LA CRISIS DE LA IGLESIA NO ES DOCTRINAL SINO DE VIVENCIA*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 11,25-30) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

En els relats anteriors a l’evangeli d’avui, Mateu escriu: Aleshores Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s'havien convertit: Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien posat cendra i vestits de sac i s'haurien convertit.» (Mt 1120-21)

En l’evangeli d’avui Mateu estableix aquesta relació:
- Primer respecta a Déu.
- En segon lloc, a la interdependència entre Jesús i Déu.
- En tercer lloc, a la relació entre Jesús i nosaltres.

«T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè...» Aquí el que és important no és l’enaltiment, sinó el motiu. Jesús no pot dir que Déu té privilegis, no pot afirmar que Déu doni a uns el que nega als altres.

La interpretació correcta, és que el Déu de Jesús només és acceptada per la gent senzilla i sense prejudicis. Els creguts, els superbs, els savis es creen el seu Déu propi, que sempre serà el que ells necessiten.

Els «savis i entesos» d’aquell temps eren els sacerdots i els especialistes de la Llei. El seu coneixement de Déu els donava dret a sentir-se segurs, posseïdors de la veritat. No tenien res per aprendre i només ells podien ensenyar, i imposar normes i preceptes insuportables. per la gent normal.

Per l’elit religiosa, els senzills eren uns maleïts, perquè no coneixien la Llei, i per tant no la podien complir. Els senzills eren els «sense veu», «Gent de la terra», menyspreats pels rabins.

En temps de Jesús, només podien opinar els dirigents. Els altres estaven obligats a escoltar. Jesús capgirà aquesta norma. Per ell tothom pot accedir a la revelació del Déu verdader. Els savis també poden fer-ho, si són capaços de ser senzills.

«Aquestes coses» són les realitats que Jesús va descobrir de Déu i ens va voler transmetre. No es tracte d’adquirir coneixements, sinó de descobrir Déu com experiència profunda.

«El Pare ho ha posat tot a les meves ms. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill. » El primer pas per conèixer Jesús i conèixer Déu, és sortir de l’ego i anar cap a l’altre. Prendre consciència de que, el que tu ets, no ho has aconseguit tu mateix, sinó que ho has rebut de l’altre. La conseqüència espontània és la gratitud.

El coneixement de Déu no és fruit de l’esforç humà, sinó pura donació que no es nega a ningú. L’error de la nostra teologia, va ser creure que coneixíem Jesús perquè coneixíem Déu; si Jesús era Déu, ja sabíem el que era Jesús.

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar.» La imatge de jou s’aplicava a la Llei, que imposaven els fariseus, i era certament insuportable. L’home desapareixia sota el pes de més de 600 preceptes i 5.000 prescripcions. Pels fariseus, la Llei era l’únic absolut.

Jesús diu el contrari: «El dissabte és per l’home, no l’home pel dissabte.» La tasca principal de Jesús és alliberar l’home de tots els lligams començant pels religiosos, que són els més forts.

«Perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.» Jesús allibera dels jous i les càrregues que oprimien l’home i li impedien ser ell. No proposa una vida sense esforç; això seria enganyar a l’ésser humà que té experiència del difícil que és l’existència. Sense esforç no hi ha vida verdadera. No és el treball exigent el que destrueix la vida, sinó els esforços que no porten a cap plenitud. Tot el que fem a favor de l’home, per molt que costi es convertirà en felicitat perquè aporta plenitud.

El jou i la càrrega són com les ales de les aus. Es clar que pesen, però sense elles no podrien volar. Passa igual amb el motor de l’avió. Les nostres limitacions són el que ens permeten avançar cap a una meta que està més enllà del que som, com animals conscients.

Déu no comparteix amb l’home el secret del coneixement, sinó la seva Vida. La «revelació» no consisteix en més coneixements, sinó en una nova manera de viure.

El que proposa Jesús no és una religió, sinó una manera de viure la proximitat de Déu, Una Vida més profunda és la que pot donar sentit a l’existència, tant del savi com de l’ignorant, del ric i del pobre. Tot allò que ens porti a la plenitud, serà lleuger. Però el camí no serà fàcil.

*-. Veure original: (clicar): MATEO