CORRECCIÓ FRATERNAL I ORACIÓ

Comentaris a l’evangeli del diumenge 10 de setembre (Mt. 18,15-20)  

En el capítol 18, Mateu ens ressenya una sèrie de discursos sobre la comunitat i on llegim per primera vegada la paraula «germà», per a deignar un membre de la comunitat cristiana..  

L’evangeli d’avui ja té present que els membres de la comunitat cristiana no són perfectes. Però es tracta de «germans» que reconeixen les seves limitacions i imperfeccions, i per això necessiten recolzament fratern.

Fixem-nos bé que el text diu: «Si el teu germà et fa una ofensa. vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta». És a dir, no és el que ofèn qui ha de demanar perdó, sinó l’ofès qui perdona. La qual cosa es relaciona amb la pregunta de Pere: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu ger,à les ofenses que em faci? Set vegades. Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set». (Mt 18,21-22) – (Fray Marcos – Webb: Fe adulta)

…

Saber acceptar la correcció de l’altre. «Nosaltres no vivim pas sols [...];  les persones que ens envolten no són perfectes [...]. De vegades, actuen malament, o almenys ens ho sembla». [...]

«Es trist tenir a prop una persona que té l’hàbit de criticar» [...]. l.

«N’hi ha d’altres que no critiquen, però se’n van a l’extrem contrari [...]. Diuen: -Jo no em fico mai amb ningú-. [...] Una «actitud d’aquell [egoista] que té per norma viure exclusivament per a ell mateix»..

Si tens algun d’aquests al teu costat, i vols seguir Jesús «vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà» (Mt 18,15).
Però, si som nosaltres els qui rebem la correcció, hem de saber acceptar-ho sense perdre la pau. De moment, potser ens sabrà greu, però ben segur que ens ajudarà a progressar. Reconèixer els propis defectes és el primer pas per a millorar. (Lluís Armengol, S.J. – Webb: pregaria,cat)

...

L’oració en comú. L’evangeli d’aquest diumenge també va de l’oració en comú (Mt 18,19-20). Una oració que ha de ser fraterna (Mt 18,15-18).

«Per tal que pugui haver-hi reconciliació [...], és important saber dialogar i perdonar, doncs que el fonament de la fraternitat és l’amor gratuït de Déu. Només així, la comunitat serà senyal del Regne». Cal reconèixer, però, les dificultats. «Certs dolors segueixen colpejant el cor». Per això «hi ha persones que diuen: -Perdono però no oblido!», perquè: el rancor, les tensions fortes, les opinions diferents, les ofenses, les provocacions, etc. dificulten el perdó i la reconciliació.

La correcció fraterna i el poder de perdonar (Mt 18,15-18) és un do de l’Esperit. . La gràcia del perdó que rebem de Déu, va unida a la manera «com nosaltres perdonem».

El leccionari d’avui conclou amb la «promesa» que ens fa Jesús de que  «serem escoltats [i perdonats] en allò que demanem al Pare [...], perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells» (Mt 18,20), fent-los costat. (Webb: Orden de los carmelitas de Ntra. Señora del Monte Carmelo)
…

La importància de reunir-se en nom de jesús. El fragment de l’evangeli que es llegeix avui, «parla de la correcció fraterna i de la importància de reunir-se en nom de [Jesús] el Senyor».

Mateu ens dóna a entendre que «en aquelles comunitats del s.I hi havia picabaralles, faltes d’entesa...», i per això l’evangelista destaca la importància de la «correcció fraterna» i el perdó necessari per a la «reconciliació».

«Reunir-se és apropar-se [viure en comunitat], no enfrontats, per tal de viure personal i comunitàriament el projecte del Regne, el centre del qual és Jesús. (Webb: el taller de la serenidad).   

Selecció i redacció: Salvador Sol