LA LIBERACIÓN DE JESÚS*
Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 1,29-34) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

La litúrgia avui ens presenta una teologia molt elaborada sobre el tema del Baptisme de Jesús.

Entre els seguidors de Joan i els de Jesús devia existir el dubta sobre quin dels dos era més gran Per això l’evangelista vol deixar clar que el Baptista accepta la superioritat de Jesús. Així Joan Baptista queda integrat totalment en el pla de salvació de Déu. L’evangelista destaca, del baptisme de Jesús, que l’Esperit es posà sobre Jesús, que és el fet més important en tots els relats evangèlics que parlen del Baptisme. Joan n’és el primer testimoni i confessa que Jesús és l’Anyell de Déu, preexistent, portador de l’Esperit, Fill de Déu. .

«Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món» (Jn 1,29.BCI). Aquest «Anyell de Déu» no és el de l’Apocalipsi: un anyell victoriós que foragitarà el mal del món, definitivament. Un anyell que derrota la bèstia. Això podia pensar-ho Joan, però no Jesús.

En aquest text no se’ns presenta el Servent sofrent d’Isaïes. No té cap connotació sacrificial. El que se’ns presenta és l’anyell pasqual. Per Crist som alliberats de tota opressió.

«Prendre damunt seu tot el pecat del món». És una frase, d’una cristologia molt elaborada, que Joan Baptista no podia pronunciar. Però que per a nosaltres és molt interessant, perquè ens pot portar a descobrir el que pensaven de Jesús els primers cristians, com a salvador. Res a veure amb la idee de rescat amb que es va deformar seguint l’AT.

Els profetes, a l’AT. Utilitzaven el concepte de pecat, contra els dirigents que s’oblidaven de l’Aliança i s’erigien en senyors que oprimien el poble, obligant-lo a servir-los a ells en comptes de servir a Déu. Ni a l’AT ni en el NT, s’havia desenvolupat el concepte de pecat individual com ho fem nosaltres. Avui som a l’altre banda del pèndul; no tenim consciència de pecat davant d’una injustícia col·lectiva que clama el cel.

Tant en grec com en llatí, «pecat» s’escriu en singular. No es refereix als «pecats» individuals, tal com els entenem avui. En l’evangeli de Joan, «pecat del món» fa referència a les forces que causen mal a l’ésser humà: la injustícia, la humiliació, l’esclavitud en el doble sentit, moral i físic. Tots els altres pecats es redueixen a aquests. En el ben entès que no peca només qui oprimeix o esclavitza. També peca qui es deixa oprimir o esclavitzar ,

Jesús «pren damunt seu el pecat del món», denunciant l’opressió activa i passiva, no pagant a Déu per un deute que nosaltres hauríem contret.

El «pecat del món» (opressió) no ha de ser expiat, sinó eliminat.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com

EL VERDADERO NACIMIENTO DE JESÚS*
Punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 3,11-17) Selecció de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.


Comencem el temps ordinari de l’any litúrgic, amb el baptisme de Jesús en el Jordà per Joan el Baptista.

La vida humana de Jesús va haver de passar per un procés de maduració, i l’impuls de l’Esperit Sant.

A la lectura primera, Isaïes parla d’un servent: «el meu estimat», en qui: «He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions» (Is 42,1-7) I Pere, en el seu discurs a la casa de Corneli, diu: «Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé» (Ac 10,34-38)

Les tres lectures parlen de l’Esperit. La presència de Déu en la història de la salvació es fa sempre mitjançant el seu Esperit.

El baptisme de Jesús és un fet històric, està en el sinòptic, tot i que, cada evangelista en destaca allò que per a ell és més important.

Al mateix temps que el relat del baptisme s’uneix el de ls temptacions, com experiències de gran importància a la vida de Jesús.

Les línies mestres de la vida de Jesús, són: l’experiència de la paternitat de Déu i la seva profunda connexió amb ell, mitjançant l’Esperit.

Segons Mateu, al Baptista li costa haver de batejar a qui considera el Messies, el jutge poderós del seu discurs. Però Jesús li recorda les Escriptures. Ës, just després de la teofania --la seva pròpia experiència interior--, que inicia la seva predicació, transcendint la idee del Messies i de Déu que anunciava Joan.

En la narració de Lluc, s’especifica: «Mentre pregava» (Lc 3,21) perquè, només des de l’interior es pot descobrir l’Esperit que ens envaeix.

Acceptar el baptisme de Joan significava comprometre’s amb les idees del Baptista. Però a Jesús se li obren els cels i veu allò que Déu espera d’ell. I fidel a l’Esperit, fa un canvi radical en la seva vida i es disposa a predicar el Regne de Déu, deixa la seva activitat i comença la seva vida pública.

La importància d’aquest relat del baptisme està en la manifestació de Déu en Jesús por mitjà de l’Esperit Sant.


*.- Per veure l’original, clicar: MATEO

 VIVIR LA ENCARNACIÓN DE DIOS EN JESÚS Y EN TODOS NOSOTROS*

Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 1,1-18) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

L’evangeli d’avui és un relat metafísic, en el que se’ns vol comunicar el misteri de l’encarnació. Dir-nos què és Déu i com actua. El què és Jesús i com ens salva.

Pel que fa a Jesús, fa referència a un fet històric, que va succeir en un lloc i moment determinat. Es tracte d’imaginar-nos Jesús es aquesta realitat. Com va ser?

En relació a Déu, no es tracte d’un succés, sinó d’una realitat transcendent que sempre està aquí. Déu s’està encarnant sempre. Això no s'ha de celebrar com un esdeveniment, sinó viure-ho com una realitat actual. Igual com Maria, hem de donar a llum la divinitat que portem dins nostra..

Els cristians encara no hem estat capaços d’harmonitzar el nostre llenguatge sobre Déu. Ell està més enllà de tota realitat , però a la vegada s’està encarnant contínuament.

En Jesús es manifestà aquesta encarnació de forma absoluta i ens obrí el camí per a que nosaltres també la puguem viure. Acceptar-lo, «ens dona poder per ser fills de Déu».

És una realitat a la que no s’arriba per la via del coneixement, sinó per la vivència. Segons que ens explica Joan: « En la paraula hi havia vida i la vida era la llum dels homes». No tenir en compta això ens ha portat a l’intel·lectualisme i a la dogmàtica.

No és el coneixement el que ens porta a la salvació. És a l’inrevés:és la Vida la que ens porta a la llum.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com 

LA FAMILIA DE NAZARET*
Punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 2,13-15.19-23) Selecció de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

Mateu considerava Jesús el nou «Moisès», que salvarà definitivament el seu poble. I destaca la importància de Josep, que pren les decisions d’acord a la voluntat de Déu.

Avui la litúrgia ens proposa la família de Natzaret –de la que no en sabem gairebé res-- com a punt de reflexió. Però, tenint en compte el refrany: «Com el tronc, així la branca», deduirem que fou una família ideal. Tot i que el model familiar d’aquella època no té res a veure amb el d’avui.

En el temps de Jesús, la família era patriarcal. La família molecular d’ara, era inviable.

Quan l’evangeli diu que Josep va rebre Maria a la seva casa, hem d’entendre que la va introduir a la seva família, al seu clan familiar. El relat de la pèrdua del Nen és impensable en una família de tres.

El valor suprem de la família patriarcal, era l’honor Això explica que la mare i germans de Jesús anessin a buscar Jesús, creient que havia perdut el seny i deshonorava la família.

L’evangeli no proposa cap model de família. S’entén que la família és bona, si ajuda al desenvolupament biològic, intel·lectual i espiritual dels qui la constitueixen, a part d’oferir avantatges, des d’un punt de vista legal.

L’Església defensa el model de Natzaret, però sense analitzar-ne els problemes que planteja. Vegem-ne tres:

1r. - L’amor no contava per res. El contracte el firmava la família d’acord a conveniències materials o socials.

2n. - La dona quedava anul·lada com a subjecte de drets jurídics. Per a ella només hi havia deures. Això, tanmateix, ha durat fins fa ben poc.

3r, - La finalitat del matrimoni eren els fills. Avui encara es defensa aquesta ideologia en nom de l’evangeli. Tot i que el nombre de fills no afecta a la qualitat paternal. Però sí que l’afecta, quan el motiu per no tenir fills, és l’egoisme.

Aquests problemes encara no s’han superat del tot. Però ara ja en tenim d’altres, sobre els que l’Església hauria de reaccionar. Avui tenim un 50% de divorcis i l’Església segueix insistint en la indissolubilitat del matrimoni.

Tampoc solucionarem res repetint, sense matització, que l’homosexualitat és pecat, enfonsant a la misèria una gran quantitat d’éssers humans..

El matrimoni, perquè sigui estable, necessita persones madures i amor.

Dues raons d’aquesta exigència, són:

a) L’estructura nuclear de la família. Les famílies formades per tres o quatre membres, tenen més problemes que les d’abans, en les que hi convivia més gent. d’edats molt diferenciades, i això permetia que els problemes es diluïssin més.

b) La major duració d’aquesta relació. Avui és normal que les parelles arribin als seixanta anys junts. En un temps tant prolongat, es més fàcil que en algun moment es presentin problemes insuperables.

Com a cristians, tenim l’obligació de fer una seria autocrítica sobre el model familiar que proposem. Jesús no va establir cap model, ni va fer referència a cap model d’institució. Ell va predicar sobre les actituds dels éssers humans en les seves relacions amb els altres, respectant la voluntat de Déu.

És veritat que la família està en crisi, però no en perill, perquè és una institució natural i instintiva. Però s’han de buscar solucions que la faci viable i sigui un instrument d’humanització, basada en la justícia i la solidaritat.

Si tenim en compta que tot el progrés verdaderament humà és conseqüència de les relacions amb els altres, descobrirem el verdader valor de la família.

*.- Veure comentari a l’evangeli: (clicar): MATEO .

TODOS ESPERAN ALGO DE MÍ*

Reflexions sobre l’evangeli d’avui (Mt 11,02-11) Selecció de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

L’evangelista avui ens parla de Joan. Està a la presó i fa preguntar a Jesús si és ell a qui esperem a n’hem d’esperar un altre?.
La pregunta és molt concreta, però Jesús respon a dues qüestions diferents:
- De si mateix, diu el que Isaïes va profetitzar sobre el Messies.
- A Joan li respon d’una forma sorprenent..
Joan, el Precursor dubtant que Jesús sigui l’autentic Messies anunciat.
Això és sorprenent:
- No havia dit ell mateix, el diumenge passat: «jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies? (Mt 3,11)
· No havia dit que el seu baptisme era només d’aigua i que el que arribava batejaria amb amb l’Esperit Sant i amb foc?
- No havia dit que era ell el qui hauria de ser batejat per Jesús?
- No havia vist com l’Esperit baixava sobre d’ell en forma de colom?
- No havia escoltat la veu del cel que deia: Aquest és el meu Fill estimat?
Doncs a què ve ara pregunta?
Mateu ja ha deixat molt clar què és el que Jesús predica i què és el que fa. Tot això ja ho coneixia el Baptista.
Diguem una vegada més, que els evangelis no són cròniques de successos. Tot i que fan referència a fets que van succeir realment, la intenció al convertir-los en relats és converteixen en teologia.
S’entén que fos difícil pels primers cristians, que eren jueus, acceptar Jesús com Messies. El seu missatge i la seva manera de comportar-se, no tenia res a veure amb el que esperaven els jueus del seu temps.
És molt important que ens adonem del llenguatge de la Bíblia. Estan escrits en cultura oriental, completament diferent de la grecoromana del nostre cristianisme. En aquella cultura, la manera de comunicar veritats era el relat. A Occident el llenguatge era lògic, discursiu, racional, i les veritat s’explicaven amb sil·logismes.
Aquests dies de Nadal en que es parlarà de pastors de reis mags, d’àngels, etc. etc. hem de tenir present el que acabem de dir sobre diferències culturals. L’objectiu dels evangelis és que ens assabentem del que va passar, més enllà de prendre’ls com fets històrics. Els exegetes porten molt de temps dient que es tracte de relats, no de històries; que aquesta no és la forma d’entendre la Bíblia.
La pregunta és aquesta: «Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?.
esús repon simplement: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu».
No els està dient que la seva missió és curar els invàlids. Jesús els diu el mateix que va anunciar Isaïes, en relació als temps messiànics.
Aneu a dir a Joan... I amb cursiva, Mateu reprodueix les paraules del profeta: «els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten... (Mt 11,5) És a dir els marginats de la societat.
La qual cosa vol dir que l’arribada del Regne tindrà conseqüències per a tots, però sobretot pels més desfavorits, aquells que han perdut l’esperança.
«els pobres reben l'anunci de la bona nova».
Aquesta bona notícia és la que els cristians hem oblidat: que Déu és Abbà.
La bona notícia és, que no són els qui tenen poder, civil o religiós els que estan més a prop de Déu, sinó els que pateixen... A Déu no se’l trobaran de cara els «bons» sinó les prostitutes i els pecadors.
I Feliços els qui no em rebutjaran». (Mt 11,6)
Ni Joan, ni els rabins, ni els sacerdots, ni els apòstols estaven capacitats per entendre Jesús. No s’ajustava a la figura del Messies que ells –a diferència del que predicava Isaïes-- esperaven. Jesús trenca motlles, desfà totes las expectatives.
Jesús va en la direcció contrària. Per això pot dir: «Feliços els qui no em rebutjaran». Els qui com ell, faran present el Regne ajudant als cecs, als sords o coixos... Aquells que de d’alguna manera són marginats per la societat.

*.- Per veure l’original, clicar: MATEO (Mt 11,2-11)  

EN PERMANENTE ADVIENTO*
Reflexions sobre l’evangeli d’avui (Mt 24,37-44) Selecció de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.


Comença Advent. Comença un nou any litúrgic. A l’AT hi ha textos bellíssims sobre l’expectativa del Messies. Va ser un temps de promeses que no s’acabaven de complir. S’esperava una intervenció directa de Déu a favor d’un poble. I va aparèixer Jesús.

Aquest és el punt de partida. Jesús va venir per encarnar el Regne de Déu, en la seva persona; a través de la seva trajectòria humana.

Tot el que sabem de Déu ens ho ha manifestat el «Jesús històric», que amb les seves paraules i fets ens ha permès confeccionar un coneixement teològic de Déu.

Jesús va fer present el Regne de Déu, i va fer una oferta de salvació universal. Celebrar el seu adveniment avui, ens hauria de portar a prendre consciència d’aquesta proposta d’autèntica salvació i fer-la realitat.

Jesús, vivint a tope una vida humana, va desplegar totes les possibilitats enterrades en cada ésser humà i va proposar aquesta mateixa meta per a tothom.

Veient que les expectatives del poble d’Israel, no es complien, es va anar endarrerint el moment pensat pel seu compliment. Això va donar peu a l’escatologia, a posar la vinguda al final dels temps.

El sorprenent és que el naixement de Jesús no es va considerar com la vinguda definitiva. Per això els cristians van sentir la necessitat de inventar-se una segona vinguda, que aquesta sí que ens portaria la salvació que tots esperem.

Però avui, considerem que el més urgent, és centrar-nos en el missatge de Jesús, fer-lo nostra i viure aquesta possibilitat de plenitud que ell va viure i va proposar. Partint de la seva vida, hem de donar sentit a la nostra; trobar el camí que ens va marcar amb el seu missatge i que és l’únic que ens pot motivar per seguir caminant vers la meta que ell va aconseguir.

La visió d’Isaïes (primera lectura) és fantàstica, però encara és lluny de ser una realitat. Tpt i això, no hem de perdre l’esperança, centrada en la utopia, de que un altre món és possible.

L’evangeli ens invita a estar vigilants. Està desperts és la condició mínima indispensable per a desenvolupar la nostra humanitat.

Advent no és només la preparació per celebrar dignament un esdeveniment que es va produir fa més de vint segles. L’Advent ha de ser un temps de reflexió profunda, que em porti a veure més clar el sentit que he de donar a tota la meva existència.

Avui comença la preparació de Nadal, però menys d’un 15 % de la nostra societat, escoltarà cada diumenge, durant uns minuts, uns fragments del leccionari, anunciant el naixement de Jesús. Per contra, escoltarà moltíssimes hores de propaganda consumista, diàriament. La pregunta pertinent és, si uns minuts de lectura sapiencial, seran suficients per contrarestar l’efecte devastador del comerç?

*-. Veure l'original: 

www.feadulta.com › es › evangelios-y-comentariosMATEO - Feadulta

 UN REINO DISTINTO PERO NO PARA EL MÁS ALLÁ*

Reflexions sobre l’evangeli (Lc 23,35-43) extretes de l’escrit de Fray Marcos

Som a l’últim diumenge de l’any litúrgic i va dedicat a Jesús. L’any litúrgic ens recorda la trajectòria humana de Jesús. Comença a l’Advent amb la preparació del seu naixement i acaba amb la festa que celebrem avui.

Com tot ésser humà Jesús va néixer amb un projecte que va anar realitzant al llarg de la seva vida i culmina amb la plenitud del seu ésser que expressem amb el títol de Rei. Però cal tenir present que la resposta de Jesús a Pilat, va ser: el meu Regne no és d’aquest món. Malgrat això, nosaltres el proclamem Rei de l’univers.

Però, amb l’evangeli a la ma, podem seguir parlant de «Jesús rei de l’univers?».

- Un Jesús que va lluitar contra tota classe de poder- .
- Un Jesús que va rebutjar com una temptació l’oferta de posseir tots els regnes del món..
- Un Jesús que va dir: Si no us feu com els infants no entrareu en el Regne de Déu.
- Un Jesús que va invitar als seus seguidors a no sotmetre’s a ningú.
- Un Jesús que va dir que no venia a ser servit , sinó a servir.
- Un Jesús que va dir a Zebedeu: «Qui vulgui ser gran que sigui el servidor i qui vulgui ser primer que sigui l’últim.
- Un Jesús que quan el volien fer rei, s’escapolí i va marxar a la muntanya; per cert, amb gran enuig dels apòstols que van anar a les barques sense esperar-lo.

Podríem seguir, però crec que ja ha quedat clar qui era Jesús segons els evangelis.

Les paraules Rei, Pare, Fill, Messies, Pastor, tenen gran riquesa de significats simbòlics, en l’AT i en el Nou. En totes les èpoques, hi han hagut grups religiosos que s’han entestat en interpretar-les literalment. Però cal anar al sentit metafòric o simbòlic d’aquestes paraules perquè ens obrin un nou horitzó; una nova manera d’entendre el sentit d’aquells conceptes.

La idea d’un «rei», a Israel no va ser l’arribada a Canaan, i van sentir la necessitat de copiar les seves estructures socials. Per això van demanar a Déu un rei. Petició que va fer aixecar la veu dels profetes que ho consideraven una heretgia; l’únic rei havia de ser Jahvè. Aleshores van trobar la solució convertir el rei en representant de Déu.

Una clau per entendre avui aquesta festa la podem trobar en l’evangeli d’aquest diumenge. En primer lloc el retol que Pilat va fer posar sobre la creu, era una manera de mofar-se, no de Jesús, sinó de les autoritats jueves que l’havien lliurat. Es curiós que nosaltres hàgim ampliat l’àmbit d’aquesta reialesa a tot l’univers. A qui volem escarnir?

Els soldats també li col·locaren una corona i un ceptre per a riure’s d’ell. Creieu que Jesús s’hagués trobat més còmode amb una corona d’or i brillants i amb un ceptre ple de pedres precioses?

Les autoritats, el poble, els soldats, un dels criminals, li demana que se salvi ell mateix; però Jesús no va baixar de la creu. Des del desert fins a la creu el va perseguir la temptació de poder. Jesús es va salvar des de la creu, no com esperaven que ho fes els qui tenia al voltant; Jesús es va salvar morint per nosaltres.

La plenitud dels humans és el servei fins la mort.

Per entendre correctament la festa que celebrem em d’entendre que el centre de la predicació i actuació de Jesús va ser «el Regne de Déu». Sempre referint-se a Déu.

Però, ni Déu ni Jesús poden fer res per implantar el Regne al marge de la nostra actuació. Som nosaltres els qui hem de fer-lo present ara i aquí. Tal com ho va fer Jesús mentre va viure entre nosaltres.


*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.