DÉU ENTRE NOSALTRES

 Comentari a l’evangeli (Jn 1,1-18) II diumenge de Nadal, per: J.A,Pagola

L’evangelista Joan, en parlar-nos de l’encarnació del Fill de Déu, no ens diu res de tot aquest món tan familiar dels pastors, el pessebre, els àngels i el Nen Déu amb Maria i Josep. Joan ens convida a endinsar-nos en aquest misteri des d’una altra profunditat.

En Déu hi havia la Paraula, la Força de comunicar-se que té Déu. En aquesta paraula hi havia vida i hi havia llum. Aquesta Paraula va posar en marxa la creació sencera. Nosaltres mateixos som fruit d’aquesta Paraula misteriosa. Aquesta Paraula ara s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres.

A nosaltres ens continua semblant tot això massa bonic per ser cert: un Déu fet carn, identificat amb la nostra debilitat, respirant el nostre alè i patint els nostres problemes. Per això continuem cercant Déu a dalt, al cel, quan és a baix, a la terra.

Una de les grans contradiccions dels cristians és confessar amb entusiasme l’encarnació de Déu i oblidar després que Crist és enmig de nosaltres. Déu ha baixat a la profunditat de la nostra existència, i la vida continua semblant-nos buida. Déu ha vingut a habitar en el cor humà, i sentim un buit interior insuportable. Déu ha vingut a regnar entre nosaltres, i sembla estar totalment absent en les nostres relacions. Déu ha assumit la nostra carn, i continuem sense saber viure dignament tot el que és carnal.

També entre nosaltres es compleixen les paraules de Joan: «Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit». Déu cerca acollida en nosaltres, i la nostra ceguesa tanca les portes a Déu. I, no obstant, és possible d’obrir els ulls i contemplar el Fill de Déu «ple de gràcia i de veritat». Qui creu veu sempre alguna cosa. Veu la vida embolcallada en gràcia i en veritat. Té en els seus ulls una llum per descobrir, en el fons de l’existència, la veritat i la gràcia d’aquest Déu que ho omple tot.

Som cecs encara? Ens veiem només a nosaltres? Ens reflecteix la vida només les petites preocupacions que portem en el nostre cor? Deixem que el nostre cor se senti penetrat per aquesta vida de Déu que també avui vol habitar en nosaltres.

 

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat