L’eucaristia i l’amor són dos temes claus de la nostra religió. I, a la vegada, difícils d’explicar. La tradició que ens ha arribat és la que s’ha anat elaborant a través dels segles, i ha perdut, en certa manera, el sentit original de Sagrament.
Els sagraments són signes de la realitats transcendents que provoquen, en
els nostres sentits, una imatge concreta.
En l’eucaristia, el signe no és només el pa. És el que significa «el pa
partit i repartit». I el vi com a sang (la vida) que es lliure al servei dels
altres. Els signes «pa» i «vi» representen la realitat de l’AMOR, que és Déu.
Aquesta realitat transcendent, divina, està sempre amb nosaltres. L’AMOR-DÉU
ho envaeix tot en cada instant, peró nosaltres podem no ser-ne conscients. És
per això, pel que necessitem els signes, per a prendre consciència d’aquesta
realitat, que altrament pot passar desapercebuda.
Déu està sempre en tot i en tots de la mateixa manera. Però necessitem el signe
eucarístic perquè els puguem captar. Déu no és més en nosaltres després de combregar
que ho era abans, però en som més conscients. Per això celebrem l’eucaristia i
combreguem.
Els sagraments no són ni màgia ni miracles. Quan celebrem l’eucaristia, el
que fem, té un sentit més pregon: prenem consciència del que va ser Jesús en la
seva vida mortal i ens comprometem a ser com ell. La litúrgia eucarística és
només un mitjà que ens apropa a una realitat que ens transcendeix.
El pa partit i repartit per a ser menjat, Aquest és el verdader signe
eucarístic. Jesús es fa present en aquest signe, no en la matèria del pa. Passa
el mateix amb la copa. El vi, significant de la sang de Jesús, no és el signe, sinó «la beguda compartida», La
sang pels jueus era «la vida», no un signe de la vida. Per això la copa vessada
és la pròpia vida de Jesús, posada al servei de tots. Ell dóna la vida perquè la
compartim.
Jesús és un do, és la manifestació de l’AMOR que és Déu, La traducció
literal de les paraules de Jesús no és: això és el meu cos, sinó això soc jo;
és la meva persona, que es dóna.
L’eucaristia és el resum de l’actitud vital de Jesús, que ens va
manifestar, estimant, qui és Déu..
La finalitat de la celebració eucarística, és fer present que ens hem unit a Déu i ens hem obert als
altres. Prendre consciència d’aquest fet i viure’l, amb actitud de lliurament, no
només és un benefici per l’altre, sinó que tu mateix assoleixes la plenitud.
Extracte del comentari a l’evangeli (Mc 14,12-26)
escrit per Fray Marcos (Fe adulta)
Veure-ho tot: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada