¿QUÉ DICE TU VIDA DE MÍ?*
Selecció de punts clau per interpretar l’evangeli d’avui (Mt 16,13-19) sobre l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta.
Jesús va amb els seus deixebles a la regió de Cesarea de Filip.
La raó, segons Mateu, són els temes que a tractar, que desborden la problemàtica jueva, i per això Mateu col·loca l’escena en territori gentil, fora d’una concepció messiànica massa nacionalista, per donar a entendre que estem en un apropament als gentils. Un jueu normal no podia acceptar ni el que es diu sobre Jesús, ni el que diu sobre l’església.
El fragment de l’evangeli d’avui ens proposen dues lectures: Qui és Jesús i el poder de les claus.
Sobre qui és Jesús
El primer que cal tenir en compta és que els evangelis estan escrits molt després de la mort de Jesús, i per tant no reflecteixen el que Jesús va pensar, va dir i va fer, sinó allò que les primeres comunitats pensaven d’ell.
També és lògic que es preocupessin per l’estructura de la nova comunitat: Qui seria el seu representant, amb quina assistència contaven, etc.
El text expressa idees que, només es desenvolupaven després de l’experiència pasqual. Això no li treu sinó que l’hi dona importància, perquè es tracte de l’experiència de la primera comunitat que vol expressar d’aquesta manera la seva fe en Jesús.
És significatiu que es vulgui diferenciar l’opinió de la gent de la dels deixebles. La gent entén Jesús des de la perspectiva de l’AT: un gran profeta. És veritat que demostren una gran estimació per la figura de Jesús, però no s’han adonat de la novetat que aporta la figura de Jesús.
Als deixebles els costà Déu i ajut donar el pas d’una interpretació nacionalista del Messies, a la del verdader messianisme que encarnava la figura de Jesús. Només després de Pasqua van donar el pas.
Abans d’aquesta experiència, Pere no podia haver dit que Jesús era el Fill de Déu. (Marc només diu: tu ets el Messies i Lluc: el Messies de Déu).
A l’AT la idea de fill de Déu, expressava proximitat. Se li deia al rei, als àngels i inclús al poble jueu en el seu conjunt.
Quan el cristianisme s’instal·là a la cultura grega, van voler situar Jesús al màxim: Fill de Déu. Si els jueus van fer servir alguna vegada la paraula fill, hauria d’haver estat amb el significat d’imitador, rèplica, còpia exacta del que era el Pare.
Per altre banda, Jesús no podia dir a Pere, «sobre aquesta pedra edificaré la meva església»; perquè a Jesús no li va passar mai pel cap fundar una església Ell era jueu de soca-rel i no podia pensar en una religió diferent. El que volia fer amb la seva predicació, era purificar la religió jueva de totes les adherències que la feien incompatible amb el Déu verdader.
Els primers seguidors de Jesús tampoc podien apartar-se del judaisme. Fou el rebuig frontal de les autoritats jueves, sobretot els fariseus després de la destrucció del temple, el que els obligà a emprendre el seu camí propi.
La resposta a la pregunta, «Qui diu la gent que és el Fill de l’home?» (Mt 16,13) no va ser fàcil. La prova és la diversitat de respostes.
La resposta que Mateu posa en boca de Pere, sembla a primera vista, encertada, tot i que no suposa cap novetat, perquè tots els evangelistes ho donen per suposat des de les primeres línies. Per tant queda clar que l’objectiu del relat és el de refermar una professió de fe pasqual.
Mentre que van conviure amb Jesús, ni Pere ni els altres deixebles van poder pensar en el «Fill de Déu» del dogma.
* Veure l’original: (clicar): MATEO
La raó, segons Mateu, són els temes que a tractar, que desborden la problemàtica jueva, i per això Mateu col·loca l’escena en territori gentil, fora d’una concepció messiànica massa nacionalista, per donar a entendre que estem en un apropament als gentils. Un jueu normal no podia acceptar ni el que es diu sobre Jesús, ni el que diu sobre l’església.
El fragment de l’evangeli d’avui ens proposen dues lectures: Qui és Jesús i el poder de les claus.
Sobre qui és Jesús
El primer que cal tenir en compta és que els evangelis estan escrits molt després de la mort de Jesús, i per tant no reflecteixen el que Jesús va pensar, va dir i va fer, sinó allò que les primeres comunitats pensaven d’ell.
També és lògic que es preocupessin per l’estructura de la nova comunitat: Qui seria el seu representant, amb quina assistència contaven, etc.
El text expressa idees que, només es desenvolupaven després de l’experiència pasqual. Això no li treu sinó que l’hi dona importància, perquè es tracte de l’experiència de la primera comunitat que vol expressar d’aquesta manera la seva fe en Jesús.
És significatiu que es vulgui diferenciar l’opinió de la gent de la dels deixebles. La gent entén Jesús des de la perspectiva de l’AT: un gran profeta. És veritat que demostren una gran estimació per la figura de Jesús, però no s’han adonat de la novetat que aporta la figura de Jesús.
Als deixebles els costà Déu i ajut donar el pas d’una interpretació nacionalista del Messies, a la del verdader messianisme que encarnava la figura de Jesús. Només després de Pasqua van donar el pas.
Abans d’aquesta experiència, Pere no podia haver dit que Jesús era el Fill de Déu. (Marc només diu: tu ets el Messies i Lluc: el Messies de Déu).
A l’AT la idea de fill de Déu, expressava proximitat. Se li deia al rei, als àngels i inclús al poble jueu en el seu conjunt.
Quan el cristianisme s’instal·là a la cultura grega, van voler situar Jesús al màxim: Fill de Déu. Si els jueus van fer servir alguna vegada la paraula fill, hauria d’haver estat amb el significat d’imitador, rèplica, còpia exacta del que era el Pare.
Per altre banda, Jesús no podia dir a Pere, «sobre aquesta pedra edificaré la meva església»; perquè a Jesús no li va passar mai pel cap fundar una església Ell era jueu de soca-rel i no podia pensar en una religió diferent. El que volia fer amb la seva predicació, era purificar la religió jueva de totes les adherències que la feien incompatible amb el Déu verdader.
Els primers seguidors de Jesús tampoc podien apartar-se del judaisme. Fou el rebuig frontal de les autoritats jueves, sobretot els fariseus després de la destrucció del temple, el que els obligà a emprendre el seu camí propi.
La resposta a la pregunta, «Qui diu la gent que és el Fill de l’home?» (Mt 16,13) no va ser fàcil. La prova és la diversitat de respostes.
La resposta que Mateu posa en boca de Pere, sembla a primera vista, encertada, tot i que no suposa cap novetat, perquè tots els evangelistes ho donen per suposat des de les primeres línies. Per tant queda clar que l’objectiu del relat és el de refermar una professió de fe pasqual.
Mentre que van conviure amb Jesús, ni Pere ni els altres deixebles van poder pensar en el «Fill de Déu» del dogma.
* Veure l’original: (clicar): MATEO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada