REFLEXIONS
El refranyer era el calendari del pagès, quan encara no s’havia creat la tecnologia digital; quan tot anava al compàs del temps atmosfèric: «Per Pasqua Granada, l'espiga daurada, per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l'era.»
Pasqua Granada. Cinquanta dies després de la Pasqua Florida, (per la floració de la primavera), els jueus celebraven la festa del «Xavuot». Era quan les espigues ja «granaven» i s’iniciava la sega del blat i els cereals , que s’havia plantat després de les pluges de tardor: «Pel novembre, qui no sembri que no esperi.»
Les festes populars amb el temps van canviant de sentit, i les religions sempre acaben apropiant-se-les. Aquesta segona pasqua (pasqua de pas) es va associar al record de quan Moisès va lliurar la Llei als israelites de l’Èxode i aquests van passa de nòmades a poble.
A partir del segle II dC. van ser les esglésies cristianes que li van donar el sentit de Pentecosta: el dia en que l’Esperit Sant va donar l’impuls de sortida al cristianisme.
Els deixebles de Jesús, després de cinquanta dies de reflexió, «reunits amb les portes tancades» (vg Jn 20,19) van rebre L’Esperit Sant, que és la saviesa de Jesús, i com ha escrit Fray Marcos (Fe adulta) és la saviesa de Déu». Ela apòstols, plens d’aquest Esperit, van sortir a predicar per carrers i places, que Jesús: aquell que els líders jueus i Roma havien crucificat, Déu l’havia ressuscitat.
Pasqua Granada o de Pentecosta, significa l’esclat primaveral d’una església que naixia, amb l’aval del mateix Déu. El Déu que Jesús ens va descobrir com a Pare,
Paradoxes de la vida, aquells que van denunciar en nom de Déu, la injustícia de la mort de Jesús i l’amor pels germans, van haver de segellar la seva fe, donant la vida, davant d’aquells que no van entendre, ni han entès encara, l’amor de Déu que representen els 7 dons de l’Esperit, que portarien, si es complissin, la convivència en pau entre iguals.
Confiem en que el pas del temps ens ajudi, als humans, a madurar.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada