CORRECCIÓN FRATERNAL*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 18,15-20) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta


Els textos de Mateu sobre l’Església (és l’únic evangelista que en parla) no es refereix a una superestructura, sinó a la petita assemblea local que és la que viu la fe en Jesús. Es la primera vegada que es fa servir el terme «germà» per parlar d’un membre de la comunitat. Aquestes ja eren pràctiques que es feien a la sinagoga.

Cal parar compta que en aquest evangeli no es parla de comunitat (església) perfecta, sinó d’una comunitat de germans, que reconeixen les seves limitacions i necessiten dels altres per superar els seus errors.


EXPLICACIÓ
«Si el teu germà et fa una ofensa» (Mt 18,15. BCI) En altres traduccions es diu:«Si el teu germà peca.» Segons la primera versió, es tractaria d’un tema personal. En la segona, al dir «peca» en abstracte, té sentit dir que si no fa cas intervingui la comunitat. Segons la versió que es llegeixi, hi ha el perill d’entendre-ho com un conflicte purament personal en el que, la comunitat hauria d’intervenir, només com últim recurs, per decidir la sanció.

Aquesta segona versió --Si el teu germà peca-- devia ser l’habitual a les primeres comunitats, en les que es vetllava pel capteniment dels seus membres, entre ells i la comunitat.

«Tot allò que lligueu...» (Ibid 18) És una imatge de l’AT que ja utilitzaven els rabins de l’època; aquí fa referència a la capacitat d’acceptar o excloure algú a la comunitat.

El concepte de pecat, com ofensa a Déu, que necessite també el perdó de Déu, tal com avui ho entenem, encara trigaria uns segles a definir-se.

«Tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat.» (Ibid) Sembla que la potestat recau en la cominitat. Tanmateix fa dos diumenges Jesús deia el mateix a Pere, donant-li les claus. Quin dels dos textos estarà en la veritat? Només hi ha una solució: que Pere actuï com a cap de la comunitat,

«On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.» (Ibid 20) És molt important a l’hora de prendre consciència del que significa una reunió (eklesia) dels seguidors de Jesús.

Què significa estar reunits en el seu nom? No es tracte de compartir i unificar criteris humans, sinó d’acceptar els criteris de Jesús. D’identificar-se amb l’actitud de Jesús, és a dir, buscant únicament el bé de l’home, de tots els homes, també dels que no son del grup o estan en contra d’ell. Aquesta és l’única manera de fer presente a Jesús.

* Veure l’original i un comentari a l’evangeli: (clicar): MATEO

 

PELS CAMINS DE L’EVANGELI*
Diumenge XXIII durant l’any – (Mt 18,15-20)

Paraula de Jesús.- «Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.» (Mt 18, 19-20)

Comentari.- La bona relació entre els humans és l’espai de Déu. Ho diu una antífona antiga: «On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu.»

Església vol dir assemblea: «Poble de Déu», com la va definir el Concili Vaticà II. «Enmig d’una societat indiferent i descreguda» (Pagola), és necessari un espai de trobada presidida per l’amor; «una església que ofereixi un testimoni creïble de Jesús.» (Ibid)

«On dos o tres...» Jesús es compromet estar al costat d’aquells que identificant-se amb el que va ser la seva vida, «busquin el bé dels altres, de tots els altres. També dels que no són del grup o fins i tot hi estan en contra.» (Fray Marcos)

Jesús segueix al món, actuant a través dels qui fan el que ell va fer: ajudar i perdonar.

*.- Veure evangeli i comentaris de:
- J,A,Pagola: http://cristiansxxigracia.blogspot.com
- Fray Marcos – Fe adulta (clicar): MATEO

 

SERVIR A LOS DEMÁS Y ACEPTAR LAS ONSECUENCIAS*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 16,21-27) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

Jesús segueix a Cesarea de Filip, fora del territori de Palestina.

El que Mateu posa avui en boca de Jesús, ni tant sols és acceptable pels seguidors. Jesús acaba de felicitar a Pere prr expressar pensaments divins. Però ara el critica amb duresa per pensar com els homes. La diferència és abismal; i a més, tant sols a unes línies de distància en el mateix evangeli.

Igual que Pere, els cristians de totes les èpoques, ens hem escandalitzat de la creu, i d’haver estat a les nostres mans, ni un sol hauria elegit per a Jesús el camí que ell va seguir. No és la imatge de profeta o de Messies victoriós; menys encare el de Fill de Déu. Ara es presenta com el «Servidor» que es lliure als altres, i així fa present a un Déu que és amor.

Les paraules de Pere i la seva actitud, davant l’anunci del Mestre de la seva mort, demostra que ni ell ni els altres deixebles, havien entès allò que significava Jesús. La major dificultat per a poder acceptar la novetat, fou la seva religió.

Per entendre Jesús, s’ha de deixar de pensar com els humans i començar a pensar com Déu. Pensar com Déu és deixar de ajustar-se a aquest món. Com va escriure Sant Pau: es transfor­mar-se per la renovació de la ment. (Rm 12.2)

En el relat d’avui podem descobrir tres punts importants.

1.- L’anunci de la passió.

La mort de Jesús fou pels primers cristians el punt més impactant de la seva vida.

Jesús anuncia la seva mort fins a quatre vegades en l’evangeli de Mateu. La vida de Jesús va estar en perill constantment, pel que feia i pel que deia.

2.- La vehement protesta de Pere i recriminació de Jesús.

Pere respon a Jesús pensant com un jueu. També el dia que van anar a prendre a Jesús, Pere el defensà amb l’espasa.

El text ens vol transmetre que la idea falsa de Déu que tenien, fa que Jesús sigui un representant de Déu inacceptable.

Ni als fariseus ni als lletrats, ni als sacerdots Jesús els dirigeix paraules tan dures. Això vol indicar que la proposta de Pere era la gran temptació de tot ésser humà. També per a Jesús. La verdadera temptació no no ve de fora sinó de dins.

Jesús no rebutja Pere com a deixeble, però vol que descobreixi el seu messianisme verdader.

3.- La invitació al seguiment amb totes les conseqüències.

El seguiment, és molt important en tots els evangelis. Es tracte de canviar la manera de relacionar-se amb Déu i amb els altres, i entrar en la dinàmica espiritual que Jesús manifesta a la seva vida.

Negar-se a un mateix suposa renunciar a tota ambició personal. L’individualisme i l’egoisme queden fora de Jesús i de qui el vulgui seguir.

Carregar amb la creu és acceptar l’oposició del món. No es tracte de que «la creu que Déu ens envia» ni de la que ens proporciona la vida, sinó de la que ens ve d’altres persones –siguin amics o enemics-- per ser fidels a l’evangeli.

El que cal entendre és que aquesta proposta de via l’ha de fer cadascú personalment.

Si seguim pensant «com els homes» ens seguim equivocant. El missatge de Jesús no pretén deshumanitzar-nos, sinó portar-nos a la plenitud humana verdadera.

* Veure l’original: (clicar): MATEO

 

PELS CAMINS DE L’EVANGELI*

Diumenge 22 durant l’any (Mt 16,21-27)

«Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi.» (Mt 16,24)

Jesús fa una proposta de servei: «negar-se a si mateix». per obrir-se als altres, assumint les conseqüències. Aquest és l’exemple de vida que ens va deixar. «Jesús es presenta «com el "Servidor" que es lliure als altres, i així fa present un Déu que és amor.» (Pagola).

«Per entendre Jesús, s’ha de deixar de pensar com els humans i començar a pensar com Déu.» (Fray Marcos) Pau recomanava als romans: «No us emmotlleu a aquest món, sinó transformeu-vos per la renovació de la vostra ment, perquè pugueu discernir quina és la voluntat de Déu: allò que és bo, agradable i perfecte.» (Rm 12,2)

«Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà.» (Mt 16,25) Jesús busca gent que sigui fidelitat al seu seguiment. Parafrasejant a Fray Marcos: «La creu no l’envia Déu, és una conseqüència inevitable d’aquesta fidelitat que s’oposa al pensament que ens ve del món.»

Salvador Sol Bachs

https://www.facebook.com/salvador.solbachs.

 

¿QUÉ DICE TU VIDA DE MÍ?*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 16,13-19) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

Jesús va amb els seus deixebles a la regió de Cesarea de Filip.

La raó, segons Mateu, són els temes que a tractar, que desborden la problemàtica jueva, i per això Mateu col·loca l’escena en territori gentil, fora d’una concepció messiànica massa nacionalista, per donar a entendre que estem en un apropament als gentils. Un jueu normal no podia acceptar ni el que es diu sobre Jesús, ni el que diu sobre l’església.

El fragment de l’evangeli d’avui ens proposen dues lectures: Qui és Jesús i el poder de les claus.

Sobre qui és Jesús

El primer que cal tenir en compta és que els evangelis estan escrits molt després de la mort de Jesús, i per tant no reflecteixen el que Jesús va pensar, va dir i va fer, sinó allò que les primeres comunitats pensaven d’ell.

També és lògic que es preocupessin per l’estructura de la nova comunitat: Qui seria el seu representant, amb quina assistència contaven, etc.

El text expressa idees que, només es desenvolupaven després de l’experiència pasqual. Això no li treu sinó que l’hi dona importància, perquè es tracte de l’experiència de la primera comunitat que vol expressar d’aquesta manera la seva fe en Jesús.

És significatiu que es vulgui diferenciar l’opinió de la gent de la dels deixebles. La gent entén Jesús des de la perspectiva de l’AT: un gran profeta. És veritat que demostren una gran estimació per la figura de Jesús, però no s’han adonat de la novetat que aporta la figura de Jesús.

Als deixebles els costà Déu i ajut donar el pas d’una interpretació nacionalista del Messies, a la del verdader messianisme que encarnava la figura de Jesús. Només després de Pasqua van donar el pas.

Abans d’aquesta experiència, Pere no podia haver dit que Jesús era el Fill de Déu. (Marc només diu: tu ets el Messies i Lluc: el Messies de Déu).

A l’AT la idea de fill de Déu, expressava proximitat. Se li deia al rei, als àngels i inclús al poble jueu en el seu conjunt.

Quan el cristianisme s’instal·là a la cultura grega, van voler situar Jesús al màxim: Fill de Déu. Si els jueus van fer servir alguna vegada la paraula fill, hauria d’haver estat amb el significat d’imitador, rèplica, còpia exacta del que era el Pare.

Per altre banda, Jesús no podia dir a Pere, «sobre aquesta pedra edificaré la meva església»; perquè a Jesús no li va passar mai pel cap fundar una església Ell era jueu de soca-rel i no podia pensar en una religió diferent. El que volia fer amb la seva predicació, era purificar la religió jueva de totes les adherèn­cies que la feien incompatible amb el Déu verdader.

Els primers seguidors de Jesús tampoc podien apartar-se del judaisme. Fou el rebuig frontal de les autoritats jueves, sobretot els fariseus després de la destrucció del temple, el que els obligà a emprendre el seu camí propi.

La resposta a la pregunta, «Qui diu la gent que és el Fill de l’home?» (Mt 16,13) no va ser fàcil. La prova és la diversitat de respostes.

La resposta que Mateu posa en boca de Pere, sembla a primera vista, encertada, tot i que no suposa cap novetat, perquè tots els evangelistes ho donen per suposat des de les primeres línies. Per tant queda clar que l’objectiu del relat és el de refermar una professió de fe pasqual.

Mentre que van conviure amb Jesús, ni Pere ni els altres deixebles van poder pensar en el «Fill de Déu» del dogma.


* Veure l’original: (clicar): MATEO

APRENDER Y RECTIFICAR COMO JESÚS*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 15,21-28) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

Avui les tres lectures i fins i tot el salm, van en la mateixa direcció: la salvació universal de Déu.

L’apertura als gentils va ser molt important per la primera comunitat. Molts cristians (que eren jueus) pretenien mantenir la pertinença al judaisme com la marca i senyal de la nova comunitat, conservant la fidelitat a la Llei.

El diumenge passat Jesús deia a Pere: «Home de poca fe.» (Mt 14,31) Avui li diu a una pagana: «Dona, és gran la teva fe!» (Mt 15,28). Mateu vol que quedi molt clar que allò que importa verdaderament és la fe-confiança, i no la pertinença a un poble o religió. El relat és molt semblant al de la curació del criat del centurió. En aquell relat, Jesús diu: «Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe.» . (Jn 8,10)

Aquest és un relat magistral que planteja el problema des de dues perspectives possibles. La dels cristians, que han de mantenir una actitud oberta i la dels pagans, que haurien de venir amb unes disposicions adequades de reconeixement i humilitat.

L’evangelista no pretén satisfer la nostra curiositat sobre un esdeveniment més aviat anodí. La seva intenció és aclarir la tasca difícil de l’apertura als pagans. Deixar clar, que si una persona té fe en Jesús, no se li pot impedir la seva pertinença a la comunitat encare que sigui «pagana.»

L’al·lusió de Jesús als gossos és més dura del que podem pensar. Els gossos encara avui són considerats impurs per moltes cultures.

Però, hi ha una gran diferència entre els gossos salvatges i els de companyia, que es poden considerar com de la família. A aquests s’agafa la dona per sortir airosa.

Jesús, com bon jueu, tenis bons motius per no fer cas a la cananea; però ens trobem amb un Jesús disposat a aprendre, fins i tot d’una dona i a més, pagana. D’una postura oberta a la veritat, podem aprendre molt.

A l’AT hi ha moments que ens porten en aquesta direcció d’obertura total per part de Déu a tot aquell que el busca amb sinceritat. La primera lectura ho confirma: «Als estrangers que s'han unit a mi, el Senyor... jo els faré entrar a la meva muntanya santa,» (Is 56,6-7)

En aquest relat no hi ha dubta de que Jesús participa de la mentalitat general del seu poble, que avui podríem qualificat de racista, però que, en temps de Moisès, era l’única manera de defensar la subsistència com a poble.

Gràcies a que per Jesús la religió no era una programació, fou capaç de respondre vivencialment davant de situacio­ns noves. La seva experiència de Déu i les circumstàncies (la petició de la Cananea) li van fer veure que només es pot estar amb Déu si estàs amb els humans, home i dona.

* Veure l’original i un comentari a l’evangeli: (clicar): MATEO

PELS CAMINS DE L'EVANGELI

Solemnitat de l'Assumpció de la benaurada verge Maria (Lc 1,39-56) 

«Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: --Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes!» (Lc 1,41-42) 

La vocació de Maria és de servei: servei a Déu en acceptar l’encàrrec d’engendrar el Fill. I servei a la humanitat (representada per Elisabet) quan aquesta necessitava ajuda.

Maria és portadora d’un infant, la proximitat del qual, no deixa ningú indiferent: «Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes.» (Ibid 44) 

La gratitud és senyal de reconeixement: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.» (Ibid,46-48) 

A Déu se’l troba en les coses petites que es fan amb gran decisió i lliurament. Com deia Teresa de Calcuta: «Qui no viu per servir, no serveix per viure.» 

Hem d’agrair a Maria el seu SÍ a la voluntat de Déu d’apropar-se al món a través de Jesús. Sigui per sempre Beneïda!

Salvador Sol Bachs

https://www.facebook.com/salvador.solbachs.