Reflexions d'Advemt XII

 El nostre Advent ens fa esperar aquell que: «és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes». (Jn 1,9)

La llum s’ha associat a la intel·ligència, a la capacitat cognitiva. Hi ha una expressió de matriu castellana: «Tiene pocas luces», que s’aplica a aquell que no és massa llest, que no n’encerta ni una. Contrariamemt, a qui se les pensa totes se’l clasifica d’«il·luminat».

Quan a un científic se li pregunta per la llum, ens diu que és: «una radiació electromagnètica» que en impactar en l’ull permet distinguir formes i colors. Però si li preguntem a un filòsof ens dirà que és «una metáfora del coneixement». Així el s.XVIII és vist com el segle de les llums, perqué éls intel·lectuals van poder organitzar i clasificar els conceptes de la raó, el per què de la vida, buscar la veritat... Una veritat que segons va dir Jesús «us farà lliures» (Jn 8,32)

Doncs, aquesta llum que ja existeix des del principi de la Creació: «És present en el món (ja fa vint segles) i el món (encara) no l’ha reconegut» (Jn 1,10) Però el pla de Déu segueix, immutable, el seu full de ruta.