L’Advent transita pel camí del sacrifici. El color litúrgic d’aquest temps és el morat, que com llegeixo en uns fulls del Monestir de Montserrat: «expressa la dimensió de penitència, de sacrifici i d’entrenament»
La paraula «sacrifici»
prové de la conjunció de les paraules llatines: «sacrum» i «facere». És a dir, «fer
les coses amb un carácter sagrat».
El sagrat és el terreny de
Déu. És lloc de respecta i actitud d’adoració. Moisés rep l’enàrrec de descalçar-se
en trepitjar terra sagrada. (vg Ex 3,5)
Hi ha paraules que en el
temps perden el seu sentit. Avui donem a la paraula «sacrifici» un sentit
negatiu --abstenir-se de fer el que ens agrada--, en comptes de considerar-la
com allò que ens apropa i que ens plau oferir per algú.
Convé no oblidar que
aquest Advent ens recorda que aquell que esperem, va donra la vida,
voluntariament, per a salvar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada