L’amor de Déu es manifesta en Jesús, el Fill. L’amor del Fill es manifesta en nosaltres, els fills. Jesús vol que superem la condició de servents, d’esclaus... La Bona Notícia és que: som verdaders fills de l’amor del Pare, entestats en la tasca del Pare, solidaris com a germans. No hi ha dubta que estem en el cor de la Bona Notícia. Repesem les frases que li donen fonament.
- Tal com el Pare m'estima,
també jo us estimo a vosaltres.(Jn 15,9)
- Us he dit tot això perquè la meva joia sigui
també la vostra, i la vostra joia sigui completa. (Jn 15,11)
- Ningú no té un amor més gran que el qui dóna
la vida pels seus amics.(Jn 15,13)
- Vosaltres
sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja no
us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he
dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. (Jn
15,14)
- No
m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres. (Jn
15,16)
Sembla com
si l’església volgués, en aquests últim diumenge de Pasqua, presentar "el
testament de Jesús". És per això que se’ns proposa una lectura del comiat de
Jesús segons l’evangeli de Joan, que fa una recopilació de les paraules
pronunciades per Jesús al final de l’últim sopar, i una mica abans d’anar cap a
l’hort de les oliveres.
El resum final de Joan: se centre en l’amor.
L’essència
de la revelació es resumeix dient: "Déu és amor". Tot el demés és
conseqüència d’aquesta primera veritat. Això
és objecta de fe, no pas de coneixement. I per tant, supera i desafia la nostra
raó. Una raó que tal vegada pugui entendre un Déu que és: Senyor, Creador, Totpoderós
i Jutge.
Però la
raó no arriba al Déu de Lluc 15 (la velleta, el pastor, el pare del fill pròdig...)
ni tampoc al Déu metge (Mateo 9,12) ni al Déu que arrisca la seva vida per una
prostituta (Juan 8). I la visió de la vida de l’home amb totes les seves penalitats,
i sobre tot, la visió de les innombrables desgràcies del món, fent sortir en
nosaltres l’immens enigma del Déu bo davant del sofriment de l’home.
Però enfront
de tant sofriment s’aixeca la creu de Jesús: "Déu va estimar tant al món
que li va lliurar el seu Fill". "Ningú no té un amor més gran que el
que dóna la vida pels seus amic". Jesús es per tant, abans que altre cosa
, la revelació, la visibilitat de l’amor de Déu, i això és un punt clau de la nostra fe. Coneixem Déu perquè hem vist com és
Jesús: aquell que cura tot el que troba, el que s’apiada sempre inclús incomplint
la llei, el que busca per sobre de tot als pecadors perquè són els qui més el
necessiten, el que duu el seu lliurament fins la mort, i mort en creu.
Millor que
les seves paraules és Jesús mateix, la seva manera de ser i de comportar-se és el
que ens revela Déu. No és tant sols un missatge sobre Déu, és que "Déu estava
amb ell" i per això veiem en ell com és Déu. Això és el que constitueix un
desafiament per la nostra fe: no saber conciliar això amb el mal del món. Se’ns
demana que fem confiança en Jesús. Un dia ho entendrem. Però per ara, ens
creiem a Jesús.
L’amor és
la veritat, és l’essència de Déu. No diem que Déu estima, sinó que és amor. Per
això el que estima és com Déu. “L’amor de Déu és el que mou el sol i les
estrelles”, com va escriure Dante, perquè és l’essència de totes les coses i del
que és humà. És la força que mou l’univers.
És per això
que, per sobre de tots els manaments, que són bons, Jesús proclama el seu: “que
ens estimem els uns als altres com Déu ens estima”. I que “siguem perfectes com
ho és el Pare celestial" i "així sereu fills del vostre Pare...".
És a dir, la nostra norma fonamental és: "Sóc Fill del meu Pare: tot el
que sigui indigne pel meu Pare també ho ha de ser per mi".
És la
moral més exigent, que no es fonamenta amb premis ni càstigs, sinó en saber que
el jutge és el meu Pare –Abbà--, que s’alegra sempre de beurem per més que m’hagi
allunyat. Per això estic tranquil. Però la consciència de ser fill em crea una
major tensió espiritual, una major exigència. Viure en l’amor és el més exigent.
Però
poder-se sentir fill de Déu, és la Bona Notícia.
Extracte
del comentari a l’evangeli (Jn 15,9-17) escrit per: José Enrique Galarreta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada