DIOS SE NOS DA COMO SEMILLA QUE HA DE FRUCTIFICAR*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 13,1-23) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

Mateu avui explica la paràbola del sembrador. Les paràboles són un gènere literari molt apropiat per

parlar de realitats transcendents. Parteixen de conceptes simples, agafats de la vida quotidiana que coneix tothom, i projecta la nostra consciència cap a una realitat que va més enllà del normal.

Les paràboles dites per Jesús apunten a un món diferents del que habitem. Les imatges que si despleguen m’han de fer pensar, qüestionen la meva manera de ser, em diuen que un altre món és possible i esperen de mi una resposta vital.

En tota paràbola hi ha un punt d’inflexió que trenca la lògica del relat. En la paràbola del sembrador, la ruptura es produeix al final, perquè a la Palestina del tems de Jesús, el deu per u, es considerava una collita excel·lent, però Jesús assegura que la teva terra por produir el cent per u. Una bogeria!

L’objectiu de les paràboles és el de substituir una manera miop de veure el món, per una altre oberta a una nova realitat plena de sentit i de futur. Obligant-te a mirar al més profund de tu mateix i a descobrir possibilitats insospitades.

Les paràboles exigeixen una resposta vital, no retòrica; obliga a posicionar-se davant de l’alternativa de vida que proposa.

L’objectiu d’aquesta paràbola del sembrador és el d’animar-nos a predicar, sense donar importància a la quantitat de respostes. Un Francesc d’Assís o una Teresa de Calcula ja justifiquen tota una sembra. És per això que Jesús va poder dir: el Regne ja és aquí, el faig jo. Hem de tractar de comprendre que el Regne pot estar creixent, encara que disminueixi el nombre de cristians. La manifestació plena del Regne, pot ser que depengui només de mi.

Llavor i Escriptura. La Paraula de Déu (Logos) «s’ha fet carn»; és fruit de la llavor. És la manifestació de la presència de la llavor fructificada (encarnació); del que hi ha de Déu en nosaltres. L’important no és la paraula, sinó allò que la paraula expressa: el Regne de Déu ja és aquí. Però no actua violentant la creació, sinó de forma pacient.

Generalment caiem en la trampa de creure que donar fruit és fer grans obres. Però la tasca fonamental de l’ésser humà no és fer coses, sinó fer-se. «Donar fruit» seria donar sentit a la meva existència de manera que al final d’ella la creació sencera estigués més a la vora de la meta, gràcies a la meva presència en ella.

Jesús no va posar mai l’accent en el compliment de normes i preceptes. La seva tasca va consistir en oferir a tot el que trobava en el seu camí, una oferta de salvació, que ja estava en ell mateix. A que preguéssim consciència del diví que ens habita i visquéssim en harmonia amb aquesta realitat.

*.- Veure original: (clicar): MATEO