En el tercer capítol del seu evangeli, Lluc presenta Jesús, que inicia la seva vida pública i és batejat per Joan.
Es tracta d’un fet històric, que es pot situar sobre l’any 28 de la nostra
era, amb un marge d’error d’un any, més o menys.
Però més enllà de la cronologia, el que Lluc i els altres evangelistes, ens
presenten és a Joan com el precursor, que anuncia l’arribada imminent del
Salvador.
Joan, l’últim dels grans profetes, anuncia Jesús com el restaurador
d’Israel, seguint el que havien anunciat altres profetes (Isaïes i Baruc entre
d’altres).
A Joan, fill de Zacaries, «Déu li va comunicar la seva paraula» (Lc 3,2). És fill de sacerdot, però no és sacerdot. Viu en el
desert; duu una vida austera, alimentant-se i vestint allò que dona el desert,
que és ben poca cosa. Tenim, per tant, que la paraula de Déu no surt del
Temple; La proclama el Precursor, que és un ningú, que viu al desert... Com ho
farà aquell a qui anuncia: «Immediatament l'Esperit
empenyé Jesús cap al desert» (Mc 1,12).
Joan Baptista fou Paraula pel seu temps: una
Paraula amb accents durs com la dels profetes
alarmistes. «Ara la destral ja és ran de la soca
dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc». (Lc 3,9), penediu-vos per escapar del càstig
imminent. Són paraules terribles que s’escoltava de manera diferent; la gent
normal, els soldats, els publicans..., canviaven de vida, s’allunyaven del
pecat. Però els «sacerdots i
levites arribats des de Jerusalem per interrogar-lo. Li preguntaren: Qui ets,
tu?» (Jn 1,19-20) per dir aquestes coses, si no ets el Messies ni tant sols un
profeta... Ell va respondre: «Sóc la veu d'un que crida en el desert:
Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes» (Jn 1,23)
Amb Jesús passarà el mateix. « el qui és la Paraula [...] ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit.» (Jn
1, 1-11)
L’argument principal de
l’evangeli d’avui no és altre que fer palès que Jesús no va ser el Messies que
imaginaven (o imaginem). Per això Joan, des de la presó, dubta, i envia els
seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets
tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» (Mt 11,3)
La Paraula de Jesús és discordant amb la de Joan. Aquest és un penitent
auster, que amenaça, mentre que a Jesús li agrada seure a la taula, i anunciar
Bones Notícies. El Déu que té preparada la destral, no s’assembla amb el pare
del fill pròdig.
Però alguna cosa tenen en comú: les dues Paraules
seran acceptades o rebutjades pels mateixos. I, sens dubta, per la mateixa raó.
Perquè la Paraula sempre és llum, però il·lumina més des de la foscor
(d’aquells que esperen el Messies autèntic), que des de la llum (dels que ja tenen un messies imaginat).
*.- Extracte (no sotmès a l’aprovació de l’autor) del
comentari a l’evangeli (Lc
3, 1-6) escrit per: José
Enrique Galarreta – Fe adulta.
Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas.html
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada