L’HOME PLE DE L’ESPERIT*

Els quatre evangelistes deixen constància de la presència de Jesús al Jordà, a l’entorn del Baptista, Però l’interès d’aquests relats està, més que la manifestació de l’Esperit a l’inici  de la vida pública de Jesús és un fet històric: «qui és aquest?». Amb les paraules que baixen del cel queda definit  com el Fill predilecte.

Tradicionalment, l’Església, pels seus orígens judaics, ha entès la manifestació de Jesús al món en dues etapes: la manifestació a Israel i la manifestació als gentils. La primera amb l’ anunci de l’Àngel als pastors: «Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria» (Lc 2,10). La segona, representada per l’Epifania, quan es manifesta als Mags d’Orient, i en la teofania del Baptisme.

 

Resumint el missatge:

-       JESÚS ÉS UN HOME PLE DE L’ESPERIT DE DÉU, I AQUEST ESPERIT ES MOSTRA EN JESÚS.

 

Reflexions:

-       Jesús, l’home ple de l’Esperit. Si partim d’una cristologia descendent, en la que Jesús és el Logos fet carn, podem oblidar-nos de la humanitat de Jesús.

-       Un home. Jesús és fill d’una dona. I com tots, creix i pateix i sent temptacions, i prega, i es desanima, i mor... Si no partim d’aquesta realitat, la nostra fe en Jesús corre perill: si la fe en la divinitat destrueix la humanitat de Jesús, no creiem en el Jesús dels evangelis.

-       Ple de l’Esperit. L’Esperit és «la ruah», el vent de Déu, present en tot l’AT. La força de Déu és poderosa i invisible, alena en el món i li dona ànims: la força de Déu és Creadora/Salvadora.

 

Els evangelis i els Fets dels apòstols ens presenten Jesús «ple» d’aquesta força, d’aquest vent.

Quan fascinats «pels fets i les paraules» ens preguntem; qui és aquest home? La resposta només pot ser una: «És l’home ple de l’Esperit»..

A Déu no el podem veure, però. si Jesús és així, és perquè Déu és així; units pel mateix Esperit.

 

Quin «Esperit» es mostra en Jesús?.

En els evangelis se’ns mostra un Esperit de pobresa, de mansuetud, que sap sofrir, sap perdonar, treballa per la pau, és net de cor, pateix per la justícia, és valerós, s’arrisca curant i perdonant, diu la veritat sense importar-li les conseqüències, és capaç d’afrontar la mort...

Jesús és el Fill predilecta d’un Déu que és Abbà. L’Esperit de Jesús és de fill, no de criat, no de sotmès, no d’atemorit, ni d’assalariat.

Aquest Esperit de Fill fa que «estigui per les coses del seu Pare». I les coses del seu pare són els altres fills. I és aquí on l’escena del baptisme adquireix un enorme sentit simbòlic i probablement històric: Jesús assumeix la seva condició de Fill, es deixa envair de l’Esperit, rebutja la temptació de falsos messianismes i es lliura absolutament a les coses del seu Pare, a la resta de fills.

Per a Jesús el baptisme no és un rite d’iniciació; «Haig de rebre un baptisme –exclama--, i com desitjo que això es compleixi!» (Lc 12.50) I pregunta als deixebles:  « ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» (Mc 10,38)

Per a Jesús, el baptisme és "sumergir-se" en la seva missió de Fill, lliurar la vida fins a la mort per a salvar els altres fills. Aquest és l’Esperít de Déu. I és per això que creiem en Jesús. L’Esperit fa que un home es lliuri totalment als seus germans.

Aquest diumenge es tanca el cicle de Nadal. Ara comença la vida pública de Jesús i ja comencem a veure a través d’Ell com és Déu. Això ens duu a un procés de conversió i entendre que Jesús és «Déu i home a la vegada», per contradictori que sembli. .

El baptisme de Jesús és un acte de comunió: Jesús combrega amb els demés. Si la nostra comunió no és combregar amb tots com ho fa Jesús, el nostre acte no és més que una «acció sagrada», un ritu amb escàs o nul poder de transformació, de comunicar l’Esperit.

 

*.- Extracte (no sotmès a l’aprovació de l’autor) del comentari a l’evangeli (Lc 3,15-16 i 21-22) escrit per: José Enrique Galarreta – Fe adulta..

Selecció i redacció: Salvador Sol