi, «creieu en les obres.» Les obres són la manifestació de que Déu és en Jesús.

Però la manifestació de Déu en les obres de Jesús no són una exclusiva seva. Déu actua en ell i seguirà actuant en tot aquell que segueixi els seus passos.


*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com


PELS CAMINS DE L’EVANGELI*
Diumenge 5 de Pasqua (Jn 14,1-12)

«Senyor, si ni tant sols sabem on vas, com podem saber quin camí i porta?. Jesús li respon: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.» (Jn 14,5-7)

Tomàs raona amb coherència: «Si ni tant sols sabem on vas...» Jesús torna allà d’on ha vingut. Però als apòstols --com a nosaltres--, ens costa reconèixer que venim de Déu i anem cap a ell; som fruit de la Creació. Com passa amb el cercle, després de donar tota la volta, tornem al punt d’on hem sortit.

«Ser cristià és, abans de tot, creure en Crist» (Pagola) Que és igual que creuer en Déu. Perquè Jesús és la imatge humana de Déu: «Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare.» (Ibis 9)

«Creure en Déu («Pisteuete eis»), en sentit bíblic, és fer confiança en...» (Fray Marcos -Fe adulta). Jesús també demana que creiem en ell, Només ell és «el camí»: «jo estic en el Pare i el Pare està en mi.» (Jn 14,11). Jesús és conscient del difícil que resulta creure en la seva paraula. Per això fa una segona invitació: «Si no creieu en mi, creieu en les meves obres.»

Salvador Sol Bachs

*.- Veure comentari de l’evangeli, per J,A,Pagola http://cristiansxxigracia.blogspot.com