Comentaris a l’evangeli
del diumenge 24 de setembre
Déu recompensa als qui han estat
creients tota la vida com els qui s’han convertit a última hora.
L'estranger
que s'ha unit al Senyor
no
ha pas de dir:
«El
Senyor m'exclou del seu poble». (Is 56,3)
«És possible que tot
escoltant aquesta paràbola molts de nosaltres hàgim tingut la mateixa reacció
que aquells treballadors de la primera hora. Per què tots cobren el mateix
jornal, tant si han treballat tot el dia, com si sols ho han fet durant una
hora? Això no sembla just. [...]
Si els propietaris actuessin com en la paràbola, no trobarien ningú que volgués
treballar des de la primera hora [...]. No va, per aquí el missatge de la
paràbola.
Jesús, aquí, ens parla de la salvació. Vol que entenguem una cosa fonamenta que sovint oblidem: que Déu ens salva no pas perquè ens ho mereixem, sinó perquè ell és bo i generós.
Jo no “compro” la meva salvació. No la “pago” amb els meus mèrits. La salvació és un do gratuït de Déu que no guarda cap proporció amb els meus mèrits. Cap ni una.
Se’ns vol fer veure, sobretot, que Déu [...] es mou per amor, per pura bondat. Tots rebem molt més del que mereixem.
Jesús, aquí, ens parla de la salvació. Vol que entenguem una cosa fonamenta que sovint oblidem: que Déu ens salva no pas perquè ens ho mereixem, sinó perquè ell és bo i generós.
Jo no “compro” la meva salvació. No la “pago” amb els meus mèrits. La salvació és un do gratuït de Déu que no guarda cap proporció amb els meus mèrits. Cap ni una.
Se’ns vol fer veure, sobretot, que Déu [...] es mou per amor, per pura bondat. Tots rebem molt més del que mereixem.
Ens
diu la paràbola que cinc vegades, des de la primera hora del matí fins que es
va pondre el sol, aquell propietari va sortir a buscar gent per treballar a la
seva vinya».
Amb la paràbola, Jesús ens interpel·la: «Què feu tot el dia desvagats?».
Què feu per a «ferc créixer el regne de Déu, és a dir, la bondat, la pau, la comprensió, la unió, l’esperança». (Lluís Armengol. «El pa de la Paraula», nº 3. Ed. Claret).
...
Amb la paràbola, Jesús ens interpel·la: «Què feu tot el dia desvagats?».
Què feu per a «ferc créixer el regne de Déu, és a dir, la bondat, la pau, la comprensió, la unió, l’esperança». (Lluís Armengol. «El pa de la Paraula», nº 3. Ed. Claret).
...
Per poder dur una «vida digna de l'evangeli del Crist cal la
conversió del cor [...], anar canviant les nostres perspectives i les nostres
accions [...]. I per entrar en la dinàmica de la conversió no hi ha altre camí
que fer cas d’Isaïes: «Cerqueu el Senyor, ara que és deixa trobar, invoqueu-lo,
ara que és a prop». Cal mirar la realitat amb ulls nous: com la veia Jesús ...[.
El crim, la injustícia, l’explotació de l’home per l’home, la infelicitat, són expressió
de la distància entre els camins de Déu i els dels éssers humans [...]. Els camins
del Senyor “són camins de bondat, les seves obres són obres d’amor».
...
«Déu és igual per a tots, és bondat infinita»
Quan es va escriure aquest evangeli, les comunitats duien molts
anys de rodatge però s’anaven incorporant nous membres que no eren jueus. Els
més antics reclamaven privilegis pel fer de ser-ho. Per això, aquesta paràbola
intenta advertir-los […] que no és cap privilegi haver accedit a la fe abans que
els altres, ni pel fet de ser jueus. Ells eren els elegits i privilegiats. Déu no
podia tractar als demés com tenia l’obligació de tractar-los a ells.
En el capítol 19 de Mateu, que els leccionari s’ha saktat, Jesús
diu al jove ric que ho vengui tot i el segueixi. I a Pere, que li demana: «Mira,
nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què rebrem, doncs?» (Mt 19,27), li
promet: «tothom qui pel meu nom hagi deixat cases,
germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i
posseirà la vida eterna. (Mt 19,29).I, els alerta: «qui vulgui ser important
enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que
es faci el vostre esclau». (Mt 20,26-27). (Frayu Marcos. Fe a)dulta
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada