Pels camins de l’evangeli*
Diumenge de resurrecció del Senyor (Jn 20,1-9)
«El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.» (Jn 20, 1-2)
Déu no ens ha creat per la mort. Maria Magdalena s’esglaia en veure que la pedra no estava tapant el sepulcre, Ni ella, ni Pere ni el deixeble estimat «encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.» (Ibis 9)
Jesús que havia assolit «la plenitud d’un ésser humà i va arribar a identificar-se amb Déu, que és Amor» (Fary Marcos), no podia quedar enterrat en una tomba. Després de l’experiència pasqual, el mateix Pere diu als israelites: «vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort,» (Ac 2,23-24)
Com va explicar el papa Benet XVI: La resurrecció de Jesús «no el torna a una vida humana normal d’aquest món, com Llàtzer i els altres morts que Jesús va ressuscitar. Ell ha entrat en una vida diferent, nova; en la immensitat de Déu.»
Creure en el Ressuscitat és creure que un dia ressuscitarem amb ell i escoltarem el que el llibre de l’Apocalipsi posa en boca de Déu: «Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi.» (Ap 22,13)
Salvador Sol Bachs
*.- Per veure comentari de l’evangeli, per J,A,Pagola (Clicar):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada