ANALIZA CON CUIDADO TUS MIEDOS, VERÁS QUE TODOS SON RIDÍCULOS*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 10,26-33) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.
Jesús acaba de dir als seus seguidores que els perseguiran i els empresonaran. (vg Mt 10,17-21)
L’advertència arriba fins a nosaltres, en les diverses ocasions de pors paralitzants en que podem trobar-nos al llarg de la nostra vida.
La por és un sentiment que atrapa la persona que es troba davant d’un perill. El seu objectiu és el de: protegir-se, fugint o dotant d’energia necessària per enfrontar-se a l’amenaça.
Però sovint impedeix aquesta reacció espontània. La por racionalitzada impedeix defensar-se un mateix. Aquesta por (pànic) és la que destrueix la fe-confiança.
La por racional se sustenta en allò al que estem aferrats. No hem descobert el què som i ens agafem a un «jo» falç, inconsistent.
Jesús va dir: «La veritat us farà lliures.» Totes les pors són fruit de la ignorància. Si sabéssim el que som realment, no deixaríem espai a la por que ens impedeix ser nosaltres mateixos. Si no podem experimentar la realitat d’allò que ens fonamenta, seguirem estan intranquils i apareixeran les pors.
Si Jesús ens invita a no tenir por, no és perquè ens prometi un camí de roses. No es tracte de confiar en que no ens passarà res desagradable, o de que si alguna cosa dolenta ens passa, algú ens traurà les castanyes del foc.
No pensis que Déu és la garantia de que tot anirà bé. Però en Ell tens la seguretat de que: passi el que passi, estarà sempre al teu costat.
La confiança no surt d’un voluntarisme a prova de tot, sinó d’un saber plenament de què és Déu per a nosaltres. Acceptar les nostres limitacions i descobrir les nostres verdaderes possibilitats, és l’únic camí per arribara a la confiança total.
La confiança és saber que el meu passat és Déu, que el mau futur és Déu, i el meu present és en mans de Déu i no he de témer res.
Parlar d’una verdadera confiança en Déu, ens obliga a desfer-nos de les falses imatges que tenim d’Ell. A confiar en el nostre propi ser, en la vida, en allò que som de debò. No és confiar en un ésser que està fora de nosaltres i que, des de fora ens pot donar allò que volem. Del que es tracte. és de descobrir que Déu és el meu fonament i que puc estar tant segur de Déu com de mi mateix.
Confiar en Déu és acceptar la realitat que Ell va voler, tal com la va voler. Confiar en Déu no és esperar la seva intervenció des de fora per tal que rectifiqui la creació. És entrar en la dinàmica de la creació i no violentar-la.
La por no és només aprofitada per les empreses que es dediquen a les assegurances, també se n’aprofiten les religions que venen seguretats, després d’haver infós una por irracional al sagrat.
La por induïda és l’instrument més eficaç per a dominar als altres. Totes les autoritats l’han utilitzat sempre per aconseguir la docilitat dels seus súbdits.
Cal ser curós, perquè sovint molts estan en contra nostra, no perquè seguim Jesús, sinó per haver-nos apartat de l’evangeli.
Precisament l’evangeli ens diu que no tinguem por, perquè la causa de Déu, és la causa dels humans. Posar-se de part de Jesús és posar-se de part dels homes i les dones, sobretot dels marginats. Déu no està Fora manipulant capritxosament la seva creació. Ben al contrari, hi està absolutament involucrat. La seva voluntat és eterna i immutable, però no com un afegit a la creació, sinó com part de la mateixa creació. De manera que, Ell m’està creant i està involucrat en la meva existència. Mirant els humans des de Déu, m’adono que no són diferents del creador, i això em dona un sentiment de seguretat en mi, en allò que sóc i en el que jo significo per Déu. A la vegada, descobriré què significa Déu per a mi.
La confiança és un regal per a tothom, no només pels bons. És una necessitat pels que no ho som. Confiar quan creiem que som bons, entrem en una dinàmica molt perillosa, perquè significa que no confiem en Déu, sinó en nosaltres mateixos.
Jesús ens invita a no tenir por de res ni de ningú. Ni de les coses, ni de Déu, ni tampoc de tu mateix. La por a no ser suficientment bo, és la tortura dels més religiosos.
Totes les ports es redueixen a la por a la mort. Però la mort només ens pren allò que hi ha de contingent en nosaltres, d’individual, de terrenal, d’egoisme. Témer la mort és témer a perdre tot això. És un contrasentit intentar assolir la plenitud i seguir tement la mort.
L’evangeli avui ho diu molt clar. Si et prenen la vida, què et prenen realment? El que en realitat et prenen és precisament allò que no ets.
*.- Per veure l’original: (clicar): MATEO
