SÓLO PUEDES AMAR A DIOS, AMANDO A LOS DEMÁS*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 10,37-42) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.


Estimar és donar sense esperar res a canvi.

Jesús no ens demana que renunciem a res, sinó que escollim bé, si volem aconseguir la plenitud que ens ofereixen les nostres possibilitats humanes.

L’evangeli d’avui proposa fórmules per a seguir Jesús. Detenim-nos en aquesta: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi.» (Mt 10,37) Diguem d’entrada que l’amor a Jesús o a Déu no pot crear mai un conflicte amb les seves criatures. Encara menys entre la mare, el pare o un fill.

Només es pot estimar Déu, estimant els altres com a un mateix. Jesús ho va deixar clar: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.» (Jn 13,34)

L’evangeli sempre ens parla de l’amor al proïsme, i els més propers als éssers humans són els membres de la família. Principalment els pares que ens han donat la vida, encara que hagi estat obeint a impulsos instintius.

Ni és humà deixar-se portar només pels instints, ni és humà oposar-s’hi. Aquí tenim la clau per a descobrir el perquè sovint s’ha interpretat malament aquest evangeli. No es tracte d’estimar menys, sinó d’estimar bé i estimar més.

S’ha posat sovint com exemple d’amor sublim el d’una mare respecta el fill. Però compta, l’amor de mare també pot ser egoista; excloent i proteccionista. Res a veure amb l’amor de Déu.

Si no se supera l’instint, estimem «malament» i aquest «amor» és converteix en verí. L’evangeli ens diu: res que no sigui humà és evangèlic. Per tant, no estimar als fills o als pares no seria humà. Però sense oblidar que l’amor és Déu i sempre que estimem amb amor autèntic, l’estem estimant a Ell. Un amor autèntic mai s’oposa a l’amor que és Déu.

També cal entendre bé la frase; «Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà.» (Mt 10,39).

L’evangeli no parla de deixar-se matar, sinó de posar tot el que disposem a disposició dels altres. Emprar tot el que ets a benefici dels altres, no et fa «perdre», sinó que et fa «guanyar» humanitat.

Sobre la gratuïtat. Oferir un «got d’aigua fresca» a un desconegut que pateix de set, és la manifestació d’una profunda humanitat. Donar sense esperar res a canvi, és el fonament d’una relació verdaderament humana.

A la nostra societat de consum ens estem allunyant, cada vegada més, d’aquesta postura. No hi ha absolutament res que no tingui un preu. Tot es compra i tot es ven. Estem instal·lats en aquesta dinàmica. L’Església ha d’actuar com deia l’evangeli un d’aquests diumenges: «Gratis ho heu rebut, doneu-ho gratis.».

*.- Per veure l’original: (clicar): MATEO