LA PROLONGADA EXPERIENCIA DE ORACIÓN DE JESÚS*

Idees extretes del comentari a l’evangeli (Lc 3, 15-16 y 21-22) escrit per Fray Marcos – Fe adulta.

 

CONTEXT

L’evangeli d’avui ens relata el principi de la vida pública de Jesús. Possiblement l’esdeveniment més important de la vida de Jesús.

Els relats del baptisme són simbòlics i fan referència a una experiència de Jesús, que probablement es va prolongar al llarg de la seva vida. Una experiència que el va portar a descobrir què era Déu per a ell i que era ell per a Déu. Va descobrir per tant, el sentit de la seva vida i la missió que Déu li confiava.

Els quatre evangelistes destaquen el fet important del baptisme, en el que Jesús descobreix la seva missió i l’encontre amb Joan, el seu precursor. El fet de que aquest encontre sigui narrat pels quatre evangelistes ens indica que es tractaria del primer fet històric de la vida de Jesús.

Avui celebrem el verdader naixement de Jesús. Ell mateix ens va dir que el més important era néixer de nou de l’aigua i de l’Esperit. Déu no està en el que és material ni en la biologia, ni els esdeveniments que podem percebre pels sentits. Déu està en el fons del nostre ésser i és allà on l’hem de descobrir.

EXPLICACIÓ

Aquest relat evangèlic de Lluc no dona cap importància al fet i se centre en els símbols: cel obert, baixada de l’Esperit i veu del Pare. Imatges, totes elles, que l’AT relaciona amb el Messies.

Es tracte d’una teofania. Segons aquella mentalitat, Déu està en el cel i ha de venir del cel. Obrir-se el cel significa apropament de Déu als humans. Aquesta vinguda ha de ser descrita de forma visinle per tal que pugui ser rebuda.

Déu garanteix la veracitat de l’enviat, afirmant la seva relació amb ell. Per tant, el que és important no és el que succeeix fora, sinó el que va viure Jesús dintre seu.

L’evangeli de Joan ni tant sols cita el baptisme, el dona per suposat i va directament a la presència de l’Esperit en Jesús. Tots els evangelistes parlen d’una experiència interna de Jesús, perquè l’Esperit no ha de venir d’enlloc.

El gran protagonista de la litúrgia d’avui és l’Esperit. A les tres lectures s’hi refereixen. A l’AT l’Esperit s’entén a través de Jesús; i, a la vegada, Jesús és entès a través de l’Esperit. Això indica fins a quin punt es consideren mútuament implicats.

Fem un repàs de la relació de Jesús amb l’Esperit.

Marc:

1,10 I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell.

1,12 Immediatament l'Esperit empenyé Jesús cap al desert.

Mateu:

1,18 Maria, «abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant.»

1,20 J»Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant.»

3,16 Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell.

Lluc:

1,35 «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu.»

3,22 «l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom,»

4,1 Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert

4,14 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió.

4,18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,perquè ell m'ha ungit.

Joan:

1,32 He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell.

1,33 Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant."

3,5 T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit.

6,63 És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.

La figura de Jesús, per tant, no podria entendres sense l’acció de l’Esperit. Seguir entenent aquesta acció de l’Esperit referida a la seva procedència biològica és desbaratar el sentit de les escriptures.

Recordem el que va dir el mateix Jesús a Nicodem: «Cal nèixer de nou» I, «El que neix de la carn és carn , el que neix de l’Esperit és Esperit.»

Cal, no obstant teir present, que parlar de l’acció de l’Esperit és parlar de Déu com energia, com vida; això és el que significava la paraula esperit en l’AT. També estem parlant de l’experiència de Jesús com ésser humà. El que és important per a nosaltres és que el baptisme de Jesús, és la prova de la verdadera humanitat de Jesús. Un ésser humà que accepta les seves limitacions i prega.

*.- Veure original: Lucas 3,15-16,21-22 / https://www.feadulta.com › 3..