Extracte d’idees força de l’explicaciço de l’evangeli (Lc 1,1-4;4,14-21) escrit per Enrique Martínez Lozano -Fe adulta*
Lluc adreça el seu evangeli a Teòfil, que pot ser un notable de l’època
o qualsevol de nosaltres, doncs que Teòfil vol dir: «theo-filos», és a dir,
«amic/estimat de Déu».
Malgrat la seva voluntat
historiogràfica, es tracta d’un treball redaccional com els evangelis de Marc i
Mateu. És necessari insistir, però, que el concepte d’«història» del temps en
que foren redactats admetia recursos simbòlico-alegòrics que avui serien
inadmissibles. Però els evangelistes volien «transmetre veritats» i no
s’atenien a la forma en que la deien.
A part del pròleg i saltant-se la
part de la infància, el baptisme i les temptacions, el text d’avui ens situa al
principi de l’«activitat pública» de Jesús. amb el que per l’autor seria el seu
«discurs programàtic».
Lluc presenta un Jesús mogut per
«la força de l’Esperit». La mateixa «força» que ens mou en el nostre viure
quotidià.
Un home que cridava l’atenció per
la claredat de les seves motivacions i la seva coherència del seu compliment:
íntegre, fidel i lúcid. Un home que es deixa conduir per l’Esperit, que deixa
que Déu visqui en ell.
Lluc situa aquesta escena de la
sinagoga per iniciar el relat de l’activitat pública de Jesús, a diferència de
Marc i Mateu, que la situen bastant més tard (Mc 6,1-6; Mt 13,53). Lluc
perseguia, sens dubta, que aquest servís de discurs programàtic de tota
l’actuació de Jesús.
Una observació important. En
llegir el text d’Isaïes, (61,1-2), Jesús n’exclou una frase, Aquella que el
profeta anuncia el «dia de la venjança de Déu».
El Déu que presenta Jesús no és
el de l’AT que podia ser font de benediccions i a la vegada de malediccions;
podia portar bones notícies, però també venjança i còlera. Un Déu massa
semblant a nosaltres, en els seus sentiments i reaccions. Amb l’omissió
d’aquesta frase Jesús posa punt i final a l’ambigüitat del llenguatge sobre
Déu, que només és amor, compassió i bondat gratuïta i incondicional.
Amb lectura d’Isaïes a Galilea,
Jesús és presentat, com l’«ungit» (literalment, «messies») de Déu, amb la
missió de ser «bona notícia» per a tothom, («passar per la terra fent el bé»),
revelant el Rostre de la Divinitat.
«Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar» (Lc 4,21) Per
a Lluc aquest «avui» continua en el
temps i que es podria traduir per un «aquí i ara». És a dir, en un present ple
de benedicció, gràcia, llibertat i vida.
En altres textos de Lluc trobem
aquesta mateixa paraula. En el relat (mitològic) de l’anunci del naixement de
Jesús, els àngels diuen als pastors: «Avui ha nascut un Salvador» (Lc 2,11).
Després de la curació d’un paralític, símbol de la humanitat oprimida, la gent
proclama: «Avui hem vist coses extraordinàries» (Lc 5,26). En l’encontre amb el
publicà Zaqueu, Jesús li diu «avui
m'haig d'hostatjar a casa teva» (Lc 19,5) i acaba amb una
constatació: «Avui ha entrat la salvació en aquesta
casa» (Lc 19,9). També a la creu, al company de suplici que li demana compassió, Jesús li respon amb una paraula
esperançadora i carregada de vida: «avui
seràs amb mi al paradís» (Lc 23,43).
Cada un d’aquests «avui» són pel
lector de tots els temps el seu propi present.
Jesús és presentat com un home
que viu en un present conscient. Sense estar atrapar per la nostàlgia del
passat i l’angoixa del futur, i que no viu a cops de pensaments i emocions, Ben
al contrari. Jesús és la persona que «ha vist», que s’ha adonat de l’engany de
quedar reduït entre el passat i al futur i ha experimentat el Present -–la
Presència-- com el «lloc» de la Plenitud. En la Presència, experimenta que no
hi falta res, i que no s’ha d’«esperar». Tot ja és: només falta veure-ho. Però
només ho veurem quan aprenguem a vere-hi malgrat el «vel» de la ment.
Jesús és, en el sentit més pregon
de la paraula, l’home de la Presència. No es estrany que la seva manera d’estar
impactés a la gent i desplegués tanta vida. Qui vive establert en l’«aquí i
ara» és un mirall transparent de la Divinitat, Presència plena en tot temps.
Una vegada més, veiem en Jesús
allò que l’ésser humà és capaç de viure.
Selecció, traducció i redacció: Salvador Sol
* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada