Vinc del Pare i torno a Ell

L’Ascenció del Senyor (Mt 28,16-20)

(Fragments de comentaris de l'evangeli)

Jesús té unes paraules de comiat i invita als seus a seguir-lo en el seu ministeri. Us puc transferir aquesta missió -els diu-, perquè «He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu doncs a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt 28, 18-19). I els hi recorda la seva trajectòria: «He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare». (Jn 16,28) Aquest Déu que Jesús anomena Pare, és el que ens adopta pel baptisme i ens introdueix a la gran família divina; «l’Ascenció de Crist [...] és també la nostra elevació a la glòria» (Oració de la missa de l’Ascenció).

Celebrem avui l’Ascensió de Nostre Senyor Jesucrist, set diumenges després de la Pasqua. Estem encara en temps pasqual. Han passat les set setmanes que ens separen de la Resurrecció i Jesús, esdevingut el Crist, ens invita a pelegrinar amb pas ferm, d’una manera nova. S’ha acabat mirar enlaire amb els braços creuats esperant una intervenció. A partir d’ara, auxiliats per l’Esperit, serem nosaltres els qui en el seu nom viurem i predicarem el seu missatge, la Bona Notícia: Déu estima el món i ens vol missatgers del seu amor.

Avui hem d’estar contents perquè Jesucrist viu entre nosaltres. Ell ha fet un pas enlaire perquè nosaltres el fem endavant i diguem: «Soc aquí Senyor».

Jesús confia la seva missió als seus apòstols i, com una onada en el mar del temps,  arriba la seva confiança a la platja del nostre present. El Cos de Crist que es lliure a l’eucaristia es dissol en nosaltres perquè [...] després de l’«Aneu-vos-en en pau» som el tabernacle [...] del seu cos, que segueix a la terra. Nosaltres serem les seves paraules, les seves mans, la seva mirada i el seu gest. (Cf. David Guindulain, sj. pregaria.cat)

L’Ascenció s’ha entès segons el credo: Déu estava a dalt (Jesús baixà del cel), l’home estava al mig (Jesús es feu home) i el dimoni estava allà baix (Jesús baixà als inferns). I avui recordem que Jesús se n’entorna al cel. Així s’ha entès al llarg dels segles.

Però avui els astronautes ens han dit que al cel no hi ha Déu i la cultura del nostre temps no creu en l’infern. Per tant, hem d’entendre que l’ascenció forma part del misteri pasqual, com a única realitat. Hem d’entendre que a la vida de Jesús es donen fets sorprenents indemostrables: encarnació resurrecció, glorificació, la vinguda de l’Esperit, dels quals ens parlem els evangelis, però per la fe sabem que es tracte d’una realitat que està succeint ara i aquí; les realitats transcendents no tenen espai ni temps. ()Cf. Fray Marcos. Web: Fe adulta) .      

.....

 "Os conviene que yo me vaya,

porque si no, el Espíritu no vendrá a vosotros"

Celebramos la Ascensión

y se nos dice que estará con nosotros para siempre.

En esta contradicción está el secreto.

Ni se va ni se queda. Para Jesús resucitado no hay lugar ni tiempo.

.......................

No puede haber Vida si no trascendemos el tiempo y el espacio.

Nuestra Vida "divina" es la misma ahora y siempre.

Contemplar, es salir del tiempo y del espacio.

Es identificarse con Dios que es eternidad

(Oració reflexió: Fray Marcos,
Selecció i redacció: Salvador Sol)