VIVE EN TU FAMILIA, LA GRANDEZA DE SER PLENAMENTE HUMANO*

Algunes reflexions sobre la família, extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

La litúrgia avui ens proposa la família de Natzaret com a punt de reflexió. No sabem quasi res d’aquesta família, però tenint en compta el refrany «de tal palo tal astilla», hauríem de suposar que va ser una família ideal. Però compta, que la família d’aleshores no s’assemblava en res a la nostra.

Sense tenir present els estudis sociològics de la família d’aquell temps, serà impossible entendre res de l’ambient en que es desenvolupa la infància de Jesús. El model de família del temps de Jesús, era el patriarcal.

Quan l’evangeli ens diu que Josep va rebre Maria a casa seva, vol dir que Maria va deixar de ser membre de la seva família per entrar a formar part de la de Josep. Tindrien les seves intimitats però vivimt dins del clan familiar.

El relat de la pèrdua del Nen a Jerusalem és impensable en una família de tres. Però guanya versemblança si tenim en compta que és tot el clan el que ha fet la peregrinació i tornen a casa tots junts. Passa el mateix quan l’evangeli ens explica que la mare i els germans volien tornar Jesús a casa, perquè considerant que s’havia trastocat, perjudicava el bon nom de tot el clan.

Lluc vol deixar clar, des de l’inici del seu evangeli, que Jesús va estar vivint plenament en les tradicions jueves. Que la seva persona i el seu missatge no són realitats que cauen del cel.

Per tant, l’exemplaritat de la família de Natzaret l’hem de buscar allà on és realment, fugint de tota idealització que no ens porta enlloc.

El més important no és el model de família, sinó els valors humans que desenvolupem sigui quin sigui el model en que vivim.

Jesús va predicar el que va viure. Si va poder predicar l’amor, és a dir, el lliurament, el servei, la sol·licitud per l’altre, és perquè primer ho va viure a casa.

Les institucions són instruments al servei sempre de la persona humana. No són, per si mateixes, ni santes ni sagrades.

Fer que les institucions siguin útils costa un esforç. Però si ens ajuden a créixer en el nostre verdader ser, l’esforç val la pena.

La família segueix essent el marc privilegiat per el desenvolupament de la persona humana, però no només els primers anys de vida, sinó que han de ser el camp d’entrenament en totes les etapes de la vida.

L’ésser humà només pot créixer en humanitat a través de les seves relacions amb els altres. La família és el marc insubstituïble per aquestes relacions profundament humanes.

Els lligams de sang o d’amor natural haurien de ser punt de recolzament per tal d’aprendre a sortir de nosaltres mateixos i anar als altres amb la nostra capacitat de lliurament i servei.

En l’evangeli no hi ha cap model especial de família. Amb l’evangeli a la ma hem de intentar donar resposta als problemes que planteja el model familiar d’avui. Perquè, segons les estadístiques, un 50% de matrimonis se separen?

Dues raons que porten a la separació:

a) L’estructura nuclear de la família. Avui, a les famílies constituïdes per tres o quatre membres, els falta el suport que tenien les famílies d’abans, en les que convivien persones d’edats diferents i podien ajudar a solucionar conflictes derivats de l’ego d’algun d’ells.

b) La longevitat d’aquesta relació.. Avui és normal arribar als seixanta anys de convivència. Per tant és més fàcil que en algun moment es presentin dificultats insuperables.

Jesús no va criticar ni proposar cap model de família. El que ell va predicar no feia referència a les institucions, sinó a les actituds que havien de tenir els éssers humans en les seves relacions amb els altres.

No hem de identificar un matrimoni trencat com una infidelitat a l’evangeli. La falta d’amor pot ser substituïda, durant molt de temps, per interessos mútuament satisfets. Però quan aquest equilibri d’interessos es trenca, no queda més remei que reconèixer la falta d’amor i la separació. No hi ha cosa més inhumana que obligar, per decret, a viure juntes dues persones que no s’estimen

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 3..