En la primera part de l’evangeli d’avui, els deixebles estan tancats «per por dels jueus». (Jn 20,19) Jesús se’ls presenta i els comunica la pau i «els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. » (Lc 24,45) I, com en la Pentecosta del quart evangeli els envia en missió a tot el món.
Aquesta és la fe de la primera comunitat: la convicció de
que és el mateix Jesús qui els encomana la missió: «cal predicar en nom
d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats,» (Lc 24,47)
L’altre aspecte de l’evangeli d’avui guarda paral·lelisme
amb el dubte de Tomàs, llegit la setmana anterior. En aquests, Jesús s’anticipa
i els mostra la realitat física del cos del Ressuscitat: «Mireu-me les mans
i els peus: sóc jo mateix.» (Lc 24,39)
I, «veient-los tant sorpresos» reafirma la seva verdadera humanitat: «Teniu
aquí res per a menjar? (Lc 24,41)
El context on l’evangelista situa aquesta trobada, si seguim la narració de
Joan, és molt intencionat. És «el primer dia de la setmana». El dia en que
comença la nova Creació. Els deixebles estan reunits entorn de la taula, i «Jesús es
presentà enmig d'ells.» (Lc 24,36)
Aquí la paraula clau és «enmig», i es tracta d’una clara
al·lusió a l’Eucaristia, i al canvi de dia de celebració, passant del Sàbat
jueu al Diumenge cristià. A partir d’ara, l’eucaristia, quedarà fixada com la
festa de l’encontre amb el Senyor Ressuscitat –la Cena del Senyor--, enmig
nostre, el Primer dia de la Setmana.
La salutació de Jesús és també molt important. No és el «Shalom»
quotidià, amb el que es desitja la pau. La salutació de Jesús és una acció: «Pau
a vosaltres.» (Lc 24.36) Ell és la nostra pau, és la pau de Déu entre
nosaltres.
Déu ha constituït al Ressuscitat en el Senyor, i els apòstols
sentiran l’alegria de que estigui amb ells. I amb aquest atribut, els
cristians, es dirigiran a ell a partir d’ara.
Extracte del comentari a l’evangeli (Lc 24,35-48) escrit
per José Enrique Galarreta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada