SOMOS EL TALENTO A DESCUBRIR*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 25,14-30) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.
Mateu segueix amb el seu evangeli d’amonestacions Estem en temps de la comunitat, abans de que arribi el temps escatològic, que aquells cristians creien proper.…
Cada membre ha de prendre la part de responsabilitat que li correspon i no defraudar ni a Déu ni als altres.. Segurament en temps de Mateu, ja hi havia algú que es dedicava a viure sense fer res.
Es curiós que les tres paràboles d’aquest capítol 25 facin referència a omissions, a l’hora d’advertir de les conseqüències dels nostres actes.
EXPLICACIÓ
El talent no era una moneda real, sinó imaginària, era com un bitllet de banc o un pagaré. En grec «tálanton» era una quantitat desorbitada de 26-41 kilos de plata = 6.000 denaris; el salari de 16 anys d’un jornaler.
Per entendre el perquè d’enterrar el talent, s’ha de saber que hi havia una norma jurídica, que protegia a qui enterrava el diner que tenia en custòdia, envolicat en un mocador (de cap), no tenia responsabilitat civil si es perdia.
Aquesta paràbola ha servit par invitar-nos a retenir bens materials. Aquesta interpretació, a Occident, donà peu per a instaurar el capitalisme salvatge. Una de tantes aberracions en les que s’ha utilitzat l’evangeli en contra del missatge de Jesús. És veritat que el capitalisme és el sistema econòmic que ha creat més riquesa, però també és el que ha creat més desigualtats. El proper diumenge Jesús denunciarà aquest sistema: «Perquè tenis gana i no em vau donar menjar…»
També seria una equivocació interpretar «talents» com a qualitats de la persona. Tot i que, en l’ordre de les qualitats, estem obligats a desenvolupar totes les nostres possibilitats, però sempre pensant en el bé de tots i no per acaparar més i desplomar als menys capacitats, i a sobre, donant gràcies a Déu.
En tots els ordres hem de posar els talents a fructificar, però no tots els ordres tenen la mateixa importància. Com a éssers humans tenim coses essencials, i moltes que són accidentals. El més important és l’essència que constitueix l’home. Aquest és el talent verdader. Els talents de que parla l’evangeli, són les realitats que fan que l’home sigui n més humà. Ser més humà significa estimar més. Estimar vol dir servir als altres.
Els talents als que fa referència la paràbola, són els bens essencials que hem de descobrir. La paràbola del tresor amagat és una pista. No en el sentit de que hi ha alguna cosa oculta dins nostre, sinó en el de descobrir que som un tresor de valor incalculable. La primera obligació d’un ésser humà és descobrir aquesta realitat.
La «bona notícia» seria que tots pudéssim ser aquest tresor al servei de tots. En això consistiria el Regne predicat per Jesús.
Algunes puntualitzacions sobre la paràbola. En primer lloc, podem preguntar-nos per què no ha contemplat una tercera possibilitat. Un empleat negocia amb els seus talents, amb la millor voluntat, però perd els diners. Què hagués dit l’amo? Quina hagués estat la condemna? Segur que no hi hagués hagut condemna. La paràbola apunta més aviat a que el que es valora no són els resultats, sinó l’actitud i la confiança que els empleats tenen en l’amo i en ells mateixos. En segon lloc, el que no arrisca el diner, no ho va fer per gandul, sinó per por. El servent inútil no va malbaratar la fortuna de l’amo. Simplement no va fer res. També ens hauria de fer pensar que la condemne sigui tant severa per no haver arriscat.
En tercer lloc, l’actitud del senyor tampoc pot ser exemple del que faria Déu amb els que no compleixen. Pensem en la paràbola del fill pròdig que després de la que va armar, és tractat pel Pare de manera completament diferent. Prendre-li a qui té menys per a donar-li a qui té més, agafat al peu de la lletra, també seria impropi del Déu de Jesús. El que ha amagat el talent ja s’ha privat del seu ús, fent-lo inútil. No només ha perdut tota possibilitat de fer que fructifiqui en benefici dels altres, sinó que realment ja ho ha perdut tot.
Finalment, també és molt interessant constatar que, el qui negocia amb cinc, com el qui negocia amb dos, reben exactament el mateix premi. Això indica que en cap cas es tracta de valorar els resultats del treball, sinó l’actitud dels empleats. Tot i que naturalment si necessites un premi és que no has entès que el premi va implícit en rl treball realitzat.
*.- Per veure l’original: (clicar): MATEO