ALÈ VITAL QUE S'EXPRESSA EN TOT

Parlar de l’Esperit és referir-se a l’Alè vital que gravita en tot el que és i fa possible que sigui: «Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu». (Gn 2.7)

En les tradicions antigues el terme «esperit» (rebre l’alè), se’l vincula a un buf (alenar), que com el vent i la respiració, no es veu, però és la font de l’energia primera que mou totes les coses; del Dinamisme vital que fa possible la vida en diverses formes.

La Pentecosta ens recorda que Jesús va deixar l’esperit de Déu, que ell havia rebut, als deixebles, tal i com els ho havia promès en diverses ocasions: «jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre» (Jn 14,16). «L'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre» (Jn 14,26). És «l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi». (Jn 15,26) «Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera». (Jn 16,13)

Jesús, segons Joan, en el moment de la mort: «inclinà el cap i va lliurar l’esperit» (Jn 19,30)

Ara la comunitat se sap habitada i sostinguda pel mateix esperit (=defensor) de Jesús.

Lluc, en el seu evangeli,  situa els esdeveniments pasquals el mateix diumenge de resurrecció, (vg. Lc 24,50) Mentre que, en el llibre Fets dels apòstols (vg. Ac 1,3) situa l’ascensió quaranta dies després de la mort i resurrecció, i la Pentecosta, al cap de cinquanta dies per fer-la coincidir amb la segona pasqua jueva. Aquesta separació dels fets encara és conservada per l’Església en les celebracions litúrgiques.

Acostumats a un pensament dual, trobem que Lluc es contradiu en presentar la cronologia dels esdeveniments pasquals en temps desiguals. Però superat l’escull dual se’ns invita a transcendir la ment i obrir-nos a una saviesa superior, no-dual, que ens permet veure la realitat, sense separar res i sense confusió del tot.

Aquesta és la forma no-dual en que sempre s’han expressat els místics. Entre ells, Teresa de Jesús i el seu llibre «Las moradas», que és un exemple reeixit d’unitat en la diversitat.

 

Extracte del comentari a l’evangeli (Jn 20,19-23) escrit per: Enrique Martínez Lozano

Selecció i redacció: Salvador Sol

Veure original: «ALIENTO VITAL QUE SE EXPRESA EN TODO» Clicar: Evangelios y comentarios - Fe Adulta