JESÚS NOS COMUNICA SU MISMA VIDA*
Algunes claus d’interpretació de l’evangeli (Jn 10,1-10) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

Seguim en el tema pasqual. Jesús afirma: «jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.» Aquest és el verdader tema de la Pasqua.

Joan posa en boca de Jesús allò que d’ell pensaven els cristians de finals del segle I en la seva comunitat. Allò que creien i van viure comunitàriament aquells primers cristians, és per a nosaltres molt interessant perquè parla d’una vivència provocada pel record del que deia i feia el Jesús que va viure amb ells i encara els dona Vida.

En realitat els ramats d’ovelles d’aleshores eren de tipus familiar i no passaven de 5 ó 10 ovelles o cabres que eren imprescindibles per a l’economia familiar

Després de portar-les a pasturar, cadascú les seves, es reunien totes en una cleda, que consistia en un tancat de pedres, deixant una entrada molt petita perquè les ovelles entressin i sortissin d’una en una i així poder-les comptar. Les cledes normalment no tenien porta. Feia de porta el pastor que les cuidava durant la nit. Aquest pastor havia de conèixer el propietari de cadascuna, i per a controlar que cadascú s’emportés només les seves..

Al matí cada pastor treia les seves i ho feia amb un xiulet o un crit, que cada ovella identificava per sortir. A més, les ovelles tenien un nom, com avui tenen els gossos.

Amb aquestes dades s’entén que Jesús s’identifiqués amb aquest pastor/amo que cuida de les ovelles, no tant pel rendiment que en treia, sinó per elles mateixes.

Les ovelles en l’evangeli de Joan, són el poble oprimit pels dirigents jueus. Aquests són els lladres i bandolers. Lladres, perquè s’apoderen del que no és seu. Bandolers perquè utilitzen la violència per sotmetre els més dèbils.

A l’ AT hj ha referències molt concretes, sobre tot a (Ez 34,2-5), de pastors que en comptes de cuidar de les ovelles es pasturen ells mateixos i utilitzen les ovelles en benefici propi.

Les ovelles coneixen la seva veu. Escoltar la veu del Senyor i obeir-la, és una frase molt bíblica. Les crida pel seu nom perquè, per a ell no hi ha massa; cada una té nom propi. Cada ésser humà és únic i irrepetible.

Les que escolten la seva veu, surten de la institució opressora i queden en llibertat. No són els membres de la comunitat els qui han d’estar al servei de la institució ni de la autoritat. És la institució i l’autoritat la que ha d’estar al servei de cadascú.

En una mateixa cleda hi havia ovelles d’amos diferents. És per això que diu que treu les seves, Les que coneixen la seva veu i el segueixen. El text vol deixar clar que les ovelles no podien sortir per elles mateixes de l’estat d’opressió. No tenien alternativa per elles mateixes. És Jesús qui els ofereix llibertat i capacitat per a decidir per elles mateixes. Els dirigents jueus són «estranys», que no volen el bé per les ovelles.

Ell camina al seu davant i les ovelles el segueixen. Això vol dir més del que diu. Jesús recorregué de punta a punta una trajectòria humana. Aquesta experiència a nosaltres ens serveix de guia. per a recórrer el mateix camí.

Jo sóc la porta. No es refereix a l’element que gira per tancar o obrir, sinó al lloc per on passen les ovelles. El pastor que les cuidava era l’única porta. Per això diu que és la porta de les ovelles, no de la cleda. Tots els qui han vingut abans, són lladres i bandolers, no han donat la llibertat a les ovelles.

Entrar per la porta que és Jesús, és igual que «apropar-se a ell», «adherir-se a ell»; això implica assemblar-se a ell, és a dir, anar com ell, buscant el bé comú de l’home. Ell dona la vida definitiva i qui la posseeixi quedarà alliberat de l’explotació. Ell és l’alternativa a l’ordre injust.

En Jesús, l’home pot assolir la verdadera salvació. «Podran entrar i sortir», és a dir, tindran llibertat de moviment. «Trobaran pasturatge», que és dir el mateix que «no passaran gana ni set». Així el pastor s’identifica amb el pa de vida, que és ell mateix.

Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir, El lladre (dirigents) no només roba, pren a la gent allò que és d’ells, sinó que sacrifica a las ovelles, es a dir, els pren la vida. La missió de Jesús es exactament la contrària: les hi dona Vida i lles restitueix en el seu ésser verdader. Els jerarques els arruïnen la vida biològica. Jesús els dona la Vida verdadera i amb ella, la biològica, assoleix el sentit verdader.

Jesús no busca el seu profit, ni el de Déu. El seu únic interès és que cada ovella assoleixi la seva pròpia plenitud

Jesús és per la comunitat i per a nosaltres, l’únic pastor.

Ell mateix lliura la seva vida. En grec hi ha tres paraules per a designar vida: zoê, bios y psukhê; però no signifiquen el mateix. A l’evangeli en grec la paraula és psykhên = vida psicolgica, no biològica. Es tracta, per tant, de possibilitar la vida en tot allò que un és.

La característica del pastor model és que posa tota la seva vida al servei de les ovelles perquè visquin, sense cap tipus de limitació. Fent això, evidencia la seva classe de Vida i manifesta la possibilitat de que tots els qui el segueixen, tinguin accés a aquesta Vida.

*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com