Advent és temps de reflexió, de trobar-nos a nosaltres mateixos. D’encetar, un nou camí. si fos el cas.
La vinguda de Jesús va
ser anunciada per Isaïes, com «el que havia de venir, el que esperàvem, el
salvador d’Israel».
Avui Israel som cadascú
de nosaltres. I les preguntes-reflexió que potser ens hauríem de fer, és: a qui
esperem? On ens duu aquest teps d’Advent?
Joan, en temps d’espera,
predicava la conversió i oferia un «baptisme de penitència». Jesús, obeint l’Esperit,
va passar uns dies al desert, a preparar-se per la nova vida d’«enviat» que
començava.
La vida és un fet
biològic acompanyat d’una capacitat cognitiva que, a base d’aprenentatges, ens
va situant en la plenitud; en allò que podem arribar a ser.
Potser aquest Advent, si
ens ho proposem, ens podria descobrir a Jesús, com a model de vida plena, i
sentir que aqyest Nadal, Déu s’encarna oer a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada