«L’Esperit de Déu omple l’Univers: Esperit d’amor, que ens guarda a tots en la unitat». Pentecosta és el nom que donem a l’Esperit que ens uneix. Jesús deixa el món pregant pels que s’hi quedem: «Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres» (Jn 17,11).
Som cridats a la unitat. Així ho
expressa un dels himnes que es canta sovint en les celebracions litúrgiques: «Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare».
Malgrat la diversitat ètnica i cultural, la humanitat
sencera no és altra cosa que una unitat, formada per tots els humans, creats a
imatge de Déu: «Quan el Senyor va crear
l'home, el va fer a imatge seva» (Gn 5,1)
«Així ho diu l'Escriptura: El
primer home, Adam, fou
un ésser terrenal; però el darrer Adam és Esperit que dóna vida». (1Co
15.45) És el Jesús que a la creu: «inclinà el cap i va lliurar l’esperit» (Jn 19,30) I, un cop glorificat: «va alenar damunt dels deixebles i
els digué: Rebeu l’Esperit Sant» (Jn 20,22).
La vida, que els científics redueixen
a complexes processos físico-químics, pels que s’han obert a l’Esperit –han
estat batejats en l’Esperit--, és un do de Déu.
Tot i les diferències, que són moltes,
estem creats per arribar a ser un sol poble. I ens hem d’acabar respectant des
de la solidaritat. Conscients de que habitem la casa comuna, que és el món. Al
qual hem de respectar i protegir. Un món sense guerres ni violències. El cant
de pau «El pessebre» de Pau Casals i Alavedra, acaba dient: «Mai més cap
guerra. Pau als homes... Pau!»
Salvador Sol
Celebrem amb joia aquesta Pasqua de
Pentecosta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada