SOM DIFERENTS, PERÒ NO-SEPARATS

L’evangeli fa una al·legoria entre els ceps i els sarments, avui en dia difícil d’entendre per qui no coneix el món de la vinya. La narració està carregada de simbolisme, fondària i bellesa, i ens introdueix directament en la saviesa de la no-dualitat. Certament, la vinya i els sarments són no-dos, perquè els serments fora de la vinya no tenen vida.

La nostra ment és dualista, té tendència a separar les realitats. La presència del sarment sempre ens evoca la vinya. La ment separa la característica primera d’aquestes  realitats i ens aboca al parany del dualisme, que fractura tota la realitat.

El no-dualisme ens diu que la branca és arbre i el dit és cos. Només així podem arribar a entendre la unitat de les coses.   

Cal veure-hi "més enllà" de les aparences. Davant d’un conjunt de joies d'or, la ment veu l'especificitat de cadascuna d'elles, amb el seu propi nom i la seva forma peculiar. Però, si no ens quedéssim en les formes, el que percebríem seria l'or que és, de fet, l'única realitat que es troba present en totes elles.

Som diferents, però no-separats: no som iguals, però som el mateix. L'al·legoria parla de "tallar" i de "podar". Un cop més, em sembla necessari recordar que no cal llegir aquestes afirmacions en clau d'amenaça, sinó com a paraula de saviesa. La cosmovisió d’aquell temps era la d’un déu intervencionista. Tot s'atribuïa directament a ell. Però avui, podem copsar millor el significat del que passa. De la mateixa manera que és impossible que la sarment que es desconnecta del cep (de la vinya) pugui donar fruit, així també, la persona que viu desconnectada del seu fons, experimentarà la seva existència buida. La "poda" forma part ineludible de tot el procés de creixement. Ens ho recorda la paraula de Jesús sobre el gra de blat, que únicament dóna fruit quan és enterrat (Jn 12,24).

En darrer terme, es tracta de podar el jo --que creiem ser--, perquè es pugui desplegar la Vida que realment som.

 

Extracte del comentari a l’evangeli (Jn 15,1-8) escrit per: Enrique Martínez Lozano.

Veure original: Evangelios y comentarios - Fe