No podem saber del cert què va succeir després de la mort de Jesús. Els evangelis que parlen de la mort i resurrecció de Jesús, només recullen experiències d’alguns dels homes i dones que van viure de prop aquests fets, i a la vegada, intenten assenyalar camins que ens duguin a l’encontre personal amb el ressuscitat. «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? (Lc 24,5) Quin sentit té buscar en un lloc inadequat? Buscar un esperit en el món de les formes…? «No és aquí: ha ressuscitat.» (Lc 24,6)
La nostra ment només veu i processa allò que pot ser delimitat (pensat). Allò que entenem com un «objecte»... En un mapa veiem assenyalat un territori, però no el territori en si. Per trobar la veritat, cal buscar el contingut representat pels objectes: intentar descobrir què hi ha dins.
Maria Magdalena «veié que la pedra havia estat treta de
l'entrada del sepulcre.» (Jn 20,1). No va veure res més. I. corrent va a veure
a Pere i li diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han
posat.» (Jn 20,2)
A la versió de Lluc, són les mateixes dones que van estar
al peu de la creu les que van anar «al
sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat» (Lc 24,1)
per ungir el cos jacent de Jesús.
Segons Marc: «Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes
d'esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por.» (Mc
16,8).
Maria Magdalena, i les dones, van anar al sepulcre guiades
per l’amor. Però es movien en el món de les «formes». Anaven sense esperança, buscant
un mort.
I, per això, en veure que no hi era, van sentir pànic, es
van desconcertar; el fet no els desvetllà la fe.
Al «sepulcre buit» se li podien donar moltes
explicacions, però ells i elles només van veure el fet tangible, cap
aproximació a la resurrecció anunciada.
Es va imposar la raó limitada de la ment. Lluc reconeix que
els apòstols no van creure les explicacions que els donaven les dones: «les seves paraules els van semblar un deliri, i no
se les van creure.» (Lc 24,11)
No és estrany que la ment consideri un «deliri» tot allò que no està a
la seva comprensió. incapaç d’accedir al Misteri; incapaç de descobrir la verdadera
identitat de cada ésser. Això no ens ha de sorprendre: nosaltres som més que la
nostra ment, per tant, de quina manera la nostra ment pot saber qui som?
La resurrecció no significa que una «forma» o cos perduri
eternament, sinó que, més enllà es manté la Vida-que-som. Vida que no mort mai.
Les dones, i els apòstols «encara no havien entès que,
segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. (Jn 20,9)
Aquesta experiència va passar «el primer dia de la
setmana», el de la nova creació.
Extracte del comentari als evangelis de la mort de Jesús,
escrit per: Enrique Martínez Lozano - Evangelios
y comentarios - Fe Adulta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada