La sàvia filosofia xina és un bon test per a situar-nos emocionalment: «Si estàs deprimit, vius en el passat. Si tens ansietat, és que vius en el futur. Només si estàs en pau, vius el present». (Laotse)
S’escriu molt sobre la pau dels
pobles, però massa poc sobre la pau de cada persona, «la pau interior». I
s’oblida que entre els humans no hi hauria violència si cada membre d’aquesta
humanitat visqués en pau en si mateix.
Contradient la frase llatina: «Si
vis pacem para bellum», el professor i assagista Enrique Tierno Galván, havia
dit en alguna ocasió: «Si vols pau prepara’t per merèixer-la».
Un és el que pensa. Qui només sap
veure les coses negatives de la vida, «s’embolica –com diria el psiquiatre—en
un bucle de preocupacions» que li provoquen estrés i li impedeix fer --o fer
correctament--, allò que voldria».
La carència de pau interior fa que,
ni es viu ni es deixa viure als qui hi ha pels voltant.
El passat ja no hi és i el futur
encara ha de venir, Per tant, només ens queda viure el present, i viure’l en
plenitud: acceptant la realitat --posant-hi bona cara--. I extreure alguna
lliçó de cada esdeveniment.
Penso que la pau interior neix de la
voluntat de ser positiu i realista. Francesc d’Assís, demanava per a ell
mateix, en termes de reciprocitat, sense arribar al lliurament desinteressat
dels místics: «ser consolat, com consolar. Ser comprés, com comprendre. Ser
estimat, com estimar».
Només qui té pau interior és capaç
de sobreposar-se a les adversitats i actuar sobre les causes que les provoquen
i són portadores de violència.
Fem bandera de la nostra pau
interior, com a primer estadi de la pau universal, tant desitjada.
Salvador Sol
Preparar-se per a la pau, i conservar-la quan es té, la gran filosofia de la vida.
ResponEliminaI sempre, recordant, i no oblidant mai, que la pau té uns enemics naturals i establerts. I, per tant, no confiant-se gaire. Esperant que, quan puguin, te la fotran, perquè viuen per a això.
Se'ls ha d'estimar, però prevenint-se'n sempre.
Per ells, la vida és robar. I la manera més eficaç de robar, de vegades, els sembla que és la guerra, o, si més no, el soroll.