EL PODER ECLESIAL EN ENTREDIT.

Per: Jaume Rocabert i Cabruja - (Girona, 22 d’abril del 2021)

La poderosa institució eclesial, com la majoria de les institucions constituïdes amb unes determinades finalitats aplaudides al seu dia pel seu projecte de salvaguardar el bé comú: treballar pel Regne de Déu, o sigui de justícia, d’amor i de pau, la democràcia, reduir l’escalfament climàtic o una distribució equitativa de la riquesa, resulta que ja sigui per raons no confessades, per la capacitat depredadora dels humans o pels interessos econòmics omnipresents en tot moment, esdevenen institucions poc creïbles i de dubtosa eficiència. Tant és així, que les noves tecnologies de la comunicació, ventilen indiscriminadament elements de la seva gestió qüestionable, que no masses anys enrere, restaven silenciades sine die, però que avui en dia, poden ser conegudes per qualsevol que vulgui estar al dia del que passa al món.

Fa molts pocs dies TV3 va emetre en el seu programa Sense ficció un reportatge fet a França, titulat “Religioses, les altres víctimes sexuals de l’Església. En la seva introducció se’ns diu: Aquest documental és fruit d’una investigació que va revelar dècades d’abusos sexuals de sacerdots a monges en tots els continents. Del 1994 al 2015, el Vaticà va rebre informes interns confidencials sobre la violació regular de monges per part de sacerdots en, com a mínim, 23 països. Aquets informes. s’han ocultat i els violadors continuen impunes. Amb la complicitat de la justícia eclesiàstica, les víctimes s’han silenciat, a vegades se les ha obligat a avortar i, sovint, se les ha exclòs de la seva congregació. Per primera cop, monges, les seves superiores, sacerdots i violadors, trenquen el silenci per denunciar aquests abusos sexuals sistemàtics.

Els abusos sexuals de l’esmentat reportatge de TV3, són relativament recents i els depredadors, tots ells sacerdots, utilitzen un misticisme al estil del tristament famós Grigori Rasputín, en l’època de la Rússia dels tsars; unes violacions diametralment diferents de les silenciades en temps de les dissortades creuades, doncs els violadors eren majoritàriament els que en nom de Déu, venien de lluitar a sang i espasa contra el infidels. Aleshores se’ls permetia convertir els convents que trobaven de tornada, en prostíbuls per satisfer les seva desordenada sexualitat, provocant noves víctimes d’una religió que mal interpretava el missatge de Jesús de Natzaret i que, malauradament, se segueix interpretant molt distorsionadament.

En el reportatge de TV3, és molt horrorós constatar que amb el consentiment de la superiora del convent, o sense, el director espiritual es presentava a l’habitació de una monja (majoritàriament de les novícies) i amb un subtil raonament sobre l’obediència i la submissió al sacerdot, representant de Déu a la terra, calia que –per la seva santificació- es deixessin aconsellar pel què el seu director espiritual, li recomanava..., sovint fins i tot aquests depredadors sexuals, deformaven el sentit de l’amor que podem llegir en l’evangeli  joànic, o, fins i tot, arribaven a suggerir que millor que la pregaria eren els tocaments físics al propi cos o el del seu director espiritual. Quan el depredador veia que la seva víctima assumia la condició de pecadora i que li calia molta penitència, per assolir el camí de la salvació, és quan materialitzava la seva violació, amb la tranquil·litat que no seria denunciat.

El reportatge ens diu que actuàvem impunement, doncs normalment no els passava res o, en el pitjor dels casos, se’ls aplicava la “solució” típica eclesiàstica: canviar-los de destinació per evitar l’escàndol. Pocs, molt pocs, han estat jutjats i desposseïts del seu sacerdoci, no obstant la jerarquia eclesiàstica, encara segueix sent repatània, a suprimir del Dret Canònic, el celibat obligatori i a modular o millor dit posar al dia l’anacrònica concepció de l’obediència canònica. Això és imprescindibles, en ple segle XXI, com també ho és aplicar sense reminiscències patriarcals, la igualtat entre dones i homes i conseqüentment, ordenar sacerdotesses. Això –malauradament- no evitaria fer desaparèixer els depredadors sexuals dins l’Església, però si els reduiria.