SABER QUE DIOS ESTÁ EN NOSOTROS NOS HARÁ MÁS HUMANOS*

Algunes claus per interpretar l’evangeli d’avui (Lc 3,10-18) seguint l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.

INTRODUCCIÓ
La segona lectura d’avui ens invita a l’alegria, perquè Déu és l’Emmanuel (Déu-amb-nosaltres).
Una alegria que a l’AT sempre es fonamenta en la salvació que arribarà. Avui sabem que la salvació ja ha arribat, i que Déu està en cadascú de nosaltres, i ens ha comunicat tot el que ell és.
Si prenc consciència de qui sóc jo i descobreixo que Déu form part del meu ésser, trobaré l’absoluta seguretat dintre meu.

CONTEXT
A l’evangeli d’avui podem veure millor les coincidències i les diferències entre Joan i Jesús. Ambdós estan preocupats pels altres d’acord amb les respectives situacions personals, però amb motivacions radicalment diferents.
Segons Joan, tot això s’ha de fer per escapar del judici de Déu. Per Jesús, s’ha de fer per correspondre a l’amor i generositat amb que Déu ens tracte.

EXPLICACIÓ
¿Què hem de fer? La pregunta dels que s’apropen a Joan és sincera. Joan predica que s’ha de canviar de forma de pensar i actuar.
Els acaba de tractar de «Cria d'escurçons!» (BCI) a aquells que complien escrupolosament amb els ritus i les lleis, però oblidant-se absolutament dels altres. Joan, com Jesús, no vol saber res del que es fa en el temple ni del compliment minuciós de les normes legals.
El Baptista, des d’una perspectiva de religiositat jueva, demana als qui l’escolten una determinada conducta moral per tal d’escapar del castic de Déu. No fa cap referència a la religió. Per a ell, el que és important és la preocupació pels altres, la millora de la convivència humana.
Jesús proposa una motivació diferent. L’objectiu no és escapar de la ira de Déu, sinó imitar-lo a ell en actitud de lliurament. Jesús ens invita a descobrir l’amor que és Déu dins nostre, i en conseqüència, actuar conforme a les exigències d’aquesta realitat.
Pel Baptista, l’acceptació de Déu depèn del que fem. L’evangeli ens diu que l’acceptació de part de Déu és el punt de partida, no la meta. Seguir esperant la salvació de Déu, és la millor prova de que no l’hem descobert dins nostre i seguim anhelant que ens arribi de fora.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 3...